Aquest diumenge comença la campanya de vacunació contra la Covid-19 a l’estat espanyol. A Catalunya es vacuna la primera persona contra aquesta malaltia, de què s’han detectat més de 80 milions de casos arreu del món i que ha causat la mort de més de 1.700.000 persones, pels volts de les dotze del migdia a la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat. És un bon moment per fer un cop d’ull a quantes vacunes contra el SARS-CoV-2 hi ha al món i quin sistema fan servir perquè el nostre cos aprengui a protegir-se contra la malaltia, en el que està sent la culminació d’uns esforços titànics per part de científics de tot el món que han dut a bon port els seus projectes en un temps rècord.

Quins tipus de vacunes hi ha?

En el cas de malalties perilloses o que poden tenir conseqüències greus, com la Covid-19 es mira de trobar una vacuna perquè el nostre cos estigui preparat en cas d’infecció i evitar que emmalaltim. S’exposa el nostre organisme al virus o a una part d’ell, de manera que les nostres defenses el destrueixin i en el futur reconeguin tant el patogen com la manera de combatre’l. Per aconseguir aquest efecte hi ha diversos mètodes:

– Vacunes de virus desactivat. És el més conegut i senzill: injectant el patogen causant de la malaltia, bé mort o bé molt debilitat, s’aconsegueix que el cos el combati i adquireixi immunitat. És així, per exemple, com es va desenvolupar la vacuna de la verola, una malaltia que va causar uns 500 milions de morts durant els darrers cent anys de la seva existència abans que, gràcies a una campanya de vacunació mundial, es declarés eradicada el 1980.

– Vacunes de proteïna. El fet és que no cal el virus sencer per provocar una resposta immunològica i un enfortiment de les defenses, només una part que el cos pugui reconèixer, atacar i recordar. Aquesta porció de virus acostumen a ser proteïnes, que és justament el que conté un segon tipus de vacunes, que bé les contenen senceres o bé fragments prou significatius com per ser atacats i reconeguts en el futur.

– Vacunes de vector viral. A vegades no es poden inocular les proteïnes així com així, de manera que s’han desenvolupat maneres més complexes de fer-ho. Una d’aquestes aproximacions són les vacunes anomenades de vector viral. En aquest cas, un virus menys perillós és modificat perquè contingui alguns gens del virus contra el qual es vol immunitzar. Alguns d’aquests virus modificats s’introdueixen a les cèl·lules del nostre cos i les obliguen a crear proteïnes característiques d’un altre virus. Altres, en canvi, es reprodueixen de manera normal, per bé que més lenta, i tenen aquestes mateixes proteïnes a la seva superfície.

– Vacunes genètiques. Seguint amb la idea de les proteïnes, en comptes d’injectar un patogen modificat, s’introdueix al cos una part concreta del codi genètic del virus: l’ARN missatger, que són les instruccions per crear una proteïna. De manera semblant a la vacuna de vector viral, l’ARN missatger fa que les cèl·lules del nostre cos fabriquin una proteïna característica del virus, que les defenses del nostre cos reconeixen com a aliena, ataquen i destrueixen. Així, en cas d’infecció, aquesta proteïna present al patogen serà la senyal que farà reaccionar el sistema immunològic.

Quines vacunes s’estan fent servir actualment?

La vacuna que es comença a inocular a l’Estat, com a la resta d’Europa, és la desenvolupada conjuntament per l’empresa nord-americana Pfizer i l’alemanya BioNTech. Anomenada “Comirnaty”, és una vacuna genètica que fa servir ARN missatger del SARS-CoV-2 per estimular la producció de la proteïna S, la que forma la corona del virus. Així, quan les nostres cèl·lules creïn aquestes proteïnes, les defenses actuaran immediatament, destruint-les, recordant-les i estant preparades per si arriba una infecció de debò. L’aliança entre Pfizer-BioNTech va començar al març i els assaigs amb la vacuna van iniciar-se al maig. Els resultats indiquen que la vacuna, que s’administra en dues dosis, té una eficàcia del 95% i funciona igual en tots els grups d’edat i ètnics. Tot i que no té efectes secundaris seriosos, és habitual que provoqui cansament, febre i dolor muscular de durada molt curta. A més de la UE, aquesta vacuna també s’està fent servir o ha estat aprovada al Regne Unit, Argentina, Xile, Costa Rica, Ecuador, Kuwait, Mèxic, Panama o Singapur, per exemple.

