El passat mes de juny, va aparèixer un nou projecte terrassenc a les xarxes socials que ben aviat ha anat fent-se un forat entre els amants del disseny i els nostàlgics. Terrassa Gràfica va ser una iniciativa impulsada per l’Alexandra, l’Ari, la Georgina, l’Anna i la Sara, però que amb poc temps ha anat creixent i ja compta amb deu persones implicades, gràcies a la suma d’en Xavier, en Ralph, la Els i la Lluc, especialistes en disseny gràfic i arts visuals.
MónTerrassa ha parlat amb les seves impulsores per conèixer una mica millor quins són els objectius d’aquesta proposta, com va sorgir, quins reptes tenen per davant i perquè els rètols de les botigues, a vegades, poden ser igual o més importants, que els productes que s’hi venen a dins.
Què us uneix a tots els impulsors de Terrassa Gràfica?
Som un grup de persones de Terrassa compromeses amb els nostres barris: Primerament, activistes i militants socials, professionals de l’enginyeria, la psicologia, magisteri i màrqueting digital i les teràpies. I, seguidament, del disseny i les arts gràfiques, que ens hem unit per la convicció que els carrers expliquen qui som. Així que som un grup divers, obert i en construcció, amb un objectiu comú: que el patrimoni gràfic de Terrassa no desaparegui sense que puguem recordar-lo i homenatjar-lo,
Com va sorgir la idea del projecte?
Tot va començar quan l’Alexandra ens va parlar d’una iniciativa que ja existia en moltes ciutats: documentar i preservar el patrimoni gràfic urbà (retolació, cartells, tipografies de tota la vida) que fa de cada barri un lloc únic i irrepetible. A Terrassa ningú ho havia fet encara, tot i que aviat vam descobrir que molta gent ho estava esperant. Vam fer una reunió inicial amb el i el Pol i la Judit, del grup SABADELL PATRIMONI Gràfic, on ens van explicar el seu funcionament, les seves motivacions, i ens van inspirar en gran part a muntar el nostre propi sistema. Seguim treballant amb ells de costat per tenir més força.
Què preteneu amb Terrassa Gràfica?
Posar en valor el patrimoni gràfic de la ciutat. Comparteix l’essència dels que estan vius i recorda els espais que tanquen per sempre perquè mai s’oblidin. És un projecte que va més enllà dels rètols, posant a les persones i a la creativitat en el centre, i fent obrir els ulls als ciutadans. Hi ha riquesa creativa allà on miris, només has d’obrir els ulls. Som la mirada que no esquiva, sinó que captura i recupera l’art visual dels comerços de la ciutat.
El projecte sorgeix d’una necessitat?
Aquest patrimoni està desapareixent sense que li donem el pes que té realment. La retolació tradicional, els cartells pintats a mà, les tipografies dels comerços de tota la vida… són elements que estructuren la identitat visual d’un barri i que, sovint, desapareixen sense que ningú els registri. Quan tanca un negoci, quan es renova una façana, s’esborra una capa de memòria col·lectiva que no tornarà.
Les grans cadenes no deuen ajudar en això…
Vivim en un context d’homogeneïtzació creixent: les ciutats tendeixen a assemblar-se cada vegada més entre elles. Les cadenes substitueixen els comerços locals, el disseny corporatiu substitueix l’artesanal, i els barris perden allò que els fan únics per als qui hi viuen. Per això, el projecte pretén aportar memòria, primer de tot. Un registre del que existeix i del que ja ha desaparegut, abans que sigui massa tard. Però també volem que la gent torni a mirar el que té al davant cada dia. I que sigui participatiu: que veïns, comerciants i artistes puguin contribuir-hi i nodrir-se’n. Al final és una reivindicació: la cultura popular urbana mereix ser tractada com a patrimoni. Igual que una catedral.
Per què heu escollit Instagram com a eina de difusió?
Instagram és un espai que convida a crear una comunitat. És aquella xarxa social que va néixer per compartir el dia a dia de les persones. Nosaltres, volem mostrar els rètols que habiten a les façanes dels edificis de la ciutat, així com la història i alguna curiositat que enriqueix el valor cultural i gràfic de l’espai que visibilitzem. Terrassa Gràfica és un espai col·laboratiu, de fer xarxa i de posar en valor. Protegim i volem viure la ciutat d’aquesta manera. Cuidant i compartint el passat i el present gràfic de la ciutat.
Què aporten de valor els rètols i perquè són tan importants?
Des de Terrassa Gràfica, entenem els rètols com a elements clau tant per a les empreses com per a la ciutat. Per als negocis, aporten identitat i visibilitat: són la seva cara al carrer i el primer contacte amb la gent. Però el seu valor va més enllà, perquè són peces que construeixen el paisatge visual dels barris i formen part dels records col·lectius. Són importants perquè donen forma a com vivim i reconeixem els carrers. Tant els rètols antics com els actuals expliquen qui som en cada moment. No creiem que només els d’abans tinguin valor: els d’avui són el patrimoni de demà.
Han anat evolucionant amb els anys? S’ha perdut creativitat?
Amb els anys, han evolucionat cap a llenguatges més diversos, on conviuen formes més corporatives amb noves expressions creatives. No han perdut rellevància, però sí que ha canviat la manera com els mirem. La creativitat no ha desaparegut, sinó que s’ha transformat. Precisament per això, és important observar-los i posar-los en valor: perquè en ells no només hi ha comerç, sinó identitat, cultura i memòria.
El projecte té un caràcter participatiu. Quina és la importància que la gent col·labori i se’l faci seu?
És un projecte cooperatiu perquè ha de ser-ho. La memòria col·lectiva es construeix entre les persones que han viscut els barris, que hi han crescut, que hi fan la vida cada dia. No cal ser dissenyador ni artista. Si tens una furgoneta, si saps d’instal·lacions, si vols ajudar a baixar cartells… et necessitem. Tothom té alguna cosa a aportar. Les xarxes ens ajuden molt. Per allà fem saber quan hi ha feina, quan hi ha alguna acció, quan necessitem mans. Només cal seguir-nos i apuntar-se. Tot suma: Una veïna que sap que aquell rètol fa cinquanta anys que està al mateix lloc, algú que recorda com era un carrer, un comerciant que guarda fotos d’abans…
En un moment en què es fan diversos projectes de recuperació de la memòria història de col·lectius o patrimoni, aquest projecte pot anar més enllà i traspassar les xarxes? Quin és el seu futur o què us agradaria que passés?
Un dels objectius futurs podria ser retornar a la ciutat l’accés als ròtuls recuperats a través d’una exposició o fins i tot d’una publicació editorial que perduri en el temps. Al final el que volem és que aquest projecte sigui una memòria viva i compartida.
