Pel Parc de Sant Llorenç, un no s ́acaba mai les rutes. Que li ho preguntin al bon amic Enric Prat Balaguer ! S ́ho coneix al detall. És una d ́aquelles persones del Centre Excursionista que pot dir, ben fort, aquella preciosa frase del poeta: “jo no sé el què teniu que us estimi tant, muntanyes !” Si un fa aquesta proclama per allí, ben fort, la veu es multiplica miraculosament.
Ens coneixem de ben petits, quan tots dos formàvem part de l ́escolania de la Sagrada Família (dirigida pel malaurat i estimat mestre Josep Freixas i Vivó). Al llarg de nou anys, n ́Enric ha dirigit un total de 99 sortides –com a guia–en les passejades organitzades pel Centre Excursionista de Terrassa. A partir d ́aquesta experiència, ha bastit –en un llibre editat per “Omnia Books”– una trentena d ́itineraris poc transitats i bonics. Combinant bellesa del paisatge amb llegendes i contes, són molts els qui han gaudit de La Barata, els Xipresos, Mura, el Colld ́Estenalles, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, la Falconera, la Torra de l ́Àngel, les Pedritxes, Vacarisses, Rellinars, Rocafort, l ́Alzina del Sal·lari, el Pont de Vilomara i un llarg etcètera d ́indrets idíl·lics…
Amb unes 200 pàgines i 170 fotografies, no se li escapa un sol detall. Des de coves, avencs, masies, ermites, fonts, barraques de vinya, balmes obrades i fonts, entre d ́altres. A partir d ́ací, proposa unes 30 rutes –si fa no fa, circulars– que transiten fora del què en diríem rutes tradicionals per camins històrics. Són trajectes d ́una dificultat reduïda, a l ́abast de petits i grans, entre 5 i 12 quilòmetres. Amb un desnivell assequible per a gaudir-ho força bé. Totes les passejades es descriuen rebé, indicant-ne distàncies i coordenades UTM allí on els corriols es bifurquen o s ́hi troba un element digne de conèixer-se. La intenció hauria estat fer-ne la presentació –el proppassat dissabte—a la Coma d ́en Vila.
La gent interessada s ́hauria trobat al “Centre d ́interpretació del Coll d ́Estenalles”, a primera hora del matí, per a sortir plegats. La pandèmia ho va impedir. Per tant, l ́acte es durà a terme –al CET– aquest dijous (dia 19), a partir de dos quarts de 8 del vespre. Val a dir que les gairebé 13.700 hectàrees de superfície de Sant Llorenç del Munt i la serra de l ́Obac foren les primeres en catalogar- se com a “espai protegit” (o parc natural), a tota Espanya. A banda dels pobles citats abans, comprèn alhora Monistrol de Calders, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. El paisatge ve format per monòlits i cingles d ́una mena de conglomerat rogenc que contrasta i fa joc amb el verd d ́alzines i pins. Tot ell presidit per l ́antic monestir benedictí del cim de La Mola,amb 1.104 metres d ́alçada.
La vista que un pot gaudir des de dalt és del tot Impressionant. Tothom qui ha trepitjat algun cop –com a passavolant– aquests racons sent l ́enyorament de retornar-hi. Resta subjugat per la majestuositat i l ́encís d ́unes moles pètries, amarat amb l ́enzim d ́una olor a natura i la visió d ́un cel blau preciós. La sola contemplació de l ́entorn revifa qualsevol esperit alacaigut. La veu i el ressò d ́una muntanya descomunal retruny el silenci senyorívol més insensible. Sembla com si el rellotge s ́aturés. Tot esdevé plenament equilibrat en el maridatge amb la pròpia natura. Et colpeix la virginitat del bosc i la magnificència de les valls.
Et commou l ́oreig que t ́acarona la galta i la remor d ́algun rierol o cant d ́algun ocell. A causa de la COVID19, tal vegada fa de mal recomanar que jo proposi assistir a l ́acte on el llibre es presentarà en societat. Si més no per allò de regular una assistència no massa atapeïda. Els amants del nostre entorn natural, però, no tenen excusa per a comprar-lo. Poden fixar-se el repte de recórrer aquells trams que puguin tenir pendents. Vull pensar –més ben dit, n ́estic totalment convençut– que el seu autor els ho agrairà s ́engreixarà de bon regust…Aquelles colles setmanals que voldrien dur a terme totes les rutes poden assolir-ho en menys d ́un any.
Què bonic que és el Parc de Sant Llorenç !
