Aquest dilluns, dia 29 de juny, els serveis d’emergència van ser requerits per veïns del carrer de Ricardo Caro després que el gos d’un dels pisos del bloc número 1 es precipités al buit i es matés. L’incident va generar força rebombori entre el veïnat del barri de les Escoles, perquè l’animal pertanyia als inquilins d’un habitatge que tot just uns mesos abans havia patit un incendi que va provocar greus danys a l’interior.
Agents del cos de seguretat local es van personar a l’indret, i segons ha pogut confirmar MónTerrassa, s’ha obert una investigació per determinar si hi ha responsabilitat penal i/o administrativa en la mort del gos. A més, com expliquen els veïns, havien alertat amb anterioritat a la Policia Municipal que aquella finestra no era segura, que des de feia mesos que resta tot el dia oberta i sense protecció de cap mena, i que la persiana que en penjava corria el risc de caure a la via pública.
Una inquilina que es nega a deixar el pis danyat
“Estem molt preocupats amb la situació d’inseguretat del pis, volem deixar-lo buit per poder-lo rehabilitar i aconseguir els informes positius d’habitabilitat”, ha explicat en Jordi Llàcer, propietari d’aquesta vivenda de Ricardo Caro. El terrassenc, que actualment viu a L’Escala per motius de feina, va ser alertat pels veïns i ha volgut exposar la situació particular en què es troba i deixar clar que estan fent tot el que poden per evitar més accidents.
El pis formava part del circuit que disposa Creu Roja com a habitatges d’emergència per a persones vulnerables a Terrassa. Gestionat per una immobiliària d’acord amb l’entitat, en els primers temps tot va anar sobre rodes. Tanmateix, ara fa cosa de dos anys, va entrar-hi una nova inquilina. I aquí van començar els problemes, segons afirma el propietari i també alguns dels veïns pròxims. Davant la conflictivitat creixent amb la resta de residents, Creu Roja va demanar a la inquilina fer-li una reubicació, però s’hi va negar. Malgrat tots els esforços, no hi va haver manera de convèncer-la.
El problema es va agreujar quan el passat 8 de març es va produir un incendi al menjador, a la zona dels endolls. L’informe pericial al qual ha tingut accés aquest mitjà s’exposa que el foc va causar “danys a les parets, sostre, instal·lació elèctrica, mobiliari, una finestra, una porta i a l’equip d’aire condicionat”. També una acumulació important de sutge “que fa l’habitatge pràcticament inhabitable”, es recalca. Aquesta informació va ser tramesa a Creu Roja i també a Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa, per tal de fer les gestions pertinents per poder desallotjar el pis pels problemes de seguretat i salut que podia suposar residir allà.
El gos era d’una família que ha deixat viure al pis
Creu Roja va tornar a parlar amb la inquilina per exposar-li els fets, i assegurar-li que disposaria d’un altre espai per viure. Però no va fer efecte. De fet, la dona va canviar el pany i va evitar qualsevol accés al propietari. Davant del risc i les responsabilitats que podia tenir si mantenia una persona vivint en un pis en aquelles condicions, va reclamar a les empreses subministradores de gas i electricitat que tallessin el servei mentre no es pogués rehabilitar l’immoble. Amb els informes pericials a favor, va aconseguir-ho.
Tanmateix, la sorpresa ha estat quan ha pogut comprovar com la dona ha pogut donar d’alta els serveis, sense el seu convenciment, i posar-los al seu nom. I no només això, sinó que ha sabut que actualment també hi viu un matrimoni amb una menor d’edat, i el gos que ara ha patit el fatal sinistre. El problema s’ha agreujat i en Jordi no sap què més fer. Ha alertat de nou Serveis Socials, Creu Roja ha decidit retirar-li la cobertura legal a la llogatera, i s’ha dirigit aquest mateix dimecres a la Policia Municipal de Terrassa per posar en coneixement dels investigadors la situació del pis.
També es veu “lligat de peus i mans” perquè la dona, ja no disposa de l’ajuda de Creu Roja, però continua sent perceptora d’un ajut des del Ministeri en considerar-la persona vulnerable, la qual cosa dificulta que una possible demanda judicial per desnonament acabi tirant endavant. “Això és un patiment constant. És un no viure. Necessitem entrar al pis per reparar els danys, estic fet un sac de nervis pel fet que hi hagi menors vivint en aquestes condicions. Només em faltava el que ha passat amb el gos. Em trobo desemparat per les administracions i per les empreses subministradores que han tirat pel dret sense tenir en compte les circumstàncies ni fer cas al propietari”, lamenta, fent un darrer crit d’auxili per desencallar una situació que fa massa temps que dura.
