Viure - Monterrassa
Dan Buettner, expert en longevitat: «El dejuni intermitent exigeix almenys 12 hores i un bon esmorzar posterior»

Qui no somia amb viure més anys, i el que és més important, viure’ls amb qualitat, amb energia i lliures de les cadenes de la malaltia? Tantes dietes de moda, tantes promeses de joventut eterna, que al final ens deixen més confuses que al principi. La nostra societat està obsessionada amb la longevitat, però sovint ens ofeguem en un mar de solucions ràpides que prometen resultats màgics. Però, què passaria si la clau per a una vida llarga i plena no fos una persecució constant, sinó una manera de viure tan inherent que gairebé ni te n’adonessis? Aquí és on entra en joc la saviesa de l’expert en longevitat més buscat, i la veritat és més senzilla del que pensem.

Després de dues dècades immers en l’estudi minuciós de les famoses “zones blaves” del planeta —aquells llocs secrets on la població és excepcionalment longeva i tendeix a viure molt més—, el periodista, escriptor i investigador Dan Buettner ha descobert un patró sorprenent que capgira la nostra percepció de la salut. I no, no es tracta de cap píndola màgica, ni d’un sacrifici extrem, ni d’una rutina d’exercici esgotadora (per sort per a nosaltres, que ja tenim prou amb el dia a dia).

La revelació definitiva: el dejuni que allarga la vida sense esforç

Buettner ha recorregut des d’Okinawa, al Japó, fins a Icaria, a Grècia; passant per Sardenya, la península de Nicoya a Costa Rica, i Loma Linda, a Califòrnia. La seva conclusió és impactant, i ens hauria de fer reflexionar: la gent d’aquests llocs no busca activament la longevitat. La troben. Simplement viuen les seves vides, immersos en rutines involuntàries que, sense voler-ho, els condueixen a una existència més llarga i plena. La longevitat emergeix com un efecte secundari natural, no com un objectiu perseguit amb desesperació (i això ja ens dona molta informació sobre on hem d’enfocar els nostres esforços).

Aquest descobriment trenca molts esquemes en la nostra cerca moderna de benestar. Buettner subratlla que la veritable solució no és adoptar una nova rutina saludable conscientment, sinó canviar el nostre entorn de manera que les decisions inconscients que prenem cada dia siguin les correctes. Això és difícil en un món que ens empeny constantment a la comoditat i a la gratificació immediata. Però una de les peces clau d’aquest puzle, un dels factors més influents en aquestes rutines no buscades, és sens dubte l’alimentació, que sol provenir dels productes de la zona. I aquí és on el dejuni intermitent, una pràctica de la qual tant se’n parla, adquireix una nova dimensió i una regla imprenscindible, segons el gurú de la longevitat.

La clau no és perseguir la longevitat, sinó crear un entorn on la longevitat et trobi a tu. Petits canvis en el nostre dia a dia poden tenir un impacte definitiu en la nostra qualitat de vida, i el dejuni és un d’ells.

El sandvitx de la longevitat: què fer i com fer-ho sense errors

Segons els extensos estudis de Buettner, si som capaces d’adaptar els nostres hàbits a una dieta similar a la de les zones blaves, basada majoritàriament en plantes i productes naturals, podríem sumar fins a 12 anys a la nostra vida si comencem aviat. Però la notícia és encara millor: fins i tot als 60 anys, aquesta adaptació podria significar sis anys extra, i als 80, tres anys valuosos més. Aquests no són només anys, sinó que són anys “sense malalties cròniques i on és probable que et sentis bé i millor”. És a dir, són anys de qualitat, lliures de patiments innecessaris (i qui no vol això per al seu futur?).

La gent que viu més temps tendeix a estar perfectament sincronitzada amb els seus ritmes circadians. Això vol dir menjar durant el dia, quan el nostre cos està actiu, i descansar profundament durant la nit, permetent que el sistema digestiu es recuperi. És aquí on el concepte de dejuni intermitent agafa tota la seva força. Però, a diferència d’altres dietes més dràstiques, Buettner proposa una aproximació més raonable, una que funciona per la seva integració natural en la vida quotidiana (i que el nostre cos agrairà moltíssim).

