!--akiadsense-->
L’Arxiu de Terrassa ha obert a Twitter el dil: “Turbulències i mortalitats quan Terrassa era “carrer de Barcelona.” (1421-1490)”. Us el repodruïm. És una bona manera de conèixer millor la història del municipi.
Els efectes de la pesta de 1420 van provocar que Terrassa s’endinsés en un període molt convuls on les pors dels vilatans van augmentar. Per aquest motiu proliferen moltes prohibicions d’anar amb armes dins la vila, durant les fires, als camps o pels camins.
Hi havia armes, especialment “deshonestes” com ara la ballesta, el dall d’armes, la llança, el broquer, el guant de llauna o l’ús de pilotes (bales) de plom, ferro o coure. En canvi, s’acceptava anar amb espases, coltells, crocs i carcaixos, tots ells armes blanques.
El bacteri “Yersinia pestis” arribà a Europa per quedar-se. D’ençà de la mortaldat de 1348, les pestes posteriors eren, en realitat, rebrots de la mateixa malaltis. Hi ha havia tres mals: la pesta bubònica, la septicèmica i la pneumònica.
La ciutat de Barcelona fou la que patí un índex de mortaldat més gran durant tot el segle XV. Gairebé el 10% de la seva població minvava a cada pesta. Els brots més forts van ser el 1457, el 1465 i el dels anys 1489-1490.
Curiosament, entre 1392 i 1474, aproximadament, Terrassa va ser considerada “carrer de Barcelona” per passar de dependre de la monarquia catalana al Consell de Cent de Barcelona. Això suposà que les ordinacions a complir eren les de la ciutat comtal.
Hem de suposar que moltes de les mesures preventives contra les enfermetats infeccioses i el control de la població davant les mortalitats, fossin les mateixes que a Barcelona. Essent aquesta ciutat molt afectada per les pestes, Terrassa devia ser poc més que una vila “blindada”.
No sabem com va impactar les pestes de 1457 i de 1465 perquè malauradament, la documentació de la Batllia de Terrassa d’aquells anys fins el 1468 es va perdre en algun moment i no la podem investigar.
En canvi sí que tenim notícia de mesures contra la mortalitat de 1490 a Terrassa. S’estipulà que cap vilatà acollís a casa seva persones foranes, ja que hi havia hagut alguna mort sospitosa darrerament. I que allí on hi hagués mort algú a causa de l’epidèmia, tampoc hi residís ningú.
