Representants de l’Ajuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya ha realitzat una reunió de treball per compartir projectes i experiències en polítiques LGTBIQ+, igualtat i corresponsabilitat. La trobada, realitzada aquest passat dimarts, 29 de setembre, va comptar amb la presència de la regidora de Polítiques de Gènere i LGTBIQ+, Lluïsa Melgares, el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Alberto Lacasta Huelin; la directora general d’Equitat en els Treballs i Corresponsabilitat, Saray Espejo; i la directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Igualtat i Feminisme, Elisabeth Valenzuela Izquierdo.
La reunió va servir per compartir l’experiència de Terrassa en polítiques LGTBIQ+ i abordar la situació i els reptes del Servei LGTBIQ+ i del SAI DASIG, que forma part de la Xarxa SAI des de 2017. En aquest àmbit, la representant terrassenca va posar en valor l’activitat del servei al municipi, amb 529 expedients registrats entre 2018 i 2025 i 184 persones ateses i 565 atencions durant l’any 2025.
A més, la trobada també va permetre compartir la trajectòria del SAI DASIG i els projectes que impulsa Terrassa en l’àmbit LGTBIQ+. Alguns dels exemples tractats són la iniciativa anomenada ‘Fils de memòria’, el nou model d’intervenció del servei o el protocol municipal d’atenció a la diversitat i a l’LGTBI-fòbia. Per altra banda, també es va presentar presentar el projecte ‘Més Masculinitats Possibles’, així com altres actuacions del Pla Corresponsables; entre les quals hi ha els casals d’estiu i els espais d’acollida a les escoles bressol municipals.
Segons expliquen des del Consistori, les direccions generals van felicitar Terrassa per la feina feta i van reconeixer la trajectòria i el valor dels serveis i projectes municipals. Davant d’aquest reconeixement, l’Ajuntament de Terrassa va reclamar que això es tradueixi en “més finançament i en compromisos concrets de col·laboració que permetin consolidar els serveis i continuar fent créixer els projectes”. En resposta, els representants de la Generalitat de Catalunya s’han compromès a valorar possibles vies de suport.
