Se’m demana escriure una opinió sobre aquest complex període del qual encara no n’hem sortit i sincerament crec que poc puc aportar a les moltes anàlisis socioeconòmiques realitzades i que, amb la perspectiva que sempre dona el temps, es faran per plomes molt més autoritzades.

Per tant, malgrat tenir molt present colpidores realitats que tots coneixem i sense cap intenció de ser frívol, miraré d’apuntar un angle diferent i comentar algunes realitats en el camp de l’activitat econòmica que, derivades en sentit positiu, estimo significatives. Així, ha deixat de ser un paràmetre principal de gestió i estratègia el paradigma del convenient, per no dir imprescindible, creixement any rere any de l’activitat de moltes activitats empresarials, que molts cops s’ha anat sobreposant a altres valors, també necessaris, però massa cops oblidats a causa de la dinàmica dels mercats i la competència inherent a aquests.

En aquest sentit s’ha trencat una inèrcia de valorar principalment un creixement sostingut, segurament no sostenible a escala planetària en un món de recursos finits, prenent relleu la necessitat de contemplar amb més atenció altres paràmetres lligats a l’activitat de tota empresa i aquí cal assenyalar que aquest canvi no només ha afectat aquelles, moltes, activitats afectades negativament pels canvis derivats de la pandèmia. També hi ha sectors de l’economia que han incrementat notablement la seva activitat en oferir productes i/o serveis adequats a les restriccions o noves necessitats a les quals la societat s’ha vist abocada, realitat aquesta que s’ha de tenir present per moltes polítiques a futur, però ara no és el moment d’entrar-hi.

En aquests casos situats en la part diguem-ne no perjudicada, s’han hagut de superar limitacions derivades d’unes tendències que no preveien els increments de demanada, fent-se palesa més que mai la importància del factor humà, del seu coneixement dels particulars topalls sectorials i de la seva expertesa per solucionar problemàtiques com la manca de subministrament per les vies usuals, la descoordinació en l‘arribada dels diferents inputs que configuren un producte o la necessitat d’adaptació de formulacions per possibilitar una mateixa solució amb components diferents.

A la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, entitat que tinc l’honor de presidir, ens preocupen les moltes afectacions negatives de les conseqüències de la pandèmia a una bona part del teixit empresarials amb la lògica repercussió en els nivells d’ocupació, realitats a les quals hem i volem ajudar amb diferents actuacions en marxa, però a la vegada fem vots perquè sapiguem a futur valorar aspectes de l’activitat que malgrat haver estat sempre fonamentals, potser els teníem relegats.

Ramon Talamàs i Jofresa

Nou comentari