!--akiadsense-->
Terrassa és el segon municipi català amb més estacions meteoclimàtiques. Només ens supera Barcelona. A la nostra ciutat, segons es pot consultar a la xarxa Meteoclimàtic trobem fins a nou estacions acreditades i auditades periòdicament per assegurar que les dades que es transmeten són fiables i al màxim d’acurades possible. Una xifra molt superior a localitats veïnes com Sabadell (que en tenen 3) o ciutat que per població són similars a Terrassa, com L’Hospitalet (amb 2) o Badalona (amb 3). Nou estacions que es troben repartides per als diferents districtes de la ciutat, donant una bona cobertura a les particularitats geogràfiques del nostre municipi. Així, ara mateix, trobem estacions a Ca n’Aurell, Can Boada, Terrassa Oest, Sant Pere, Plaça de l’Aigua, Centre, Sant Pere Nord, Les Fonts o Sagrada Família.
A més, des de principis d’any, el municipi també compta amb una nova estació meteorològica automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya ubicada a Can Poal. I cal recordar que des del web de l’ESEIAAT es pot consultar la metereologia de Terrassa en temps real i les dades històriques de pluges, vents i sol que es recullen a l’estació metereològica de l’Institut Nacional de Metereologia, ubicada a la universitat egarenca des de 1974. I, per si no fos prou, a les xarxes socials -especialment a Twitter però també a Facebook com Aficionados Meteorologia Terrassa- trobem desenes de perfils que ens informen de quin temps fa o farà a Terrassa, o que pengen imatges i vídeos de l’estat del temps.
També als petits pobles de la nostra comarca es mostren actius en aquest aspecte, ja que trobem estacions meteorològiques oficials de Meteoclimàtic a Vacarisses (1), Viladecavalls (2) o Matadepera (2). També en tenen Castellbisbal (1) i Rellinars (1). Per ara, no consta a Ullastrell.
!--akiadsense-->
Mirant cap al futur
Es pot doncs ben dir que els egarencs viuen obsessionats amb el temps. Les notícies o publicacions relacionades amb els fenòmens meteorològics són de les més vistes. Vídeos sobre la pluja, imatges de nevades, quin temps ens farà el cap de setmana, etc, generen expectació entre els terrassencs. Potser perquè la història de la nostra ciutat ha patit en massa ocacions la part més agre del temps.
Especialment presents la riuada del 62 -que malgrat que molts dels ciutadans actuals no la van viure sí que n’han sentit a parlar gràcies als homenatges a les víctimes o a les xerrades i actes que se celebren any rere any per no oblidar aquella tragèdia-, o al mateix any, una gran nevada que va deixar la ciutat coberta de blanc. També en trobem de més recents, com la forta ventada del 2014, que va acabar amb la vida de dues persones, o les onades de calor dels darrers dos anys que han obligat a prendre mesures d’urgència a l’Ajuntament com obrir les piscines municipals o col·locar punts d’hidratació temporals.
Justament, actualment, en el marc del Pla Director Smart City per avançar en la transformació digital i gestionar l’evolució de la ciutat tradicional a la ciutat intel·ligent, l’Ajuntament de Terrassa treballa en un projecte per incorporar la resiliència urbana com a element estructural per a la gestió dels serveis públics. Un projecte que demana la col·laboració ciutadana a través de respondre un senzill qüestionari. La resiliència urbana és la capacitat que tenen les ciutats per prevenir grans incidències i situacions d’emergències i per minimitzar-les i refer-se del seu impacte en el cas que es produeixin. Entre les quals s’hi troben els fenòmens d’origen climàtic o ambiental.
