MónTerrassa
Vida, obra i miracles d’Artur Moncal, Terrassenc de l’Any

Glossa d’Artur Moncal

Els tres Terrassencs de l’Any 2022

Entrevista Artur Moncal: “Tenim un molt bon nivell de qualitat de cultura popular”

Mare meva quin vendaval, ara em toca l’Artur Moncal Excursionisme, cultura popular, mestre convençut i convincent, activista, ANC… La seva infantesa entre l’olor dels cigrons acabats de coure a la botiga de queviures, després SPAR, de la seva família al carrer nou, i els tocs de campana amb el seu avi que era el campaner de les esglésies de Sant Pere va ser molt engrescadora i no és d’estranyar que se li despertessin els sentits per tota la vida. Ell s’encarregava d’anar a buscar canvi per la botiga, amb dos mocadors de fer farcells, al Sagristà de Sant Pere, i mentre li preparaven la comanda, feia de guia turístic als que arribaven, fins i tot en francès” le batistere” de Sant Miquel abans que fos un edifici funerari. El punt del despertar de l’esperit didàctic del mestre.

Feien pallassos per aixecar la moral dels alumnes

Al Parvulari només va aprendre a llegir amb “mi mama me mima” , ell era feliç a casa amb la família i amunt i avall, però la disciplina d’haver de callar no encaixava amb el nen mogudet, no parla de maltractaments però si un to totalment desagradable, obscur i poc adequat per un nen. L’únic espai d’il·lusió i llibertat en aquella mena de camp de concentració, era al pati, on juntament amb un altre company ” el Carreres” feien pallassos per aixecar la moral dels alumnes. Aquestes actuacions i els experiments d’excavar la terra per trobar cucs, les primeres autolliçons de ciències naturals.

La Vida es Vella de l’Escola durant el franquisme a Terrassa. Tenia problemes amb els problemes, quan feien la revisió de les carpetes, mai li coincidien les combinacions de números. “Quanto vale un quilo de patatas si tres quilos i medio valen dos pesetas? No entenia res.

La mateixa dinàmica la va trobar a Cal Senyor Artigues, allà no eren cucs perquè el pati era una sala, allà els hi tocava el rebre a les mosques quan els hi arrencàvem les ales, subterfugis infantils, potser una mica cruels, per esquivar lavorriment i els càstigs psicològics amb la pèrdua i adquisició dels vals i físics de les armes llancívoles i els cops de regle a la mà del senyor Castilla. Es nota que jo també hi anava.

Posant una mica de llum a aquesta foscor, va tenir la sort de poder adquirir l’educació que no es rebia a l’escola amb els escoltes de l’Agrupament de Mossèn Homs i que li va servir per seguir camí de tota la vida. Alliberament, dignitat, respecte, il·lusió, compromís social, amics, ciutat, país, lemes potents que ell sempre ha procurat aplicar”. Un escolta somriu i xiula davant les dificultats”.

Escoltisme en l’adolescència

Més enllà de l’escoltisme en l’adolescència no hi havia gran cosa a fer. El llarg període de la dictadura havia deixat la cultura despullada, pel·lícules adoctrinadores, a la pista del San Fernando a ballar sardanes i durant la festa major treure els gegants i cabeçuts a donar una volta i per recollir monedes.

Després de la mort del generalíssim, estava tot per recuperar, fer colla, sortir, riure, viure, gaudir d’activitats socials en convivència… I aquí se li va obrir tot un món. Reformular les entitats ja existents, més aviat poques i crear-ne de noves.

Amb l’Associació de Veïns del Centre, al Grup de Cultura, varen celebrar el primer Sant Jordi democràtic, la castanyada, la revetlla de sant Joan i juntament amb l’Associació de Ca n’Aurell el primer carnestoltes popular, disfressats amb el que es tenia a mà, colors, cartolines, sabatots…

El descobriment apassionat de la muntanya, com gairebé tot el que fa, el va portar al Centre Excursionista de Terrassa, on va practicar excursionisme, alpinisme, escalada, espeleologia, esqui de muntanya, és a dir quasi totes les especialitats. La faceta social i cultural com us podeu imaginar no hi podia faltar amb la seva activa participació en els campaments d’estiu i la seva festa major, on entre altres coses recurrents es va crear el primer drac, el Jagarto de Jaen amb la família Grau.

