La primera víctima d’una guerra és la veritat. La segona, la població civil que pateix la guerra, o sigui, la ucraïnesa i la població russa del Donbass. La tercera, serà la població russa i la població occidental, sobretot, els més pobres i vulnerables. I la quarta, els mitjans de desinformació, que generen una saturació informativa, però en canvi el volum de mentides és més que evident, i el que és un drama, es converteix en un mer espectacle ple d’hipocresia, on el nivell professional és molt baix i diria que alguns estan desitjant que hi hagi molta sang i fetge de forma morbosa, tot utilitzant un fet lamentable com és una guerra per a fer-ne espectacle i mer escarni, tot utilitzant als que ho pateixen de forma directe com mers protagonistes, i que a les cadenes de notícies els importen tres cogombres.
La guerra és una desgràcia miserable, i ningú se la mereix. I és evident que Putin no havia l’havia d’haver iniciat per les conseqüències en vides humanes, en el nivell de destrucció i efectes sobre l’economia, sobretot, pels sectors més desfavorits. Els famosos oligarques
russos, la gran indústria d’armament i material militar, les grans fortunes d’occident, les grans empreses energètiques no patiran, al contrari, es faran més rics. Només cal veure que ha passat amb tot el tema de la pandèmia, qui s’ha enriquit, els mateixos de sempre.
Ara és fàcil fer el discurs del gran dolent Putin, culpable de tot. Però estic convençut que la decisió no és només, hi ha més implicats dins la complexitat.
Però hi ha més culpables, i els governants d’Ucraïna, tampoc escapen a aquest conflicte, ho tenien fàcil, senzillament, no tenien cap necessitat d’entrar a l’OTAN, podien entrar a la Comunitat Europea, i seguir sent neutrals en l’aspecte militar. I després, els hipòcrites
permanents dels Estats Unitats que sempre porten els conflictes lluny del seu territori, sobretot, a Europa que és un mer ninot al seu servei. Els dirigents americans des de la caiguda de la Unió Soviètica, han animat constantment als antics estats del Pacte de Varsòvia, a entrar en el seu organisme, quan podien haver aprofitat per afavorir la pau i el desarmament, desmantellant l’OTAN. I sobretot, Europa, podia haver aprofitat el moment, per a generar la seva política de pau i defensa, sense la necessitat de ser uns mers titelles dels Estats Units.
I ho tenien fàcil, podien haver integrat a Rússia en aquesta estratègia de seguretat, és més, ja ho va demanar i els Estats Units, no ho van acceptar. Per tant, anar posant Estats a l’entorn deles fronteres russes, anar-los animant a la integració a l’OTAN, a més d’anar-los armant, ja
sabien que Rússia, això no ho acceptaria i era una bomba de rellotgeria que al final explotaria, i Ucraïna els ha servit d’excusa a Rússia, per activar una guerra que no sabem quin serà el seu final.
Aquest discurs hipòcrita dels estats occidentals i sobretot dels Estats Units, sobre que s’ha de respectar el que diguin lliurament els estats, perfecte. Llavors cal suposar que si Mèxic, per posar un exemple vol armar-se amb míssils continentals en el seu territori, per lliure decisió
encarats als Estats Units, doncs aquests ho permetran amb tota llibertat, mentida. I l’exemple el tenim amb Cuba quan va arribar a un acord amb la Unió Soviètica, i els Estats Units ho van impedir, i inclús estaven disposats a atacar-la amb el perill que comportava. I cal recordar que la política dels Estats Units a l’Amèrica Llatina, ha estat enderrocar governs, mantenir a veritables criminals com a dirigents, amb una política d’assassinats indigne. Hipocresia. O quan Estats Units amb una estratègia de mentides , acompanyada pels estats titelles
Occidentals, van envair Iraq, amb tota la complaença de la famosa comunitat internacional. Hipòcrites.
O quan es va atacar i envair Vietnam, Iugoslàvia, Afganistan i així podríem fer una llarga llista on s’han passat els drets pel forro de la camisa. Hipòcrites.
I França que va enviar tropes a Malí, fins que els han fet marxar, per l’alegria dels seus ciutadans. Hipòcrites.
I on estan els estats occidentals i els mateixos Estats Units, que permeten que l’Estat turc entri a les zones kurdes de Síria i Iraq, per matar i assassinar a aquestes poblacions. O la guerra del Iemen, on tots participen en la venda d’armes a Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, on Espanya fa el seu gran negoci sense el més mínim escrúpol. Hipòcrites.
