Veganisme… Aquí sembla que tothom expressa el que pensa sense prou reflexions. Veganisme per respecte als animals? Ei, que els animals són animals eh? Poden tenir respecte, però no drets i obligacions. I des del punt de vista de la salut humana, què? No ens estarem passant, una vegada més?
És un debat profund que sovint es redueix a eslògans superficials quan, en realitat, toca xocs filosòfics i qüestions de salut força complexes. Val la pena separar els dos grans blocs: la part ètica/jurídica i la part de la salut humana.
El debat ètic i jurídic
Respecte vs. Drets: Aquest és el rovell de l’ou en la filosofia del dret i l’ètica. La visió tradicional i jurídica: El concepte classicista de dret va lligat indisociablement al d’obligació o deure. Segons aquesta premissa, només qui té capacitat moral per entendre i complir deures (els éssers humans) pot ser titular de drets en sentit estricte. D’aquí ve la distinció entre tenir un deure moral de respecte envers els animals (perquè no pateixin inútilment) i atorgar-los drets legals o morals equivalents als humans.
La visió del veganisme ètic: La filosofia vegana (amb pensadors com Tom Regan o Peter Singer) argumenta que la capacitat de sentir (la sentiència: capacitat de patir, tenir por o sentir dolor) és el criteri suficient per tenir el dret fonamental a la vida i a no ser usat com a propietat. No els demanen “obligacions”, sinó que apliquen un principi similar al dels nadons o persones amb capacitats cognitives severament alterades: no tenen obligacions, però sí drets de protecció. El problema és quan la reflexió es substitueix per la gesticulació o la moralina, ignorant la diferència conceptual entre evitar la crueltat i equiparar ontològicament animals i humans.
Des del punt de vista de la salut humana: Ens estem passant?
Quan la discussió passa de la filosofia al plat, és on sovint apareix la sensació que es reacciona d’una manera extrema o dogmàtica.
L’evolució i la biologia: L’espècie humana és omnívora per naturalesa evolutiva. El consum de proteïna i greix d’origen animal va ser decisiu en el desenvolupament del nostre cervell. La biologia no és vegana.
El consens nutricional actual: Les principals organitzacions de dietètica (com l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels EUA o l’OMS)
assenyalen que una dieta vegana ben planejada pot ser adequada per a totes les etapes de la vida. Ara bé, la clau està en el “ben planejada”: Suplementació obligatòria: Requereix la presència de la vitamina B12 (de síntesi bacteriana o suplement), ja que no existeix en fonts vegetals en forma biodisponible. Atenció als micronutrients: Cal vigilar l’absorció de ferro no hèmics, zinc, calci, àcids greixos omega-3 (EPA/DHA) i proteïnes d’alt valor biològic.
El risc de la moda i el màrqueting: Avui dia hi ha un boom de productes “ultraprocessats vegans” (hamburgueses vegetals plenes d’additius, greixos de mala qualitat i excés de sal) que es venen com a opcions saludables simplement per dur l’etiqueta plant based. Substituir una dieta equilibrada tradicional (com la mediterrània) per ultraprocessats vegans és un error nutricional clar.
L’exageració o la pèrdua de mesura
L’ésser humà té tendència a passar d’un extrem a l’altre: de la producció ramadera industrial intensiva (que sovint frega condicions inacceptables de benestar animal) a l’absolutisme moral que rebutja qualsevol ús d’origen animal, inclús el model pastoral tradicional o el consum raonable i sostenible.
El canvi cap a una dieta amb més presència de vegetals té sentit des del punt de vista de la salut general i la sostenibilitat del planeta, però quan es converteix en un dogma indiscutible o en una moda comercial desconnectada de la biologia humana, és comprensible la sensació que “ens estem passant de la ratlla”.
VEGANISME NO, GRÀCIES!
Josep Guinot i Mauchan
