El claustre de Sant Francesc ha acollit aquest divendres al vespre l’acte institucional commemoratiu dels Fets Històrics del 4 de setembre de 1713 a Terrassa. El manifest, redactat per la historiadora Mariona Vigués, ha estat llegit aquest cop per part de la presidenta d’Òmnium Cultural, Anna Carol. Desenes de persones -entre les quals membres de la Corporació Local i portaveus dels grups municipals a l’Ajuntament de Terrassa- han omplert el recinte per retre homenatge als terrassencs que van perdre la vida ara fa més de tres-cents anys, quan les tropes borbòniques de Felip V, comandades pel general Feliciano Bracamonte, van irrompre a la vila, i la van incendiar i saquejar. Això va passar els dies 3, 4 i 5 de setembre, en el marc de la Guerra de Successió.
Com a conseqüència, moltes d’elles no van sobreviure, i un bon gruix es va refugiar, justament, a l’interior del Convent de Sant Francesc, de l’ordre dels frares recol·lectes. Avui, aquest espai manté viu l’esperit de record de tots aquells que van morir i patir defensant les seves institucions i llibertats. L’acte celebrat aquest divendres va comptar amb l’espectacle Emili Vendrell, la veu del poble, a càrrec del tenor Roger Padullés, del pianista Jordi Armengol i de l’actor Ferran Frauca.
D’altra banda, aquest dijous, dia 3, també va tenir lloc un acte també de commemoració dels tràgics fets. Aquest va ser convocat des de l’ANC, Òmnium, Consell per la República i Cants de Llibertat a la plaça Vella de Terrassa i va aplegar grups de cultura popular catalana i menorquina.
Què va passar el setembre de 1713 a Terrassa
Tropes franco-castellanes que durant els mesos anteriors havien assetjat la ciutat de Barcelona es trobaven a principis de setembre per Manresa i Vic i es dirigien cap a Terrassa, perseguint a una partida de catalans comandada per Antoni Berenguer. L’exèrcit filipista estava format per un destacament d’un miler d’homes a cavall i uns 3.000 soldats a peu, majoritàriament francesos, liderats pel general Bracamonte. Amb la intenció d’aturar l’exèrcit castellà, el coronel Antoni Desvall, marquès del Poal, amb tres-cents soldats de cavalleria va arribar a última hora a Terrassa, on van passar la nit acompanyats també dels fusellers del coronel Amill.
A primeres hores del dia 3 i capitanejats pel general Rafael Nebot, van sortir tots els soldats catalans de Terrassa marxant a l’encontre dels soldats franco-espanyols fins a Coll de Cardús. Les forces catalanes es van dividir i es van situar en tres colls diferents. Quan les filipistes van arribar a Vacarisses i es van trobar amb els soldats catalans, prop de 2.000 homes ben parapetats i a punt d’iniciar l’emboscada, van prendre un altre camí, guiats per un habitant de les contrades i van esquivar als catalans, continuant la seva marxa cap a Terrassa.
Va ser així com, prop de les vuit del vespre, aquests van arribar a Terrassa. La primera resistència que van trobar van ser les d’alguns fadrins i gent jove. Es produeixen els primers trets i els primers morts. I un centenar de persones, la majoria dones, es van refugiar en el convent de Sant Francesc. Quan les tropes borbòniques hi van arribar, el pare Garriga els va obrir les portes i van entrar soldats buscant als refugiats. Els soldats també van estar a punt de matar al pare Garriga, però els hi va ensenyar un document on jurava fidelitat a Felip V. Gràcies a aquest fet va salvar la vida.
Tot i que el pare Garriga havia demanat al General que els seus soldats custodiessin l’església parroquial van entrar i van robar provisions i objectes de valor. A primeres hores de la matinada, el pare Pere Llaurador, acompanyat de fra Francesc Casanova i del pare Garriga, va portar al convent els homes que havien estat ferits i torturats pels ocupants. Entre els auxiliats al convent, es trobava el síndic de la Vila, Francesc Tarres, que fou robat, despullat i torturat.
A les nou del vespre els ocupants ja havien pres tota la vila, i van començar a saquejar i cremar algunes cases. Amb la ciutat totalment controlada, i amb les primeres llums del dia quatre, el General Bracamonte va ordenar cremar tot el que quedava de la vila, així com el convent de Sant Francesc i l’església del Sant Esperit. El pare Garriga va haver d’implorar de genolls al peus del general, perquè no ho cremés. Tot i així, es van emportar gran quantitat de queviures i menjar del seu interior. El dia 5 va continuar el saqueig i el robatori de Terrassa a mans de les tropes filipistes. Dimecres al matí, 6 de setembre, el destacament abandonava la vila deixant darrera seu un rastre de destrucció, incendis, robatoris i morts i emportant-se grans quantitats d’aliments, riqueses i objectes de valor.
El balanç de l’ocupació borbònica és una vintena de terrassencs morts, les esglésies del Sant Esperit i les de Sant Pere saquejades, així com desenes d’habitatges. A més, un centenar de cases, el 35% d’habitatges de la vila van ser incendiats.
