Tot per Terrassa (TXT) reclama eliminar el peatge de la C-16, un dels més cars del món, entre Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Manresa, i acabar amb les barreres situades a Les Fonts i a Sant Vicenç de Castellet. Les carreteres alternatives són més perilloses i més lentes.
Acords
Primer. – Instar al Govern de la Generalitat a eliminar els peatges explícits del tram de concessió de la C-16 entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa.
Segon. – Notificar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a les entitats econòmiques (Cambra, CECOT i Fem Vallès), als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’any 1986 la Generalitat atorgà la concessió de l’autopista Terrassa-Manresa a Autema per un termini de 35 anys, és a dir fins al 2021. L’any 1989, la Generalitat adjudicà de forma directa a aquesta mateixa empresa la concessió del tram Sant Cugat-Terrassa, com a ampliació de la esmentada autopista Terrassa-Manresa
L’any 1993 la Generalitat prolongà el termini de les concessions tant del tram Terrassa-Manresa, com de la seva ampliació Sant Cugat-Terrassa per 15 anys més, és a dir fins al 2036, sense que impliqués cap ampliació ni en longitud, ni amb secció i amb l’únic canvi de cara als usuaris de l’establiment d’un sistema de descomptes per recurrència.
Posteriorment a les adjudicacions i al corresponent establiment de tarifes, s’han efectuat modificacions, més enllà dels habituals increments anuals en funció de la variació de l’IPC en múltiples ocasions (1993, 1999, 2002, 2006, 2011, 2015,…), responent alguns d’aquests canvis a criteris contraposats. Així, per exemple, en el tram Sant Cugat-Rubí-Terrassa inicialment es pagava igual independentment de l’origen; es va passar després a la gratuïtat pels usuaris del sistema urbà Rubí-Terrassa a fi de solventar la problemàtica de desequilibri en l’ús de la xarxa viària; i anys més tard es van eliminar totalment de les tarifes qualsevol gratuïtat o bonificació lligada a l’origen. Altres cops, el canvi de tarifes ha respost a criteris incomprensibles, com per exemple a un canvi en la consideració de la longitud de l’autopista i els seus ramals, sense que s’hagués construït ni un metre més de via. És a dir, que s’ha anat variant les tarifes d’una banda a altra, com si amb aquests canvis es pogués resoldre el problema que va implicar la implantació del peatge explícit en una xarxa no pensada per a ell, quan en realitat el problema és intrínsecament d’ell.
En sessió parlamentària de 18 de setembre de 2019, l’Hble. Conseller Damià Calvet va presentar les conclusions del grup de treball sobre la gestió i el finançament del Sistema de Vies d’Altes Prestacions, propugnant la tarificació per al conjunt d’aquestes vies mitjançant una vinyeta, és a dir propugnant una tarificació per temps que, alhora, implicaria l’eliminació dels peatges explícits existents a la xarxa de la Generalitat.
El proppassat 19 de gener, la Generalitat, en aquesta mateixa línia, va aprovar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès que inclou, entre les seves actuacions, la d’implantació de la vinyeta com a nou sistema de tarificació viària (codi GM06), indicant que es tracta d’un model que es basa en una tarifa plana per a poder circular durant un període determinat i que implicaria la substitució de l’actual sistema de peatges en barrera.
Per tal de poder-lo portar a terme en el cas que l’administració de l’Estat no optés per ell, el propi Conseller Damià Calvet va defensar que l’Estat traspassés a la Generalitat les autovies i autopistes de les que és titular a Catalunya, entenent que la solució era una qüestió independent de la resta d’Espanya.
Recentment, però, l’actual conseller Jordi Puigneró ha canviat el criteri, indicant que la Generalitat només implantarà la vinyeta en les seves vies, si l’Estat ho fa en el conjunt de les que té a tot Espanya.
Aquest canvi de criteri, implica la renuncia per part de la Generalitat a una acció pròpia, condicionant la solució del sistema al que pugui decidir, en el seu dia, el govern de l’Estat i, per tant, deixant una enorme incògnita sobre quan es pot produir l’aixecament de barreres de l’autopista C-16 Sant Cugat-Terrassa-Manresa, que d’acord amb el contracte de concessió inicial hauria d’haver-se produït enguany.
Des del proppassat 1 de setembre, l’Estat ja no disposa de cap via de peatge a Catalunya, pel que la situació actual és la següent pel que fa a vies d’altes prestacions (alta capacitat més túnel del Cadí): en total 1.648 km, dels que 860 km són de titularitat de l’Estat i 762 km de titularitat de la Generaliltat, a més de 26 km de les Diputacions.
En el cas de les de l’Estat, o de les Diputacions, el 100% són lliures de peatge. En canvi en el cas de la Generalitat el 17 % tenen peatge explícit (130 km), el 45% té peatge a l’ombra (343 km) i només el 38 % és lliure de peatge (289 km). Per tant, hi ha una situació totalment dispar que no respon a cap criteri territorial i només a la història i a les circumstàncies de cada moment.
Al respecte, val la pena tenir en compte que en les conclusions de l’informe sobre autopistes del Síndic de Greuges d’octubre de 2015 es diu: “A Catalunya hi ha autopistes i carreteres que són titularitat de la Generalitat de Catalunya i d’altres que són titularitat de l’Administració de l’Estat. Tanmateix, el principi de xarxa viària única hauria d’inspirar el sistema de peatges, tant des del punt de vista de la mobilitat, com des de la percepció de l’usuari”. Avui aquest principi de xarxa viària única està molt lluny d’existir.
Diversos d’aquests trams de la Generalitat amb peatge explícit corresponen a túnels: túnel del Cadí, túnels de Vallvidrera, túnels del Garraf, túnels de Calafell, i l’únic que no està lligat, d’una manera o una altra, a l’existència de túnels és el de la concessió de la C-16 entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa.
Cal alhora indicar que dins de la mateixa C-16, també anomenat eix del Llobregat, a més dels 80 km de peatge explícit, n’hi ha 40 km de peatge a l’ombra i d’altres de lliures.
Resulta per tant que el peatge explícit de la C-16 entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa és una rara excepció en tot el sistema viari de Catalunya, amb la circumstància afegida de tractar-se d’uns trams amb molt trànsit de mobilitat obligada i que no disposen de més alternativa que vies convencionals que o bé presenten congestions diàries o bé presenten alts índexs d’accidentalitat.
Per tot el que s’ha expressat, i d’acord amb el Decret legislatiu 2/2003 que aprova el Text Refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya i a la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents:
