Terrassa posa peròs en el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica. L’Ajuntament ha presentat al·legacions al document elaborat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya. Tot i compartir la necessitat d’accelerar el desplegament de les energies renovables, el govern municipal no veu clares algunes directrius i gestions associades al conegut com a PLATER.
Amb la voluntat d’avançar cap a un model de transició energètica lliure de carburants, des de l’Ajuntament es considera que cal donar major protagonisme a les administracions públiques. I no només a l’hora d’impulsar projectes d’autogeneració sinó també en la governança d’aquelles actuacions que són estratègiques per al municipi.
En aquest sentit, apunta que “s’hauria de prioritzar l’aprofitament de cobertes i espais artificials ja transformats abans de plantejar noves ocupacions”, amb el desig per reduir les instal·lacions en sòl no urbanitzable. Alhora, reclama “més lideratge públic en la planificació energètica”, amb un major grau d’implicació pública en la planificació, priorització, impuls i control. I això va vinculat a posar en valor el coneixement territorial de l’administració local “per preservar els valors ambientals, agraris, paisatgístics i socials de Terrassa”.
A les al·legacions, l’Ajuntament de Terrassa també reclama una major transparència i traçabilitat en la metodologia utilitzada per elaborar el PLATER.
Divergències entre Terrassa i el Plater
L’Ajuntament de Terrassa ha posat de manifest diverses divergències entre el que recull el Pla Territorial i el que ells consideren acceptable o probable. Una de les principals incoherències és que l’Institut assigna una potència fotovoltaica mínima de 233,9 MW. Per això, afirma, cal designar 26 hectàrees de sòl no urbanitzable (un 0,59% del sòl no urbanitzable del municipi). Per contra, la superfície que el Pla ha identificat com a apte per acollir instal·lacions és de 1.066 hectàrees, quaranta vegades més que la que caldria per assolir els objectius energètics assignats.
I no incorpora cap mecanisme específic per limitar noves implantacions un cop assolit l’objectiu. Aquesta és una de les principals reclamacions. Poder delimitar els espais potencialment aptes i incorporar mecanismes que “evitin una ocupació del territori superior a la necessària”, afirmen des de l’executiu local en un comunicat, que recorden que cal fer una “utilització més eficient del sòl i una millor protecció dels espais d’alt valor ambiental, agrari i paisatgístic”. Hi ha el temor que s’implantin nous projectes energètics en sòls protegits, com l’Anella Verda o el Parc Natural.
Per aquest motiu, la proposta municipal redueix la superfície per acollir instal·lacions de 1.066 ha a 319,73 ha, és a dir, a només el 7,27% del sòl no urbanitzable. Per contra, posa en valor el potencial fotovoltaic disponible en cobertes i espais artificials. Segons les estimacions municipals, el potencial disponible en cobertes se situa entre 418,6 MW i 783,1 MW, una capacitat molt superior als 202,6 MW que ePLATER assigna al municipi. Un potencial que, asseguren, pot anar lligat a la retirada de cobertes d’amiant, substituint el material prohibit per les plaques solars, i aprofitant així millor els espais de creixement.
Així mateix, es considera important reforçar els mecanismes de governança, participació i retorn territorial perquè municipis, ciutadania i comunitats energètiques tinguin un paper més actiu en el desplegament de les energies renovables i en la distribució dels beneficis associats a la transició energètica.
