Terrassa haurà de tenir un 10% d’habitatges reservats a lloguer social. Així es recull en el nou Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) que ha presentat la consellera de Territori, Ester Capella, aquest dijous 8 de febrer, i en el qual s’hi ha fet una modificació important respecte a l’original. En el document inicial, la Generalitat parlava de dedicar un 7% d’immobles a protecció oficial, mentre que en el definitiu el percentatge s’ha incrementat un 3%. Això podria semblar poc, però en el còmput global de tot el territori català, suposa 73.000 nous pisos que abans no es contemplaven.
Aquest augment de fins al 10% és d’obligat compliment per aquells municipis que han estat categoritzats com a “àrees de demanda forta i acreditada”. Estem parlant de Terrassa, però també de Viladecavalls o Castellbisbal. Una classificació que s’ha fet tenint en compte el seu pes demogràfic i la rellevància territorial.
Capella ha presentat el nou projecte als membres del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya, on per primer cop hi havia també convocats representants dels moviments socials i del teixit associatiu vinculats a l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o la Xarxa d’Economia Solidària. Amb aquesta aprovació provisional, el PTSH continua la seva tramitació fins a l’aprovació definitiva, amb l’objectiu que entri en vigor l’1 de juliol d’aquest mateix any.
Dificultats d’accés a l’habitatge
Actualment, a Catalunya, el parc de lloguer social està per sota del 2%. La Generalitat aposta perquè en el termini de 20 anys, s’hagi passat per sobre del deu en aquells municipis amb més dificultats d’accés d’habitatge -un 1% més de la mitjana de la Unió Europea-. Això afecta a 163 municipis catalans. D’aquesta manera, l’objectiu fixat és de disposar de 275 mil pisos de lloguer social en el conjunt del país.
Capella reconeix que el 10% és “un objectiu de mínims” per tal d’arribar als “països europeus que ja han fet els deures”. Però és que aquí tot va lent. De fet, aquest Pla fa 17 anys que s’està elaborant i això vol dir que de quan va iniciar-se a ara s’han hagut d’anar introduint modificacions per “donar resposta a les necessitats reals que tenim com a país ara i en els pròxims anys”.
El PTSH aprovat manté l’Objectiu de Solidaritat Urbana, que busca que en 20 anys es destinin com a mínim el 15% dels habitatges existents a polítiques socials a les zones de demanda residencial forta i acreditada.
Manca de pisos de lloguer social a Terrassa
A Terrassa, entitats com la PAH i el Sindicat de Llogateres porten anys lluitant perquè es compleixi la reserva del 30% dels habitatges de nova construcció a lloguer social. “Terrassa viu una situació d’emergència habitacional greu: 10 desnonaments setmanals, augment constant dels preus dels lloguers i un parc públic d’habitatge insuficient per acollir a les més de 111 famílies que necessiten un pis d’emergència o les 5.180 que esperen un habitatge de protecció oficial”, clamaven en una intervenció en el ple municipal l’any passat. Aquest 30% està fixat dins del Pla Local d’Habitatge 2019-2025 aprovat per unanimitat i formava part del Pla de mandat 2019-2023 del govern de Tot per Terrassa i ERC.
Justament, en l’acte de presentació del Programa de Govern de 2023-2027, l’alcalde Jordi Ballart va anunciar la creació de 5.000 habitatges de lloguer social en els pròxims deu anys. Aquesta és la xifra que l’executiu municipal treballa i que, tenint en compte l’aprovació del nou Pla de la Generalitat, es veurà obligat a complir si es vol acostar al 10% d’immobles de tota la ciutat.
