Sempre hem mirat les estrelles amb la mateixa pregunta. Estem sols? Aquesta setmana, una nova revelació còsmica sacseja les nostres certeses. Han trobat un sistema extrasolar que desafia tot el que crèiem possible.
Imagineu un lloc on la vida i la mort còsmica conviuen porta amb porta. Una balança tan precària és una autèntica anomalia que ens fa replantejar-nos l’univers. I ara, la ciència l’ha detectat a anys llum de nosaltres.
El cor d’aquesta història es diu TOI-1752. Un sistema estel·lar a uns 337 anys llum de la Terra, on giren dos mons amb destins totalment oposats. Un és un infern de roca fosa, l’altre, una promesa de vida.
Un infern volcànic i un edèn potencial
Un equip internacional d’investigadors ha confirmat la naturalesa planetària de TOI-1752. És un descobriment definitiu que ens obliga a mirar més enllà. Ens obre una finestra a processos que ni imaginàvem.
El primer planeta, TOI-1752 b, és una bola de foc. Completa una òrbita al voltant de la seva estrella en menys d’un dia. Rep una quantitat de radiació tan brutal que la seva superfície podria ser roca fosa. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la imatge). És, sense dubte, un “món de lava”.
Aquest entorn extrem podria, fins i tot, afavorir la formació d’una atmosfera secundària a partir de materials alliberats per la pròpia superfície del planeta. Un fenomen que ens dona pistes sobre mons que crèiem impossibles.
Però la sorpresa no acaba aquí. Més allunyat, trobem TOI-1752 c. La seva mida se situa entre la Terra i Neptú. Orbita dins de l’anomenada zona habitable optimista. Això ja és una notícia viral per si mateixa.
Aquesta regió correspon a la distància d’una estrella on l’aigua líquida podria mantenir-se a la superfície. Això sí, amb unes condicions atmosfèriques molt concretes. Però el potencial és immens.
TOI-1752 c té una temperatura d’equilibri estimada d’uns 20 graus centígrads. Rep una irradiació estel·lar similar a la de la Terra. Aquestes característiques el converteixen en un objecte d’interès imprescindible per a futures observacions de la seva atmosfera. És el nostre nou candidat.
La clau per entendre l’evolució planetària
Aquest sistema va ser identificat inicialment pel satèl·lit TESS de la NASA. TESS busca exoplanetes detectant petites disminucions periòdiques en la brillantor de les estrelles. És un mètode infal·lible per trobar nous mons.
L’anàlisi de les observacions espacials i terrestres va permetre descartar altres explicacions. Així es va confirmar que TOI-1752 realment alberga dos planetes. Aquest treball ha estat publicat a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’ (MNRAS).
L’estrella amfitriona és una nana vermella, més petita i freda que el Sol. Aquest tipus d’astre és especialment adequat per detectar planetes petits. El pas del planeta provoca una disminució proporcionalment major de la seva brillantor. Un autèntic truc de l’univers per revelar els seus secrets ocults.
El professor Samuel Geraldía, investigador de l’IAC, ho té clar: “No tenim molts planetes d’aquest tipus. I menys encara, estudis detallats que puguem comparar”. Aquest planeta és una reliquia que ens ajudarà a entendre els processos de formació i evolució planetària.
El telescopi James Webb al rescat
La recerca ha estat liderada per l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC). També hi ha participat l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). Van fer observacions des de l’Observatori del Teide amb l’instrument MuSCAT2. El nostre esforç col·lectiu dona resultats. (És bo saber que invertim bé).
L’equip planteja que telescopis com el James Webb podrien estudiar la seva atmosfera en el futur. Això ens aportarà molta més informació. Sabrem si aquest món pot sostenir vida tal com la coneixem.
El IAC va contribuir amb MuSCAT2, que permet observar simultàniament els trànsits planetaris en diferents bandes de color. També es van utilitzar observacions d’altres telescopis. La solució definitiva per a la recerca d’exoplanetes depèn de la cooperació.
Aquests mons són un tresor per a la ciència. Representen un estalvi de temps en la nostra recerca de planetes habitables. Entendre’ls és entendre millor la nostra pròpia existència. Un error seria ignorar aquest tipus de descobriments.
Aquestes troballes ens confirmen una cosa: el cosmos és més complex i meravellós del que pensem. Cada nou sistema és una lliçó. El nostre univers continua sent el gran secret. Què més ens té preparat?
