Ens ho han repetit fins a la sacietat: la intel·ligència artificial té una cara oculta. Pensem en els seus enormes centres de dades. El seu consum d’aigua creixent. La demanda energètica brutal que cal per mantenir-la viva. (Sí, és un repte gegant per a tothom, per al nostre planeta i per a la nostra factura de la llum). Però, i si aquesta mateixa tecnologia, que ja forma part de les nostres vides, fos també la solució a part del problema?
Aquesta pregunta, que ens rondava a molts, ara té una resposta amb dades dures. Un estudi recent destapa un potencial sorprenent. Aquesta eina que tant critiquem per la seva petjada, podria ser una peça clau per a la supervivència ambiental. Una autèntica solució que molts no veien venir.
La revelació arriba de la mà de la consultora Boston Consulting Group i el gegant tecnològic Google. Les seves estimacions són clares: la IA podria identificar oportunitats per mitigar entre el 5% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. I això, amics, des d’ara mateix i fins al 2030. Una xifra que, sincerament, ens deixa bocabadats.
Aquestes dades formen part d’un monogràfic de sostenibilitat del BBVA, titulat “Dels dades a l’acció: així pot impulsar la IA un futur sostenible”. El document no només analitza aplicacions ja existents. També dibuixa un horitzó optimista. Però atenció, hi ha una condició imprescindible: hem d’utilitzar la IA on el seu benefici compensi la seva pròpia petjada ambiental. (És de sentit comú, però cal subratllar-ho amb força).
La IA al rescat: descarbonitzant el futur
La capacitat de la IA per transformar grans volums de dades en coneixement és imprescindible. Automatitza tasques i millora la presa de decisions. Això és particularment útil per a la predicció i la velocitat de processament. Ens permet fer simulacions i models predictius amb una eficiència mai vista. No es tracta només de saber què ha passat. Es tracta d’anticipar-se a allò que està a punt de succeir. (I aquí és on marca una diferència definitiva).
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) identifica una triple crisi ambiental: el canvi climàtic, l’amenaça a la biodiversitat i la contaminació. Precisament en aquests àmbits, la IA pot jugar un paper vital. Pensem en el transport, un sector que representa el 20% de les emissions globals de CO₂. La electrificació dels vehicles no és suficient per assolir els objectius de zero emissions netes. Necessitem millores tècniques, eficiència i optimització en logística i distribució.
I aquí entra en joc la IA. El projecte Green Light de Google n’és un exemple clar. Mitjançant el tractament de dades en temps real i la sincronització de semàfors en 20 ciutats, aconsegueix reduir la congestió del trànsit. Les estimacions de l’informe parlen d’una reducció de fins al 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. (Una solució elegant que beneficia el nostre aire i el nostre temps).
La IA no és només una eina; és una oportunitat per reinventar la nostra relació amb el planeta. Però cal fer-ho bé, amb responsabilitat i estratègia.
Anticipar l’extrem: la IA contra el caos climàtic
Però la seva utilitat no s’atura aquí. La IA té un paper clau en l’adaptació als fenòmens extrems del canvi climàtic. Les temperatures rècord i els esdeveniments meteorològics extrems són cada cop més preocupants. Anticipar-se i dissenyar estratègies d’adaptació i mitigació ja no és una opció, és una obligació. Bernat Jiménez, investigador postdoctoral de l’Institut de Geociències, explica que ja existeixen models basats en IA que aprenen de dades atmosfèriques.
Aquests models no només reprodueixen l’evolució del temps amb precisió. Són una eina pràctica per simular esdeveniments extrems. Això significa que la IA pot reduir costos i agilitzar la presa de decisions. Decidir amb rapidesa és imprescindible per protegir la població. De la reacció a la prevenció: un canvi de paradigma que ens dona una esperança tangible. (Nosaltres, com a societat, ho necessitem més que mai).
La vigilància de la natura també es transforma amb la IA. L’informe destaca el seu potencial per analitzar enormes quantitats de dades. Dades de càmeres trampa, sensors acústics, drons i imatges per satèl·lit. Iniciatives com Wildlife Insights, desenvolupada amb organitzacions de conservació i socis tecnològics com Google, utilitzen IA per identificar automàticament espècies en imatges. I ho fa en qüestió de minuts!
Gràcies a aquesta capacitat, investigadors i administracions saben ràpidament quines espècies habiten un territori. Com evolucionen les seves poblacions. I el més important: on poden aparèixer noves amenaces. Aquesta és una solució que impacta directament en la conservació de la biodiversitat. (Una lluita que ens concerneix a tots i totes).
L’advertència final: ús responsable o desastre?
Ara bé, la IA, per si sola, no garanteix resultats positius. Perquè el seu impacte sigui beneficiós a tots els nivells, caldrà desenvolupar marcs regulatoris. També és imprescindible estimular la col·laboració entre administracions, empreses, centres de recerca i ciutadania. L’aposta ha de ser per un ús responsable d’aquesta eina tan potent. Només així l’aplicarem en qüestions que siguin realment efectives. (Aquest és el gran secret que determinarà el seu èxit).
Una de les conclusions més contundents del document és clara. Un futur més sostenible no depèn d’augmentar l’ús de la IA. Depèn de fer-ho en aquells casos on el benefici ambiental o social que aporta sigui superior al seu cost. La IA és, al mateix temps, part del problema i part de la solució de la crisi ambiental. El seu potencial és viral, però la responsabilitat és nostra. Així és com la balança es decanta cap al costat correcte.
Entendre aquest equilibri és crucial. Ara ja saps que el futur passa per una gestió intel·ligent d’aquesta tecnologia. Una veritat que pocs es atrevien a dir en veu alta. Val la pena apostar-hi, oi que sí?
