Aquests dies ha començat la nova temporada d’espigalls de Col Brotonera del Vallès i se celebrarà una degustació el dissabte vinent 19 de febrer a partir de dos quarts d’onze al Mercat de la Independència de Terrassa.
Les activitats previstes són les següents:
– Degustació dels plats preparats per gentilesa de “Ricardo i Montse”
– Exposició de plats de diversos restaurants.
– Exposició de productes hortícoles de temporada.
– Exposició de productes de Terrassa Gastronòmica.
– Repartiment de receptes de brotons i espigalls.
D’altra banda, els brotons i espigalls es poden trobar a:
Mercat de la Independència
– Fruites i verdures Ca n’Oliveró: Pere Botifoll.
– Cal Masvalls: Rafel Amat.
Mercat de Sant Pere
– Els Campaners: Enric Simó.
– Fruites i verdures Carolina: Marià Bigordà.
– Fruites Antonieta: Eugeni Guarch.
Altres pagesos productors
– La Verdolaga (Can Bogunyà): Xavi Rivero.
– Can Bros: Lluís Franco.
Cal destacar que diversos restaurants de la ciutat s’han sumat a les Jornades Gastronòmiques incorporant plats d’espigalls als seus menús de l’11 al 20 de febrer.
La col brotonera o espigall és una col que tradicionalment s’ha cultivat al Garraf i al Vallès Occidental i que, curiosament, no fa cabdell, només fa fulla. Però que ningú la jutgi abans d’hora, és una planta molt agraïda: quan talles l’ull principal, a la planta li surten rebrots nous pels costats. Com més la talles, doncs, més es multiplica. Aquests rebrots s’anomenen brotons i es cullen en diverses tongades ara a la tardor. Són tiges de color verd, amb fulles fosques, petites i arrissades i amb entrenusos llargs.
Quan fa més fred, cap al febrer, la planta ja s’ha espigat per poder florir i llavors les parts que es mengen de la col brotonera s’anomenen espigalls, que són les inflorescències immadures que esdevenen dels brotons i que es cullen fins a Sant Josep. Els espigalls i els brotons, doncs, són les denominacions que s’atribueixen a dos productes procedents de la mateixa planta, però que apareixen en moments diferents del seu cicle. Cal dir, que molt sovint al Garraf s’utilitza la paraula espigall per denominar les dues variants dels brots i també per fer referència a la planta.
Aquesta verdura, en les seves dues formes, és de gust i textura suaus. El costum és bullir-la i acompanyar-la de patata o bé passar-la per la paella amb cansalada i mongetes o cigrons. També acompanya molt bé el peix fregit. A banda de bullida, es pot fer al vapor, se’n poden fer cremes, truites i croquetes i hi ha qui fins i tot la menja crua, a l’amanida.
