Un equip internacional de científics ha publicat un article a la revista ‘Cell Host & Microbe’ on explica com la mutació L452R del SARS-CoV-2, que afecta la proteïna espiga que forma la seva corona i que és comú en les variants Epsilon i Delta, té relació amb l’evasió de la immunitat cel·lular a través de l’antígen leucòcit humà (HLA en anglés) A24 i amb l’augment de la infectivitat del virus. A més, el fet que l’HLA-A24 sigui un dels al·lels de classe I més prominents, especialment en les poblacions de l’est i el sud-est d’Àsia, podria fer aquestes persones particularment vulnerables a aquestes variants del coronavirus, que ja ha infectat més de 150 milions de persones i n’ha mort més de 3,5 milions.
La immunitat adquirida es pot classificar en la humoral, amb anticossos neutralitzants; i la cel·lular, amb cèl·lules T assassines. En el cas de les variants Alfa i Beta sembla que hi ha la possibilitat que tinguin la capacitat d’evadir la immunitat humoral, però l’Epsilon i la Delta, segons aquest estudi, ho fan amb la immunitat cel·lular, especialment en la que es relaciona amb l’al·lel HLA-A24, present especialment en persones d’origen japonès, el 60% de les quals tenen aquest serotip. És la primera vegada que s’observa que una variant del SARS-CoV-2 evadeix la immunitat cel·lular.
