Jaume Puig va agafar la bara d’alcalde el maig després d’imposar-se a les eleccions municipals de 2019. No era pas novell a l’Ajuntament, ja que havia estat la mà dreta del seu antecessor, el també republicà Joan Ballbé. Dos anys després, les expectatives i la realitat, segurament, ha estat més allunyada que mai. I és que hi ha hagut un factor que ho ha alterat tot, de dalt a la baix. Un factor inesperat i que ha posat en tensió i encara més sota la lupa la gestió de l’administració local. Món Terrassa ha parlat amb Puig per fer balanç del mandat i de com s’encaren els dos anys vinents, parlem de les mancances del municipi, de com s’ha encarat la pandèmia, i també del futur d’Ullastrell i del seu personal.
Hem arribat a la meitat d’una legislatura marcada per la Covid. Deu n’hi do quina estrena com alcalde… Com ha viscut aquest dos anys?
Quan vaig decidir presentar-me d’alcalde no hauria imaginat mai haver de passar, patir i gestionar una pandèmia. Han estat dos anys molt durs però apassionants al mateix temps. Hem après un munt de coses, de bones i de dolentes, però ha estat un aprenentatge constant, un repte diari. Els primers mesos de la pandèmia van ser molt durs, els pitjors, amb el tema de la residència d’avis, ajudant a la gent, gestionant incerteses, ajudant als comerços, aconseguint material… El moment més dur va ser quan vaig rebre una trucada on se’m preguntava quants nínxols buits hi havia a Ullastrell ja que s’estava fent un inventari de nínxols a tota la zona per poder enterrar totes les víctimes que, segons els estudis, havien de venir. Allà ens vam adonar que la pandèmia que s’iniciava seria terrible. Després va venir l’episodi de la residència, l’altre moment més dur i amb molta gent que, desgraciadament, ens va deixar.
Un no està preparat per a tot això, i menys amb un municipi amb pocs recursos. Tot i així el govern no ha parat de fer coses, gestionar projectes, inversions, ajudar a les persones, invertir en cultura, millorar espais. Aquests dos anys ens han fet més forts i Ullastrell ha avançat molt. També és moment d’agrair tot el suport que hem rebut, en especial dels treballadors municipals, de l’ex delegat del Govern de la Generalitat, Juli Fernàndez, als professionals i directius del Cat Salut, i evidentment de molts veïns i veïnes que es van posar a disposició del govern.
La pandèmia ha alterat de ben segur el pla de Mandat però, malgrat tot, quin és el projecte del qual n’està més orgullós d’haver pogut tirar endavant?
No hem parat de fer coses i cada projecte te l’estimes molt. En destacaria l’aplicació del Porta a Porta, que ens ha portat a reciclar d’un 42% a un 89%, convertint-nos amb uns dels pobles que reciclem més del país. I l’altre projecte que ens fa especial il·lusió és la del Camp de futbol de gespa, que ben aviat iniciarà les obres després de molts mesos de procés administratiu i tècnic. Aquests són els projectes grans d’aquests dos anys però cal destacar l’accés a Ca n’Amat o l’asfaltat del camí ral, les obres de millora a la carretera que travessa el nucli, les inversions al casal cultural i al Progrés, i un llarg etcètera.
Com es plantegen els dos anys darrers de mandat, quins són els principals reptes que caldrà afrontar? Estaran centrats en la recuperació econòmica o es vol intentar tirar endavant alguns dels projectes que estaven plantejats abans de la pandèmia?
