!--akiadsense-->
L’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa té entre cella i cella fer reviure la Terrassa industrial de final del segle XIX i principis del XX. I per fer-ho disposa d’un espai on poder desenvolupar el projecte, el Vapor Albiñana i el seu entorn. El regidor Pep Forn ha explicat a Món Terrassa que el producte turístic per excel·lència que es coneix de la capital egarenca és l’industrial.
I en aquest sentit es treballa en el desenvolupament d’un pla director del Vapor Albiñana, una zona a valorar, per la gent de dins i també per la que pot arribar de fora. Terrassa gaudeix al seu interior de veritables vestigis de finals dels segle XIX i principis del XX, ara desaprofitats i fins i tot amagats i desconeguts. Ben reorganitzat, es veuen una sèrie de carrers que permetrien retornar a cent anys enrere, a més de fer d’eix, d’encaix i connexió entre el Vapor Aymerich, Amat i Jover (mNACTEC, a la rambla), l’Acondicionament (passeig del 22 de Juliol) i el nucli històric, creant nous itineraris de visita.
Entorn del Vapor Albiñana hi ha els antics vials pels quals s’accedia a la vila-ciutat des de l’antiga estació de Renfe, fàbriques que mantenen tot el seu encant -amb interiors que no han canviat en dècades-, residències de la burgesia, magatzems modernistes i llambordes. Pep Forn afirma que tot s’hauria de realçar i redescobrir, i transformar algun dels espais en illa de vianants. El regidor pensa que es pot mirar d’accedir a alguns fons europeus destinat a aquests tipus de recuperacions urbanes.
L’edifici i conjunt industrial
La Fàbrica Albiñana Ribas, coneguda també com el Vapor Albiñana i popularment com la Farinera, és un conjunt d’edificis. Està formada per un complex de naus paral·leles que ocupen un parell d’illes de cases compreses entre els carrers de Sant Gaietà, Cervantes, Mare de Déu dels Àngels i Sant Valentí.
És un edifici industrial que consta d’una sèrie de naus rectangulars d’una sola planta, col·locades paral·lelament i separades per passadissos anomenats «barris». L’esquema compositiu de les naus és comú a totes elles, tant en volum com en els elements constructius, amb predomini del buit sobre el mur, que es palesa en la successió d’obertures d’esquema vertical practicades en cada parament. Aquestes naus formen cadascuna un capcer triangular amb façana al carrer.
El conjunt industrial es completa amb un altre cos rectangular, paral·lel a les naus i de tres plantes d’alçada, que dóna al carrer de Cervantes i que segueix el sistema vertical d’obertures, col·locades ordenadament i amb impostes de separació dels forjats remarcades per unes cornises. Tota la construcció està realitzada sobre maó vist. L’edifici de tres pisos que hi ha a la cantonada del carrer de Cervantes és el més antic, del 1893. La resta d’ampliacions són del 1899, 1900 i 1907. Es va construir als terrenys de l’antiga fàbrica de farina de Josep Barba, del 1882, que fou comprada i ampliada amb noves naus per l’industrial tèxtil Ramon Albiñana i Ribas.
