L’ésser humà acaba de creuar l’última frontera de la biologia i el món ja no tornarà a ser el mateix. Durant segles hem modificat el que la naturalesa ens donava, però ara hem après a dissenyar la vida en un laboratori.
Imagina un escenari on les malalties es combaten amb micro-màquines de carn i ossos dissenyades a la carta. *(Sí, nosaltres també ens hem quedat de pedra al processar-ho)*. El scroll infinit de la teva pantalla avui porta una d’aquelles notícies que marquen un abans i un després en la història de la nostra espècie.
El miracle de la proveta: SpudCell ja és aquí
La comunitat científica internacional està commocionada després de l’anunci de la biòloga sintètica Kate Adamala, professora de la Universitat de Minnesota. El seu equip ha aconseguit construir des de zero la primera cèl·lula artificial capaç d’alimentar-se, créixer i replicar-se de forma totalment autònoma.
L’invent ha estat batejat com SpudCell, un joc de paraules amb el satèl·lit Sputnik que va inaugurar l’era espacial. I no és per a menys, perquè aquest prototip compost per amb prou feines 150 o 200 molècules promet iniciar la verdadera era de la bioeconomia global.
La lletra petita d’aquesta fita és que SpudCell no és un animal ni una planta, sinó un organisme extremadament feble. Triga unes 12 hores a dividir-se a una temperatura constant de 30 graus Celsius i necessita que li donin de menjar ribosomes externs per sobreviure.
Enginyeria molecular contra el càncer i el canvi climàtic
L’origen d’aquesta revolució es troba en la manipulació de components químics no vius, una tècnica que es distancia per complet de la investigació tradicional amb cèl·lules mare. Mentre que un bacteri comú com l’E. coli compta amb 4,6 milions de pares de bases en el seu genoma, aquesta criatura artificial funciona amb un mecanisme simplificat de 90.000 pares de bases.
Al no tenir la càrrega evolutiva de la biologia natural, els investigadors asseguren que aquest llenç en blanc permetrà programar funcions inèdites en la naturalesa. La nostra salut notarà l’impacte real en pocs anys, ja que aquesta plataforma s’utilitzarà per desenvolupar tractaments ultra-precisos contra el càncer i nous mètodes per capturar carboni atmosfèric a gran escala.
El millor de tot és que els creadors de SpudCell han fundat Biotic, una institució de benefici públic. Aquesta entitat oferirà la tecnologia sota un model de codi obert, molt similar al sistema operatiu Linux, perquè laboratoris de tot el planeta puguin accelerar les seves pròpies aplicacions mèdiques sense traves comercials.
Estem davant d’un perill biològic imminent?
És la pregunta del milió que circula ara mateix per les xarxes socials i que manté en suspens els comitès d’ètica. Els experts independents, com el professor Tom Ellis de l’Imperial College London, califiquen aquest treball com el major avenç recent en el camp, però l’alarma sobre la seguretat col·lectiva ja s’ha encès.
La possibilitat teòrica de crear bacteris mirall —organismes sintètics amb una estructura molecular invertida— genera certa preocupació pel risc d’exposar els éssers vius a patògens perillosos. Tanmateix, l’equip d’investigació s’ha afanyat a calmar els ànims amb un contundent missatge de tranquil·litat.
Com a advertència de seguretat cal destacar que SpudCell és un organisme tan summament fràgil que és incapaç de viure fora del laboratori. Si fos lliberat al medi ambient, moriria en qüestió de minuts en mancar dels nutrients específics i els ribosomes que necessita que li subministrin de forma artificial.
L’article científic ja és públic i s’enviarà aquesta mateixa setmana per a la seva revisió per parells. La carrera per redissenyar la vida humana acaba de començar i les places para entendre aquest nou món són limitades. Estem preparats per conviure amb màquines vives creades per l’home?