El gran repte és aconseguir que els ullastrellencs i ullastrellenques tinguin els mateixos drets i serveis que els nostres veïns de Terrassa, Castellbisbal, Rubí o Viladecavalls. Sovint se’ns diu que “al no tenir recursos no podem tenir els mateixos serveis”. Per què no? Per què a Ullastrell no podem aspirar a tenir recursos i serveis a la ciutadania mentre a 2 quilòmetres sí que es tenen? M’explico: per què a 2 km tenen autobusos, policia, ajudes, recursos econòmics, recursos humans i tècnics, etc…i a Ullastrell no?Com deia, sovint se’ns diu que com que no tenim recursos econòmics (provinents de polígons o empreses grans) no podem obtenir serveis. Al segle XXI i en la construcció d’una república, els petits municipis que hem defensat el territori, haurem de ser humils i senzills tota la vida? Hem de tenir menys drets? Jo crec que no. Toca posar en marxa a les administracions locals, a les supramunicipals i a governs perquè es garanteixi que els meus veïns i veïnes tinguin els mateixos drets i disposin dels mateixos recursos que els habitants dels pobles veïns. No s’entendria d’una altra manera.
Quina ha estat la principal mancança que s’ha evidenciat en la gestió de la pandèmia i com creu que es pot solucionar.
En l’àmbit dels serveis el que més estem patint com a municipi és la retallada en el servei del consultori mèdic local. Durant la pandèmia es va tancar el consultori per diversos motius. Actualment portem 10 mesos sense metge presencial i només amb 2 dies d’obertura a la setmana. Els veïns/es del poble s’han de desplaçar a Terrassa amb les dificultats que això comporta, sobretot a la gent gran. Creiem fermament que l’excusa de la pandèmia ja no val. No té cap sentit que puguem anar a les discoteques però no puguem tenir el consultori obert per culpa de la pandèmia. Estem intuint que se’ns vol retallar aquest servei. Des de fa mesos que, des de diversos col·lectius, estem exigint a Mútua i a Cat Salut que es retorni el servei mèdic a Ullastrell i emprendrem totes les accions necessàries per aconseguir-ho.
I fem-ho també al revés, quina creu que ha estat la principal fortalesa? Què és el que l’ha sorprès més de manera positiva?
La pandèmia ha fet aflorar moltes coses positives. Moltes ja les sabíem, però segurament s’han fet més evidents. Em quedo amb la voluntat de sumar de moltíssima gent, amb les ganes d’ajudar, amb la comprensió en els moments difícils, amb la gent anònima que ens envia missatges d’ànim o amb les entitats que s’han posat colze a colze per donar un cop de mà i amb l’esforç del personal municipal. També cal felicitar als equips docents de l’escola Serralavella i de la llar d’infants, que juntament amb les famílies i infants, han fet una tasca espectacular, tant pedagògica com preventiva i organitzativa. La pandèmia ha demostrat que Ullastrell és una gran comunitat, una gran bombolla i que hem sabut remar en la mateixa direcció.
Què n’espera Ullastrell del nou govern? Es veu com un aliat de cara els dos anys pròxims, ja que es comparteix color polític?
Evidentment estem contents de tenir a Pere Aragonès com a President de la Generalitat. Tot i així sóc partidari de tenir sempre les millors relacions possibles amb les institucions, tinguin el color polític que tinguin, no pot ser d’una altra manera. Ara deixarem que el govern arranqui però de cara al setembre tenim intenció de començar a seure amb els seus representants per afrontar aquesta manca de serveis que tenim els municipis petits. Si volem construir una república justa hem de construir també una república dels pobles petits, que som el 85% dels municipis del país.
I, pregunta obligada, està pensant ja en el 2023 i les eleccions? Vol repetir Jaume Puig com a alcalde?
De moment pensem en els dos anys que ens queden, en acabar amb la pandèmia i en gestionar els recursos tant bé com sabem i podem. Evidentment hi ha l’horitzó de les eleccions però nosaltres no ens posem en política per guanyar eleccions, ens posem en política per canviar el món, i el nostre món és Ullastrell. Després la gent decidirà lliurement qui ha de seguir al capdavant de l’Ajuntament. Si vull repetir? Fer d’Alcalde és apassionant. És dur, i aquests dos anys han estat duríssims, però és una gran responsabilitat i és un honor exercir d’alcalde. La decisió no està presa i s’haurà de compartir i reflexionar amb la militància local del partit, amb la gent que ens dóna suport, amb la família i amics etc. Jo em poso en política per servir i són els integrants del projecte d’ERC q els que decidiran si segueixo sent útil per seguir transformant Ullastrell.
