La pressió sobre el mercat de l’habitatge a Terrassa compta amb un nou indicador de la seva tensió amb el rànquing del portal immobiliari idealista, que en el segon trimestre d’aquest any situa el municipi com a número u en el rànquing de les ciutats a l’Estat amb major demanda de lloguer. Ho és per davant de L’Hospitalet de Llobregat i Sabadell, segon i tercer municipis de la llista, en un clar exemple de com la ciutat de Barcelona expulsa població pels alts preus de l’habitatge però, alhora, això també fa que cada cop sigui més difícil l’accés a un allotjament en els municipis metropolitans. El portal col·loca el preu per metre quadrat de lloguer de mitjana a Terrassa en els 12 euros, respecte als 23 de Barcelona.
En aquesta llista, el metre quadrat de lloguer a Sabadell costa 12,4 euros, lleugerament per sobre de Terrassa, mentre que a L’Hospitalet ja s’eleva als 17,7 euros. En setena posició dels municipis amb major demanda, apareix Badalona, amb 16,7 euros. El següent municipi metropolità és Sant Cugat del Vallès, en la posició 25, amb 16,2 euros; i el següent és Castelldefels, en el trenta, amb 16,9 euros.
El fenomen també es pot trobar a la regió metropolitana de Madrid, però a una menor escala. Així, mentre a Madrid, que apareix en la posició 28 amb 23,7 euros per metre quadrat de lloguer, per sobre de Barcelona, en la quarta i sisena posició de la llista hi ha Getafe, amb 15,5 euros, i Alcalá de Henares, amb 13,4 euros. Ciutats com Lleida, en el vuitè lloc, amb 9 euros, i Girona, en el catorzè, amb 12,4 euros, també figuren entre les de major demanda.
L’opinió crítica d’una responsable immobiliària
“No és casual que Terrassa, L’Hospitalet i Sabadell encapçalin el rànquing, mentre que Barcelona caigui al desè lloc”, analitza la consellera delegada de Fincas Eva, Eva López, a la web d’idealista. “Municipis ben connectats per Rodalies i FGC s’han convertit en l’única alternativa per als qui no poden assumir els prohibitius preus de la ciutat”, argumenta López. “Estem davant d’un clar efecte dominó immobiliari perquè la pressió que s’expulsa de Barcelona salta inevitablement cap q anells exteriors”, reitera d’una tendència que augura que, no només es mantindrà, sinó que s’intensificarà durant aquest 2026.
Des del punt de vista d’aquesta consellera delegada d’una immobiliària, el fet que ara la pressió s’hagi traslladat a ciutats com Terrassa també és culpa de l’anomenada Llei de Vivenda del 2023, que preveu un topall en el preu de lloguers en zones tensionades com la terrassenca, la qual cosa, segons ella, instal·la automàticament aquests preus en el màxim permès. “La Llei de Vivenda es limita a posar un pegat que disfressa el símptoma, però ignora la malaltia, deixant intacte el problema real, que és l’escassetat persistent del parc d’habitatge i l’asfíxia regulatòria de l’inversor”, afirma López.
En opinió seva, la llei ha obtingut l’efecte contrari perquè “ha reduït dràsticament l’oferta disponible, mentre molts propietaris opten per retirar els seus immobles de lloguer tradicional”, tot afegint que “està contraient encara més l’oferta perquè els propietaris busquen vies alternatives davant la inseguretat jurídica”.
Uns preus que difícilment baixen dels mil euros als anuncis
Fent una recerca de pisos de lloguer a Terrassa a idealista, apareixien aquest dijous 27 ofertes. Si fem cas al càlcul del portal d’un preu mitjà de 12 euros per metre quadrat al municipi, un habitatge de 50 metres quadrats hauria de suposar 620 euros mensuals. I, en la mateixa progressió, un de 75 metres equivaldria a 750 euros i un de 100 a 1.200 euros. Entre aquests 27 anuncis, només n’hi havia set per sota dels mil euros i, a la vegada, tres per sobre dels 2.000 euros. Aquests últims situats tots ells al sector de la Zona Esportiva. Els més barats, es repartien entre Ca n’Aurell, Can Boada i Ca n’Anglada.
Per intentar contrarestar aquesta espiral de preus i donar allotjament d’entrada als mateixos terrassencs, l’Ajuntament impulsa, conjuntament amb altres administracions, la promoció de nous pisos de lloguer assequible en terrenys municipals a partir del sistema de drets de propietat, que manté de per vida aquests terrenys com a públics. Al sector en construcció de Can Colomer, precisament, es comencen a adjudicar aquest mes de setembre 106 pisos en aquest règim de la promoció Arts II, al voltant de la carretera de Rellinars. I d’aquí a finals d’any, ha de ser el torn per a la promoció Arts I amb uns altres 152 pisos de lloguer de protecció oficial que impulsa la Fundació Salas.