Impulsor dels castells amb els Minyons de Terrassa on es va fer realitat un projecte potent, per una societat més lliure i digne, juntament amb una generació de joves que varen trencar motlles amb tècnica castellera i participació de dones respecte a altres colles ja existents, “castells per il·lusió no per competició”. Encara fa dues setmanes el vàrem veure suant la samarreta a la base dels castells de gamma alta, havent passat per gairebé totes les posicions. Ell sempre ha estat més gent de fila que de junta.

El Serrallonga, paper que va representar des del començament de la colla i durant molts anys, on combat les injustícies en general de Terrassa, del país i del món, lluita amb format vers, encara que amb el trabuc a la mà. El Ball de Serrallonga de Terrassa, que ja té 20 anys de vida és una colla amb molt bon rollo, amb canya, marxa i alegria.

Els mals records i experiències negatives en la seva vida escolar el van empènyer a estudiar magisteri a Sant Cugat, on llavors hi havia l’escola. La seva gran vocació per l’ensenyament li va venir amb la voluntat de canviar i millorar el que ell mateix havia trobat a faltar de petit.

La seva primera feina com a mestre, amb 20 anys, juntament amb algunes classes particulars i alguna substitució va ser a l’Acadèmia Serra dOr, li va servir d’aprenentatge i es va agafar la feina amb molta il·lusió junt amb els companys i companyes, malgrat les desavinences amb la direcció que finalment va tancar. El millor que li va passar aquí, però, va ser que va conèixer a la Margarita, la seva companya de tota la viva, que juntament amb les seves filles Queralt i Núria i la seva neta Estel són el seu gran orgull.

Posteriorment, va opositar i va estar 21 anys entre mestre i director a l’Escola Serralavella d’Ullastrell on va viure des de l’origen la immersió lingüística i la renovació pedagògica. El seu esperit renovador el va portar entre moltes altres coses a canviar el nom de l’escola, ” Escuela Graduada Mixta”, ho entenc! Per “Escola Serralavella”, recuperant una tradició local de la Quaresma. El seu esperit docent entusiasta i la seva estima per la natura el van portar a organitzar sortides amb l’alumnat per tot Catalunya, des de pujar el Pedraforca a fer una travessa pel Cadi. Activitats d’aquestes característiques avui en dia serien molt impensables, per sort els alumnes que les van viure amb ell en tenen un gran record.

Després va estar 14 anys i fins a la jubilació a lInstitut Ègara al barri de Can Parellada, ajudant a l’alumnat a fer el traspàs de primària a secundària. Entre moltes vivències n’explica una que vull destacar. Li va tocar una classe de les que anomenen difícils, amb joves amb problemàtiques diverses i que de fet no li feien ni cas. S’ho va fer anar bé per construir un Hipopòtam com el d’Ausònia de color blau, el va desembolicar i davant la sorpresa dels alumnes el va fer parlar en nom d’ell, a veure si li faran més cas que a mi, doncs si, alliçonar amb intermediari va crear un bon ambient, un to diferent i es va notar un gran canvi a la classe, la comunicació amb aquest personatge entranyable
va funcionar!!!

Més enllà de l’ensenyament i la cultura també participa activament i des de l’inici fins al referèndum amb el secretariat local de l’ANC i després als Cants per la Llibertat al Raval, que ja han celebrat el seu cinquè aniversari. Lluita per la Independència de Catalunya i contra la repressió on el carrer, tal com ha de ser és el punt de trobada espontani per denunciar, xerrar, cantar, reflexionar on les festes i manifestacions tenen el seu espai de llibertat.

Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt

No acabaríem mai, però també vull citar la seva activa participació en la Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i Serra de lObac, (1968-1979) un dels primers moviments socials i ecologistes de Catalunya. També pertany a la Comissió dels fets del 4 de setembre, grup que prepara cada any les activitats de commemoració del saqueig de Terrassa per les tropes borbòniques l’any 1713. I, ara si per acabar, també forma part de la Coordinadora de Cultura Popular de Terrassa.

En fi, una persona activa i compromesa amb Terrassa , Catalunya i les persones, que valora la suma amb el màxim de gent per tirar endavant qualsevol projecte amb apassionament que s’encomana, i que amb paraules seves “vaig començar a baix i acabaré a baix”.

Per molts anys per aquest meritíssim Terrassenc de l’any!!!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa