La taula on es va reunir l’últim Consell de Ministres de la República és a Terrassa

Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936, el govern republicà, per motius estratègics es va traslladar a València i, finalment, a Barcelona

taula on es va fer l’últim consell de ministres de la República espanyol

taula on es va fer l’últim consell de ministres de la República espanyol | Museu de Terrassa

I vet aquí que la taula on es va reunir l’últim Consell de Ministres de la República espanyola és avui a Terrassa, a la Casa Alegre de Sagrera de Sagrera, al carrer de la Font Vella (visita molt recomanable, amb pintures de Riquer i uns vitralls modernistes esplèndids). El valor de l’edifici és indubtable. Cal que els terrassencs i els catalans en facin coneixença, en uns moments on el debat entre monarquia i república està més present que mai.

Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936, el govern republicà, per motius estratègics es va traslladar a València i, finalment, a Barcelona, el 31 d’octubre de 1937. Va ser llavors que va elegir-se la finca Salvans de la Barata, a Matadepera, com a casa adient per servir de residència de Manuel Azaña. Aquella taula que es va fer servir per a l’últim consell de ministres l’agost de 1938 avui està restaurada i és una de les grans joies de la Casa Alegre. La podem veure a l’antic menjador.

El novembre del 1937 el govern de la República, del qual era primer ministre el socialista Juan Negrín, decidí traslladar la seva seu de València a Barcelona. Manuel Azaña, president de la República, va romandre al municipi de La Pobleta, vora de València, fins que poc després quan també va desplaçar-se a Catalunya. El ministre d’Estat, José Giral, fou l’encarregat de buscar-li una nova residència. Finalment va triar la Torre Salvans, en el terme municipal de Matadepera, a un centenar de metres de la gran masia de la Barata on romandria gairebé un any. Azaña, als seus escrits de l’època, esmenta aquest indret com La Barata i això potser ha contribuït decisivament a que els historiadors utilitzen aquesta denominació i no la de Torre Salvans.

Segons l’historiador Jordi Serrano, Manuel Azaña, s’instal·là, a la Torre Salvans, probablement el 14 de febrer de 1938, encara que altres autors asseguren que ja ho va fer al mes de desembre de 1937. Azaña va venir acompanyat per la seva dona, Mª Dolors Rivas Cherif, i els seus més estrets col·laboradors. No era la primera vegada que el president de la República residia a Catalunya i de fet el 28 d’agost del 1934 havia visitat el Vallès.

Aquest xalet, davant de la muntanya de Sant Llorenç de Munt, havia estat construït a principis dels anys 30 pel ric industrial egarenc Francesc Salvans, per destinar-lo a residència d’estiu. Als primers dies de la Guerra Civil, Salvans i el seu fill foren assassinats, víctimes de l’anomenat “terror roig”. El 26 de juliol de 1936, l’Ajuntament de Terrassa confiscà La Barata i la Torre Salvans, seguint ordres de la Generalitat, amb la finalitat de preservar una sèrie d’obres d’art.

Per garantir la seguretat d’Azaña va construir-se un gran búnquer excavat a la roca del soterrani i portes blindades d’acer. Més amunt es va muntar una plataforma giratòria amb canó antiaeri, un altre búnquer de ciment armat per l’artilleria i un edifici annex. A càrrec de la seguretat d’Azaña es destinà un contingent de 45 homes de la Guàrdia Presidencial que s’instal·laren a la mateixa Torre Salvans i uns 200 més que s’allotjaren a l’Escola Pia de Terrassa.

Azaña va viure a la Torre Salvans pràcticament un any. Com a president de la República es desplaçava tres o quatre dies per setmana al Palau de Pedralbes per despatxar els assumptes oficials.

Per la Torre Salvans hi van anar personatges com Lluís Companys, Julián Besteiro, Ángel Ossorio y Gallardo, Paco García Lorca, germà del poeta, Juan Negrín o Josep Tarradellas; així com els ministres que realitzaven periòdiques visites al president de la República que per arribar a la seva residència passaven per Sabadell. Fins i tot, el 5 d’abril de 1938, va celebrar-se un Consell de Ministres on es produí la crisi de govern que va apartar del govern a Indalecio Prieto com a ministre de Defensa, després de presentar la seva dimissió arran de l’enfonsament del front d’Aragó i dels seus durs enfrontaments amb Negrín, qui va assumir aquest ministeri estratègic.

Nou comentari