I no parlem dels cops d’estat a Birmània, el control del Tibet i l’extermini de diferents pobles per part de la Xina. On estan els occidentals i els Estats Units. Hipòcrites.
I volem imposar sancions a l’Iran, perquè vol tenir armament nuclear, que se suposa que té tot el dret, ja que aquells que no li accepten, tots en tenen, incloent a Israel que és un Estat sense control, ni exigències, que inclús es permet assassinar a dirigents i atacar el seu territori, amb el silenci de tothom, aquests que parlen del dret de tothom. I ja no parlem, del miserable esta d’Israel que ha convertit Palestina en un camp de concentració, on l’exèrcit bombardeja, assassina a població civil sense contemplacions, i els té en un camp de concentració, amb la misèria més indigne, on estan els estats occidentals i Estats Units. Hipòcrites.
I tornem a la guerra de Ucraïna, on aquests dies tenim l’espectacle permanent d’aquest conflicte. Tertulians, experts, ignorants, els que saben de tot, militars en reserva, la ministra de defensa que mai veu els ultres per enlloc dins l’exèrcit, la policia i la guàrdia civil, que està
disposada a fer una creuada on els terços de Flandes, retornin, preguntes absurdes als pobres ucraïnesos que fugen com poden. I tothom, ja s’atreveix a parlar del fracàs de les actuacions de l’exèrcit rus, i la defensa numantina dels militars i civils ucraïnesos. Els militars russos, ja han dit que l’objectiu son àmbits militars i no la població civil, cosa que comporta anar més a poc a poc, limitant les actuacions per a evitar morts civils. Ja que estic completament segur que no interessa a Rússia fer matances de civils de forma indiscriminada, pel rebuig que comportaria. En canvi, tinc la sensació que per part de determinats mitjans de desinformació, i dels mateixos dirigents polítics d’Ucraïna, estarien encantats que l’exèrcit rus entres a sang i fetge, matant sense contemplacions i bombardejant a la població civil, on el grau de destrucció seria més fàcil. Llavors, la famosa comunitat internacional tindria motius per a justificar un conflicte d’alta intensitat, on no se saben les conseqüències.
En comptes de fer crides de veritat a la pau i acabar amb la guerra, i clamar a la responsabilitat dels dirigents polítics, alguns semblen disposat a atiar el foc, a que sigui una guerra salvatge. Anar fent crides a la por, sobretot, als estats fronterers amb Rússia, armant-los fins les dents, quan tothom sap que aquesta no se la jugarà envaint-los, és una irresponsabilitat i una farsa. Alguns tenen molt interès, sobretot, des de l’OTAN i els seus membres, que ja parlen de la necessitat d’ampliar les despeses militars i ampliar els seus exèrcits. Quina casualitat i
hipocresia, la indústria de l’armament serà una de les grans beneficiades.
I el que s’amaga, on cap dirigent a obert la boca. Els pobres refugiats, quan arriben a la frontera de Polònia, se’ls divideix en dues files, els d’origen ucraïnès i de la Unió Europea, i els que no ho son (del Marroc, Llívia, Malí, Síria, Afganistan…). No se’ls permet pujat als autocars i
als trens, i no saben que han de fer amb ells. Son refugiats no? Cal recordar que Polònia, com Hongria, volien fer un mur de contenció contra la immigració de determinades zones. Això se’n diu, racisme i manca d’humanitat. On estan aquests estats europeus que ho permeten.
Hipòcrites.
I aquí ara tothom és molt solidari, demanem que vinguin refugiats ucraïnesos, d’altres zones no. Els donarem pisos socials, quan estem desnonant a famílies vulnerables i no trobem habitatges. Els donarem feina, quan tenim un nivell de precarietat i atur elevat. També cal
recordar, que el nivell de formació és alt, per tant, ma d’obra qualificada i barata. Quanta hipocresia. Després sortiran aquests desgraciats de l’extrema dreta, fen crides patriòtiques per ajudar als estrangers i oblidar-se del de casa. Hipòcrites.
Quin país i quin món, on la hipocresia i manca d’escrúpols és evident. NO a cap guerra i NO a l’OTAN, i NO a les despeses militars i el seu negoci. I esperem que aquesta guerra hipòcrita s’acabi d’una vegada, pels que ho pateixen i patiran.
Salvador Pérez Riera
