El terrassenc Antonio Vallejo ha treballat durant 40 anys a la Policia Municipal de Terrassa, dels quals els cinc últims ha estat subinspector del cos. Ara, ja jubilat, Vallejo ha publicat ‘Desde mi ventana azul’, un llibre que recull les quatre dècades que ha passat treballat al cos policial, revelant alguns secrets, explicant anècdotes i recordant esdeveniments o successos que van canviar la vida de la ciutat. Món Terrassa ha parlat amb Vallejo per conèixer millor què podem trobar al llibre, anècdotes, mites i prejudicis de la Policia Municipal, i com valora el servei del cos policial actualment, entre altres.
Ha treballat a la Policia Municipal de Terrassa durant 40 anys. Quin tipus de vivències podem trobar a ‘Desde mi ventana azul’?
El llibre explica pràcticament tota la meva vida, fins i tot la meva infància i adolescència. Un temps en què mai m’hagués pogut pensar que seria policia. Encara més, estava orientat a l’altra part, per dir-ho d’alguna manera, participava en manifestacions i moltes altres coses. També parlo de quan vaig conèixer la meva dona, quan vaig començar a treballar de policia, perquè hi vaig treballar, les circumstàncies i condicions que em van portar a ser policia. Ser policial és una professió que enganxa. Explico tot això relacionat al desenvolupament de la ciutat de Terrassa.
No és estrictament un llibre de recopilacions d’anècdotes, perquè n’hi hauria moltíssimes. He posat algunes que són còmiques, significatives, surrealistes, però no és un llibre d’anècdotes. Parlo també de la transformació de la ciutat, com per exemple el soterrament de les vies de Renfe, de manifestacions, de successos, les olimpíades, les manifestacions del moviment independentista, tema d’ocupes, l’atemptat de Francisco Cano, entre molts altres. Els últims anys, narro com va afectar la pandèmia als serveis de la Policia, quines accions solidàries es fan dins de la Policia, també parlo de companys que s’han quedat pel camí o que ja no estan, dels sis caps de Policia que he tingut, entre altres coses.
Tot això relacionat en el meu dia a dia. Això és bàsicament la trama del llibre: la meva vida, la meva professió, la meva família, relacionat amb la ciutat de Terrassa. La meva vida, la Policia Municipal i la ciutat han anat plegats durant tot aquest temps, i això ho he plasmat al llibre.
I també explico els secrets de la Policia Municipal per la gent que està al marge de l’àmbit policial, i intento també trencar mites, perquè al final els agents policials som persones, sota l’uniforme i la cuirassa que ens posem quan estem de servei, hi ha persones.
“Ser policia és una professió que enganxa”
Què el va portar a escriure aquest llibre?
El llibre l’he fet en els últims tres anys quan m’acostava a la jubilació, perquè vaig pensar que havia d’escriure tot el que havia viscut, bàsicament per la meva família. La finalitat era aquesta: pels meus fills i la meva dona, que han patit la meva professió durant 40 anys. Una professió de marxar cada dia, tornar tard, tants serveis, tantes manifestacions, de tot. I aquesta era la idea. En jubilar-me vaig acabar el llibre, i vaig posar en marxa el tema de l’edició i la publicació.
Ens pot revelar alguna anècdota surrealista que destacaria al llarg d’aquests 40 anys?
Fa molt temps, quan no tenien els recursos de protecció civil ni res relacionat amb el tema dels animals, ens enviaven a tractar alguns temes d’animals. I recordo que a la zona perifèrica, com Can Roca -que no existia com a tal- o cap al sud, havíem tingut intervencions amb cabres. Eren situacions còmiques i surrealistes. Petites coses d’aquest tipus que han anat passant.
Al llibre faig també menció quan a Terrassa van aparèixer els ovnis. I això està contrastat amb l’hemeroteca de diàris de tirada nacional. Un operador de l’aeroport del Prat va observar una sèrie de llums de grans dimensions prop de l’entorn del Vallès, i els caps que teníem en aquell moment ens van enviar a diferents punts de la ciutat per verificar les llums al cel.
També parlo de personatges característics de la ciutat, com la Caputxeta, la Molinillos, o un home que sempre ens trobàvem que sempre conduïa sense carnet, també parlo de la Festa Major, de Cristóbal Castro -que plasma la ciutat en imatges-, entre molts altres.
I algun moment impactant o melancòlic o nostàlgic?