A més d’aquesta, però, hi ha altres vacunes que, des de fa mesos, s’estan emprant arreu del món:

– mRNA-1273: Un dels projectes que va ocupar les notícies més aviat va ser el de la companyia nord-americana Moderna, que també és una vacuna d’ARN missatger. Actualment se sap que té una eficàcia del 94,5% en dues dosis i ja ha estat aprovada al Canadà i als Estats Units, per bé que en aquest segon cas només per a ús d’emergència. Durant les properes setmanes també s’espera que sigui aprovada a Europa i que, juntament amb la que comença a emprar-se aquest diumenge, sigui el puntal de la immunització de la població de la UE.

– Sputnik V: Desenvolupada per l’Institut de Recerca Gamaleya (Rússia), és una vacuna de vector viral que combina dos virus per generar una resposta immunològica. Té una eficàcia del 91,4% en dues dosis i s’està fent servir a gran escala a Rússia. A més, aquest mateix desembre, l’Institut Gamaleya i la companyia AstraZeneca han arribat a un acord per mirar de combinar la Sputnik V amb l’anomenada “vacuna d’Oxford”, en un projecte conjunt que podria potenciar la protecció contra el coronavirus.

– EpiVacCorona: Ha estat desenvolupada pel centre rus Vector, el que fou el principal centre de desenvolupament d’armes biològiques de la Unió Soviètica i que, a dia d’avui, encara és una de les instal·lacions de recerca més secretes del món. Aquesta vacuna conté fragments de proteïnes del coronavirus, també s’administra en dues dosis i, tot i que encara no se’n coneix l’eficàcia, el govern rus en va autoritzar un ús limitat.

– CoronaVac: La xinesa Sinovac Biotech ha desenvolupat una vacuna de virus desactivat que, en dues dosis, mostra una eficàcia superior al 50%. A l’estiu el govern xinès en va autoritzar l’ús limitat i s’ha fet servir per vacunar persones amb professions de risc com ara treballadors sanitaris o inspectors duaners. A més, l’empresa ha anunciat plans per distribuïr-la a tot el món a principis de 2021, arribant a països com Indonèsia, amb qui ja ha arribat a un acord, o els Estats Units.

– Institut de Productes Biològics de Wuhan: A la ciutat xinesa on va començar la pandèmia també ha desenvolupat una vacuna de virus desactivat, que va ser aprovada i que s’està fent servir de manera limitada, en personal sanitari i altres professions de risc, tant a la mateixa Xina, on s’han vacunat centenars de milers de persones, com als Emirats Àrabs Units, on es va autoritzar per mirar d’evitar el col·lapse del sistema sanitari.

– BBIBP-CorV: Paral·lelament, l’Institut de Productes Biològics de Beijing també ha creat una vacuna de virus desactivat que va ser aprovada per a l’ús als Emirats Àrabs Units i a Bahrein a principis d’aquest desembre. En dues dosis, es calcula que té una eficàcia del 86%.

– Convidecia: La vacuna de vector viral desenvolupada conjuntament per la farmacèutica cansino i l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina també va mostrar resultats prometedors i va ser aprovada per al seu ús d’emergència entre els militars de la Xina, per bé que els assaigs continuen i encara no se n’ha autoritzat l’ús a la població general ni se’n coneix l’eficàcia.

Nou comentari