Són quatre els testaments que va atorgar Joan Cadevall, datats els anys 1883, 1913, 1918 i 1920. Tots ells es conserven a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa (ACVOC-AHT). Atès que per imperatiu legal la documentació notarial no es pot consultar fins que hagin passat cent anys, en la biografia Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (2018), editada per la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, només vaig poder referir-me als dos primers testaments. Enguany ja he pogut consultar els altres dos, dels anys 1918 i 1920, i he pogut constatar també que aquest darrer va ser l’últim que va atorgar i que va ser el que prevalgué.

Joan Cadevall i Diars va néixer el 23 de juny de 1846 a Castellgalí

Joan Cadevall i Diars va néixer el 23 de juny de 1846 a Castellgalí (Bages). Era fill de Josep Cadevall, pagès, i de Rosa Diars. Es va casar primerament amb Teresa Juncosa i en segones noces amb Josefa Comajuncosas.

En cap dels dos matrimonis no va tenir fills. Va morir a Terrassa el 19 de novembre de 1921. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en Ciències Exactes (1869) i en Ciències Naturals (1871), i el 1873 obtingué en aquesta mateixa universitat el grau de doctor en Ciències Naturals. Fou professor del Reial Col·legi Terrassenc, centre escolar que dirigí des del 1863 fins al seu tancament, el 1901. També fou director de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Del 1902 al 1918 va ser professor de l’Escola Industrial de Terrassa.


Cadevall destacà no sols com a pedagog, sinó també com a botànic i geògraf. Fou membre de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, soci protector i honorari de la Institució Catalana d’Història Natural, president de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i membre d’altres institucions científiques. A Terrassa fou president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria, promotor i primer president de l’Assemblea Local de la Creu Roja i soci d’honor del Centre Excursionista.

Autor de la Flora de Catalunya (1911-1937) i de molts altres treballs de botànica

A més de llibres de text i articles de pedagogia, Joan Cadevall fou l’autor de la Flora de Catalunya (1911-1937) i de molts altres treballs de botànica, entre els quals destaquen aquests: Flora del Vallés (1897), Plantes notables dels voltants de Terrassa (1902), Notas fitogeográficas críticas (1905-1911) i Elements de botànica popular (1907), obra recentment actualitzada per l’autor d’aquesta col·laboració i publicada per la Fundació Torre del Palau. Com a geògraf, destaca el seu treball “Nociones de geografía física descriptiva e histórica del Vallés”, premiat a Granollers l’any 1886 i que va ser la primera monografia comarcal feta a Catalunya.


El primer testament és del 10 de febrer de 1883 i va ser fet davant el notari Joan Carrancà Busquets. Nomena hereva universal la seva esposa Teresa Juncosa. El segon testament, del 24 de desembre de 1913, el va fer davant el notari Ramon Estalella Trilla. Nomena hereu universal el seu nebot Josep Cadevall Reimbau i fa usufructuària dels seus béns la seva esposa Josefa Comajuncosas. El tercer testament, fet també davant el notari Ramon Estalella, data del 3 de novembre de 1918 i és pràcticament igual a l’anterior.


El quart i últim testament data del 5 d’agost de 1920 i, com els dos anteriors, va ser atorgat davant el notari Ramon Estalella. Els marmessors són la seva esposa Josefa Comajuncosas i el seu cosí Josep Boada, canonge de la catedral de Tarragona. En aquest nomena hereva universal la seva muller: “Todos mis bienes y derechos, de cualquier clase y especie que sean, que deje a mi fallecimiento, sea cual fuere el titulo, razon o causa porque me correspondan, instituyo heredera universal a mi esposa Doña Josefa Comajuncosas y Massana, a sus libres voluntades (ACVOC- AHT, fons notarial de Terrassa 346/3, Protocol del notari Ramon Estalella de l’any 1920, tom 3, fol.
14106r-1411v).

Resulta que l’any 1920 va fer fallida el Banc de Terrassa

Per què aquest canvi? Resulta que l’any 1920 va fer fallida el Banc de Terrassa, on tenia dipositats els estalvis de tota una vida, assenyada i austera. Estalvis que es van esfumar de sobte, traumàticament.

Adéu a un llegat que havia fet al poble de Sant Vicenç de Castellet, adeu a la dotació de 20.000 pessetes (quantitat llavors més que respectable) amb què pensava instituir uns premis de botànica, i adeu a l’ajuda econòmica que feia al seu nebot i amb ell a tota la seva família de Castellgalí. La seva esposa, quan ell morís, ja no gaudiria d’un esplèndid usdefruit. Per això la nomena hereva universal del poc que li va quedar.

I ella, Josefa Comajuncosas, encara li va bastir una capella sepulcral al cementiri de Sant Vicenç de Castellet, i va cedir a l’Institut d’Estudis Catalans els drets d’autor de la Flora de Catalunya, a més de donar la biblioteca i l’arxiu personal de Cadevall a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, i diversos objectes a l’Escola del Treball de Terrassa, continuadora de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, dirigida durant molts anys pel seu marit. L’herbari, encara Joan Cadevall el va poder donar en vida, l’any 1919, a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, de la qual havia format part, i es conserva com a herbari històric a l’Institut Botànic de Barcelona.

Tot i que ja l’any 1920 la salut de Joan Cadevall era precària, després d’haver patit un ictus, segurament el gran disgust aquest de la fallida del Banc de Terrassa va accelerar la seva mort, que s’esdevingué el mes de novembre de 1921.

Nou comentari

Comparteix