A les últimes pàgines també faig un recompte d’allò amb què em quedo, com treure un nen d’un incendi, ajudar a un avi que havia caigut del llit de matinada i no podia aixecar-se, contactar amb pares d’adolescents que anaven “pel mal camí”, adolescents que prenien droga i pares que volien ajuda.
Quin és el principal mite de la Policia Municipal que cal trencar?
Se’ns té per persones dures. I per agents de l’autoritat que exclusivament apliquen l’autoritat i les lleis.
Com valora actualment la Policia Municipal de Terrassa? Què canviaria? Què no tocaria?
Això dona per un altre llibre. Això dona per un llibre sencer de filosofia de servei. La meva filosofia és el servei a les persones, a la gent. Sembla que els policies, actualment, per moltes qüestions, s’estan distanciant de la gent. I a Terrassa sempre, des que es va instaurar el servei, vam fer ponts amb moltes entitats, veïns i que feien que el nostre servei fos molt pròxim. Si hi ha algun repte a la Policia Municipal de Terrassa, és la proximitat. La proximitat amb la gent i els seus problemes.
Si no s’ha perdut la proximitat, està de camí a perdre’s. Les grans plantilles de Policia, fins i tot els membres que en formen part no es coneixen entre ells, i a Terrassa sempre hem estat una gran família. I estàvem al corrent de molts problemes, de la gent… I aquesta filosofia de proximitat la teníem molt interioritzada. Ara s’està guanyant molt en l’aplicació tècnica i tàctica, i en la formació física i psíquica, però hi ha una assignatura pendent -almenys ara que ho veig des de fora- que és el tracta amb els veïns, la gent, el tracte de proximitat i intentar solucionar els problemes de la gent. La proximitat, aquest és el cavall de batalla.
“La meva filosofia és el servei a les persones. Si hi ha un repte a la Policia Municipal, és la proximitat”
Com ha evolucionat i s’ha desenvolupat Terrassa al llarg d’aquests 40 anys des del seu punt de vista?
Al llibre faig algun paral·lelisme de la societat i desenvolupament de Terrassa. Terrassa ha evolucionat molt. Hi ha hagut èpoques en què l’evolució de la ciutat ha estat brutal. I no ho notem quan està passant, sinó que es veu amb el pas del temps. La perspectiva et permet veure el que hi havia i el que hi ha ara, i hi ha hagut grans salts a Terrassa. Per exemple, el soterrament de les vies de Renfe. Les olimpíades també, com a rellevància de la ciutat per ser subseu d’unes olimpíades.
Ser policia és una professió que recomana? Què li diria a una persona que vulgui ser policia? L’animaria?
Ho tinc claríssim. Jo els animaria, sempre que no fos estrictament per la seguretat de la feina i pel sou. Sóc dels que pensa que hi ha professions, com aquesta, que s’han de sentir. Si ho senten, els aconsellaria que sí que siguin policies. Els policies estem sempre al fil de la navalla. Si el que fem surt bé, ningú ens felicita. Si el que fem surt malament, tothom ens critica. I això és difícil de portar. Jo aconsello que qui ho senti de veritat i tingui aquesta voluntat de servei a la gent, que ho faci.
El llibre revelo que vaig començar a treballar de casualitat, de “carambola”, per circumstàncies econòmiques i de l’atur en aquell temps. Jo tenia 25 anys, ara 65, i vaig començar gairebé sense voler. Però de sobte, vaig començar a creure el que estava fent, i aquesta professió em va enganxar, m’agradava. El que li diria a qui vulgui ser policia és que li ha d’agradar la feina, que tingui aquesta vocació de servei a la gent. I aquesta vocació es pot tenir de dues maneres: la tens ja de per si i comences de policia, o no la tens -com em va passar a mi- però al cap de poc de ser policia t’adones que pots fer molt per la gent.
“Els policies estem sempre al fil de la navalla. Si el que fem surt bé, ningú ens felicita. Si el que fem surt malament, tothom ens critica“
Per acabar, on podem trobar ‘Desde mi ventana azul’?
A partir del dia 15 d’octubre es podrà trobar a Amazon el llibre físic, i a partir del dia 20 estarà disponible també a Agapea en format ebook i en físic. A Terrassa estarà disponible a la llibreria Atenea, al carrer de Gavatxons a partir del dia 20.
És un llibre que val la pena llegir. Em diu gent que se l’ha llegit que enganxa, que és entretingut i amè. A la presentació a la Biblioteca Central de Terrassa es van esgotar tots els exemplars que vam portar que va ens va facilitar l’editorial. De moment, està tenint una bona resposta.
