Aquest vespre s’ha celebrat el Ple de la Dignitat, en commemoració del 62 aniversari de la riuada del mes de setembre de 1962. I s’ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució: “Expressar el condol, el reconeixement i la solidaritat de l’Ajuntament de Terrassa a totes les víctimes de la riuada del 25 de setembre de 1962, tant a la nostra ciutat com a tots els municipis afectats per una de les majors catàstrofes naturals i socials que s’han enregistrat a l’Europa del segle XX i la pitjor de les que han tingut lloc a la història recent de Catalunya i d’Espanya”.
Al Ple hi han intervingut els grups municipals presents al Consistori; la presidenta i la secretària de l’associació Niños desparecidos de la Riada del 62, Ana Martínez i Susana Escalera respectivament; i la representant de la Comissió de Rieres, Irene Sarlé. A més, també ha comptat amb la interpretació d’algunes peces musicals per part de Lluís Heras, director de l’Escola Municipal de Música-Conservatori de Terrassa.
Homenatge institucional
Posteriorment, davant l’atri de l’Ajuntament, ha tingut lloc un homenatge institucional i ciutadà a les víctimes de la riuada. L’esdeveniment ha comptat amb un minut de silenci en record de totes les víctimes de la tragèdia, i amb la participació del cor Montserrat i la il·luminació de color verd de la façana de l’edifici consistorial del Raval.
Al marge de les víctimes mortals, també s’ha volgut recordar els desapareguts en la tragèdia, la majoria infants, i que ara, a través d’una campanya conjunta amb l’Associació Nens Desapareguts de la Riuada de 1962, s’intenten localitzar o obtenir pistes per saber si van ser venuts. La jornada ha arrencat al matí amb la instal·lació d’un llibre de signatures a l’atri de l’Ajuntament, on també s’hi ha pogut dipositar flors.
La tragèdia es va produir per causes naturals, però es va amplificar per “l’acció o inacció del govern municipal i del règim franquista”. Tot plegat, destaca, va provocar entre 300 i 400 morts a Terrassa, xifra que s’eleva al miler a tot el Vallès, amb la destrucció d’unes 200 cases que van comportar estralls materials per valor de 800 milions de pessetes de l’època.
“Els terribles efectes de la riuada tenen molt a veure amb la desídia institucional, amb la discriminació envers les persones i famílies immigrants, amb tota una xarxa d’interessos econòmics i de poder connectats, amb l’ànsia de beneficis desmesurats i amb la pobresa”, ha dit l’alcalde, Jordi Ballart.
