La transformació del Vapor Cortés comença a caminar. Aquesta gran pastilla ubicada a la zona nord de Ca n’Aurell es prepara per tornar a viure una revolució amb més zona verda, molts més habitatges i l’aparició de dos nous equipaments. Aquesta setmana, s’ha donat el vistiplau definitiu al projecte de millora de l’àmbit, i a partir d’ara s’inicia el compte enrere “de la transformació d’un espai que ha estat testimoni del passat industrial i que es reinventa per donar un futur al barri i a la ciutat ple de noves oportunitats”, ha manifestat l’alcalde Jordi Ballart, en l’acte de presentació.
Han estat 20 anys d’espera per a un projecte que va néixer el 2004 i que no ha vist la llum fins ara. La urbanització afectarà una pastilla que queda delimitada pel passeig 22 de Juliol, i els carrers Josep Trueta, Pare Llaurador i Pi Margall. Estem parlant d’una àrea que ja ha patit canvis en els darrers anys, gràcies a l’aparició del Vapor de Prodis. Ara, al seu entorn s’hi afegiran dos nous equipaments -encara per determinar quin ús tindran-, una zona verda més al sud i fins a 800 habitatges repartits per a tota la pastilla que s’aniran entrellaçant amb passatges i nous carrers.
Es busca que Ca n’Aurell tingui una nova centralitat, com passarà amb l’AEG Egara o com està passant en la rehabilitació del sector Sala i Badrinas. Al mateix temps, s’aposta per “recuperar un tros de la història, un espai carregat d’identitat i simbolisme”, com ha passat també amb el Vapor Albinyana i com serà el Vapor Ros.
Com ha avançat el gerent de la Junta de compensació de l’àmbit del Vapor Cortés, Mario Blasco, es treballa amb un calendari que suposaria el 2025 fer la licitació de la direcció dels treballs d’obra i licitar la mateixa obra -constructora, i amb la idea que el 2026 ja puguin entrar les màquines a treballar-hi. Des del govern municipal apunten que el termini d’execució un cop s’iniciïn les obres serà de 4 anys, aproximadament.
Aparició de 800 habitatges: així seran
Aquesta transformació serà possible gràcies a la col·laboració público-privada. I és que a més de l’Ajuntament de Terrassa i Incasòl, també hi intervenen diversos promotors privats com Nortia, Terba, Sareb, Culmia, Aliseda o Plagoz. Tots ells s’han hagut de posar d’acord per definir aquest espai al llarg d’aquests 20 anys. Ara, hauran de tornar-se a posar d’acord per establir el calendari d’obres i de prioritats.
A grans trets, el projecte destaca per tres elements: el primer correspon als habitatges, que ocuparan un 70% del sòl. Hi ha la previsió de construir-ne 800, dels quals 160 correspondran a protecció oficial, en règim de lloguer. Aquest espai és actualment amb una gran zona d’aparcament i l’àrea de lliure circulació de gossos. Ballart ja ha manifestat que s’estan buscant projectes alternatius per reubicar-ho, perquè els dos col·lectius -conductors i propietaris d’animals- no en resultin perjudicats.
El seu disseny serà amb una tipologia similar als ja existents a l’entorn, amb una mitjana d’alçada de PB+3, i amb passatges d’ús públic que els relliguin entre ells. Serà un “nou eix de vianants” que connectarà des de la Rambla, al Parc de Sant Jordi i fins al passeig 22 de Juliol. “Serà un bon exemple del nou urbanisme de regeneració urbana que s’està fent actualment, amb el qual transformem la ciutat sense haver de créixer cap a l’exterior”, ha subratllat el soci director d’Urbanisme de GMG Plans i projectes, Joan Badia.
Noves places i equipaments
El segon i el tercer element es troben emmarcats dins del 30% restant de sòl. Aquí hi trobem els dos equipaments municipals, que seran dues naus rehabilitades de 20 mil metres quadrats, i els quals Ballart ha manifestat que encara no s’ha decidit a què es dedicaran, tot i que ha avisat que “s’hauran de prendre decisions a principis de l’any entrant”. En el projecte inicial s’apuntava que un d’ells acolliria l’àrea de Serveis Socials, però encara està per decidir. L’altre, podria destinar-se a usos culturals, socials o, fins i tot, universitaris. Aquests dos equipaments s’ha decidit ubicar-los a davant i darrere de l’actual Vapor de Prodis, per crear una continuïtat.
Per l’altra banda, s’ha avançat que hi haurà una reforma total de la plaça de Miquel Utgés i que es guanyarà una zona verda al sud del sector amb la plaça Zamenhof. “Es relligarà el teixit urbà existent a l’entorn i s’obriran nous espais lliures. Aconseguim més permeabilitat”, ha subratllat Badia. També s’ha manifestat que la xemeneia es conservarà i quedarà integrada dins de la zona dels dos nous equipaments.
