Terrassa es mobilitza per demanar una nova regularització de prop de mig milió de migrants que es troben en situació irregular i sense papers arreu de l’estat espanyol. No està quantificat a quants terrassencs beneficiaria aquesta acció, però Victoria Muñoz, membre del grup de suport terrassenc ILP RegularizaciónYa, subratlla que “el que sí que és evident és que la situació a Terrassa, a efectes de la migració en situació administrativa irregular, és absolutament desastrosa”. i Afegeix que “i hi ha contribuït també una manca de voluntat política en les institucions autonòmiques com locals de fer-hi front i posar-hi solucions. Per això consideren que la regularització és més que necessària a la nostra ciutat”.
L’acte de presentació de la campanya ha tingut lloc aquest dimecres, 4 de maig, al Raval de Montserrat, i ha comptat amb a presència de representats de diferents entitats i col·lectius implicats, com la PAH Terrassa, Terrassa sense Murs, TrasLaManta o Sindicat de Manters de Barcelona.
A la nostra ciutat, un total de 22 associacions, entitats i partits donen suport a aquesta iniciativa popular que posa al centre de tot els drets de les persones migrants. Per ajudar a regularitzar la seva situació, s’ha iniciat una recollida de signatures. Hi ha temps fins al 23 de setembre. En total, es volen recollir 500 mil firmes necessàries per poder entrar una proposta de llei al Congrés dels Diputats, a Madrid. És a través d’aquest mecanisme que es pot forçar el debat i la conseqüent aprovació, de caràcter vinculant, a nivell estatal. Per poder participar-hi hi ha diverses maneres. Si tens DNI espanyol i ets major d’edat (18 anys), pots signar.
Catorze punts de recollida de signatures per a la ILP
Victoria Muñoz ha explicat que es porten més de 800 signatures recollides a Terrassa, i les perspectives per ampliar-les són bones. Ara mateix, l’esforç es concentra no només a ampliar els punts fixes de recollida sinó sobretot apostar per punts esporàdics que es fan a través d’actes públics, com concerts, activitats o actes polítics, a més de recollides individuals a peu de carrer.
Els punts de recollida de signatures a Terrassa seran: Ateneu Candela (C/ Montserrat 136); Llibreria Synusia (C/ Montserrat 136); Geoboulder (C/ Murillo 18); Casal Cívic de Sant Pere (Av. 22 de juliol 337); L’Egarenca (C/ del Nord 105); El Kasalet (C/ Societat 4); Minyons de Terrassa (C/ del Teatre 4); Associació socioeducativa Tu Tries (C/ Bartomeu Amat 44); El Racó Net (C/ Pare Llaurador 9); Gravetat Zero C/ d’Anoia. Nau 12-13; Assemblea PAH Terrassa (Centre Cívic President Macià); Fundació Maria Auxiliadora (C/ Maria Auxiliadora 227 – El Viver); La Trobada (C/ Pere Fizes 34).
Ciutadans de primera o de segona
“És una qüestió de justícia que totes les persones que viuen en un territori tinguin accés als drets fonamentals. No seria la primera vegada que Espanya ho fa, i pot tornar-ho a repetir-ho”, ha justificat Vicky Columba, de TrasLaManta, haver engegat aquesta campanya per la ILP. A més, considera que és hora que la Llei d’Estrangeria es posi a favor del més vulnerable. “És una demanda de drets mínims, que implicaria permisos de residència per a les persones migrants que vivien a Espanya abans del novembre de 2021, quan es va iniciar el procés”, ha argumentat.
Al seu costat, Lamine Sarr, del sindicats de manters de BCN ha afegit que també es tracta d’una qüestió de drets laborals. “Tenim moltes persones que estan treballant sense contracte, i això pot derivar en una situació d’explotació. Són persones vulnerables perquè no poden cobrar l’atur, no poden tenir un contracte de lloguer, no poden accedir a una feina millor, no poden anar al metge… Son persones que viuen aquí i saben que són necessàries perquè fan feines que els locals no volen, com la recollida de la fruita”, ha resumit.
Sarr ha anat una mica més enllà i ha acusat a l’Estat d’afavorir que hi hagi ciutadans de primera i de segona. “Només cal voluntat política per solucionar-ho. La prova és que ho han fet de manera immediata amb els refugiats d’Ucraïna. El que a nosaltres ens costa fins a un any de tràmits, als blancs europeus els ho han solucionat amb un dia”, ha sentenciat.
6
1