Buettner és claríssim al respecte del dejuni intermitent: el mínim absolut per veure’n els beneficis és de 12 hores. Això vol dir que si cenes a les vuit del vespre, la teva primera ingesta de menjar no hauria de ser abans de les vuit del matí següent. Aquesta finestra de 12 hores permet al cos realitzar processos de reparació i neteja essencials. Però aquí no acaba la cosa, perquè el què menges després és igual d’important, o fins i tot més, per maximitzar els beneficis de tot el procés (i aquí hi ha el gran truc que moltes vegades passem per alt).

El truc del primer àpat: el veritable esmorzar és la clau

Si la nit és per al descans digestiu, el matí és per recarregar forces de la manera correcta. I aquí hi ha una gran diferència amb els nostres costums occidentals, sovint plens de sucres refinats i processats que ens donen un pic d’energia ràpid per després deixar-nos esgotades. L’esmorzar de les zones blaves no té res a veure amb els cereals amb llet, els batuts de fruita amb sucre afegit o els ous amb bacon que ens han venut com a ideals. Allà, el primer àpat del dia és salat i consistent (i això és una petita revolució per a moltes de nosaltres, que estem acostumades a una altra cosa).

Fixem-nos en els exemples: a Icaria, per exemple, esmorzen olives amb un tros de pa de massa mare i formatge feta, un àpat amb greixos saludables, fibra i proteïnes. A la península de Nicoya, a Costa Rica, gaudeixen de fesols, arròs, alvocat i fruita fresca dels seus horts, una combinació d’hidrats de carboni complexos, proteïnes vegetals i vitamines. Són àpats nutritius que trenquen el dejuni de manera eficaç i proporcionen l’energia necessària sense càrregues innecessàries per al cos, evitant els alts i baixos de sucre que tant ens perjudiquen (i al nostre rendiment, que també importa).

La clau és entendre que el dejuni intermitent no és només saltar-se un àpat, sinó un equilibri perfecte entre el descans digestiu i la nutrició intel·ligent. No és una dieta restrictiva, sinó una manera d’alimentar el cos en sintonia amb els seus ritmes naturals, respectant la seva saviesa inherent (i sí, això requereix un petit canvi de xip en la nostra mentalitat i hàbits).

El nostre moment per actuar: la urgència de viure millor

Vivim en un món on la informació ens arriba a raudals, però el coneixement real, el que ens pot transformar la vida i el nostre benestar a llarg termini, de vegades es perd entre el soroll i les modes passatgeres. Dan Buettner ens ofereix una brúixola clara en el camí cap a la longevitat, basada en evidències sòlides de les cultures més longeves del planeta. No es tracta de viure per sempre, sinó de viure amb plenitud, amb energia i amb menys preocupacions de salut cada un dels nostres anys.

Aquesta informació no és només un consell; és una solució provada per milions de persones que ja viuen més i millor, sense haver-se esforçat de manera sobrehumana per aconseguir-ho. No perdem el temps, ni els diners, amb dietes que no funcionen a llarg termini o que ens deixen més frustrades que sanes. La nostra salut és el nostre tresor més gran, i invertir-hi amb coneixement i petits canvis diaris és la decisió més intel·ligent que podem prendre pel nostre futur.

Què podem fer nosaltres, avui mateix? Començar per adaptar aquests hàbits simples a la nostra rutina. Des del dejuni de 12 hores nocturn fins a la revisió del nostre esmorzar per fer-lo més conscient i salat. Petits canvis que sumen, que transformen el nostre dia a dia i que, a la llarga, poden ser la diferència entre una vida llarga, vibrant i plena, i només una vida qualsevol. I el nostre cos, us ho ben asseguro, ho agrairà amb cada nou dia.

Estem preparades per fer el canvi i reclamar la nostra longevitat?

Comparteix

Icona de pantalla completa