El dia 1 de setembre part dels peatges més concorreguts de Catalunya desapareixeran, convertint vies com l’AP-7 o la C-32 nord en autopistes gratuïtes. Aquets fet suposarà no haver d’aturar-se i pagar l’import per aixecar la barrera, però també manté viu el debat sobre què fer per garantir-ne el manteniment, o com reconvertir aquelles carreteres que a dia d’avui són l’alternativa gratuïta. L’opció de la vinyeta per pagar per trajecte és una de les més plantejades per les formacions que es presenten a les eleccions del 14 de febrer. No obstant, no és l’única opció que es posa sobre la taula, i n’hi ha que també aposten per la gratuïtat total de les carreteres catalanes.

El número 7 d’ERC a les llistes de Barcelona, Ernest Maragall, entén que el més just és que qui fa servir les autopistes les pagui. És per aquest motiu que l’opció més ajustada a aquesta visió és la de la vinyeta, és a dir, establir un cost per al traçat fet, i no revertir-ho en una taxa afegida per a tota la ciutadania.

“Cada cop més té sentit que qui usa acabi contribuint en els costos de manteniment i inversió, cal avançar en la vinyeta en funció de la intensitat de l’ús”, assenyala Maragall. “Començant per una tarifa plana amb un dret d’ús genèric de la infraestructura, i això afecta els usuaris i no a tanta gent en forma d’impost general”, afegeix el republicà.

Des de JxCat, l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat i número 11 per Barcelona, Damià Calvet, aposta per una Catalunya lliure de peatges, però garantint una entrada d’ingressos. “Això té un nom, i es diu vinyeta”, detalla Calvet, que apunta que el sistema permet que “qui utilitza, paga, qui contamina, paga”.

L’objectiu és que els usuaris paguin per utilitzar la xarxa viària catalana i utilitzar aquests diners per a diferents finalitats vinculades amb la mobilitat. “Que els diners s’utilitzin per al manteniment de la xarxa viària, per millorar el transport públic i per disposar d’un fons per subvencionar la comprar de vehicles més eficients”, detalla.

Des del PSC també coincideixen amb què cal que els usuaris participin en el manteniment d’aquestes vies. “És el que passa en altres sistemes de transport, com el públic”, detalla el número 13 per Barcelona, Jordi Terrades.

Això sí, considera que Catalunya no ha d’implementar un sistema pel seu compte. “No ha de ser un model autònom, cal que sigui homogeni a tot l’Estat, cal un gran acord entre el govern d’Espanya i el de les comunitats perquè sigui uniforme, no fos cas que aquí seguíssim pagant i a la resta d’Espanya no”, adverteix.

El model de vinyeta també convenç En Comú Podem, que veu una bona eina per garantir el manteniment de les autopistes un cop s’alliberin de peatges. “És evident que necessitem recursos que no poden anar només a càrrec dels pressupostos de la Generalitat o de l’Estat”, apunta el número 5 per Barcelona, David Cid.

És per això que aposta pel pagament a distància amb sistema de portal o similar als que s’utilitzen amb els marcadors de l’ITV, allunyats del criteri d’aturar-se i pagar per l’ús d’una via determinada. Amb l’aixecament de barreres, apunta, incrementaria l’ús de certes vies que farien innecessari la creació d’altres carreteres, com ara una ampliació de la C-32, permetent invertir en la dinamització del transport públic.

Des de la CUP, la número 3 de la candidatura per Barcelona, Eulàlia Reguant, es mostra partidària que cap empresa privada gestioni les autopistes catalanes. “Apostem per una empresa pública que gestioni els peatges, i que els preus siguin proporcionals a quin ús fa cadascú de la via, sense un preu únic”, assenyala.

És per això que opten per “peatges que siguin progressius”, que contemplin qui utilitza una via de manera ocasional o per sistema, ja sigui per anar a treballar o a estudiar, entre d’altres. Aquesta mesura caldria anar acompanyada d’altres que permetessin dinamitzar l’ús del transport públic i reduir, així, les emissions contaminants.

Pel PP, la vinyeta no resol l’actual greuge, i opten per “peatges tous”. “Som més partidaris d’alliberar peatges que no de cobrar per l’ús”, detalla el número 6 per Barcelona, Santi Rodríguez, sobretot per aquells trajectes curts, principalment als propers a les grans ciutats.

En aquest sentit, es mostra partidari d’esgotar les concessions vigents amb les empreses que gestionen les vies a dia d’avui i, per tant, els peatges. En aquests casos, aposta per bonificacions per als residents de l’entorn que hagin de fer-ne ús.

Ciutadans recorda que Catalunya és la comunitat amb més peatges de tot l’Estat, i que els peatges que quedaran a finals d’aquest any seran tots de gestió catalana. Amb tot, l’aposta per la vinyeta la consideren “un greuge” per als ciutadans, sobretot per als que es desplacen per anar a la feina i han de fer molts quilòmetres.

“Unes autopistes gratuïtes afavoririen la mobilitat, i també que determinats territoris puguin atraure inversió i empreses, ara no me n’imagino que vulguin situar un centre logístic al Penedès”, assenyala Manuel Rodríguez, número 16 per Barcelona.

Pel PDeCAT, les autopistes d’alta capacitat haurien de prescindir de peatges. “No tenim la intenció que la ciutadania assumeixi més pagaments i impostos”, destaca Sílvia Fuster, número 7 a les llistes de Barcelona.

La seva opció passa per un “sistema just i “raonable” per garantir el manteniment de les autopistes, posant per davant la qualitat de les vies. “Ens hem de centrar en la seguretat”, afegeix Fuster.

Vox és partidari de rescatar totes les vies que encara tenen peatges “poc a poc”. El número 3 per Barcelona, Juan de la Cruz Garriga, creu que unes vies gratuïtes afavoririen la mobilitat independent de la procedència i el destí.

“Cal que destinem diners allà on és necessari, sobretot en infraestructures de transport públic i autopistes”, detalla. És per això que creu que unes carreteres de qualitat són possibles més enllà dels peatges, sostenint la despesa amb impostos.

Menys carreteres

L’aixecament de barreres posarà en evidència l’existència de carreteres paral·leles, vies que avui dia són alternatives a les de pagament però que amb l’eliminació de peatges deixaran de tenir sentit. Un dels casos més evidents és la N-II, que creua diversos municipis per la línia de costa del Maresme, i que moltes veus reclamen remodelar per fer-la més amable.

Els partits coincideixen en què caldrà treballar de la mà del territori el futur d’aquesta carretera, que caldria integrar de manera definitiva a la trama urbana i apropar, de retruc, municipis i mar, amb el permís de les vies del tren.

Nou comentari