Aquest dijous, dia 24 de setembre, va tenir lloc al Raval de Montserrat l’acte commemoratiu del 64è aniversari de les riuades de 1962, on la principal novetat va ser la presentació del primer cens oficial amb el nom de les víctimes mortals que aquesta tragèdia va ocasionar a Terrassa i el barri de Les Fonts. En total, de moment, s’han identificat, amb noms i cognoms -i en la majoria de casos, també edat, lloc de naixement i barri de residència- un total de 189 persones, de les més de 300 que es calcula que van morir o van desaparèixer aquella tràgica nit del 25 al 26 de setembre.
L’acte va comptar amb un parlament de l’alcalde Jordi Ballart, i amb la lectura de tots els noms actualment identificats i verificats. També va participar-hi l’Associació Niños Desaparecidos de la Riada 1962, que de la veu de Susana Escalera, va llegir un manifest sobre la importància de mantenir viva la memòria de les víctimes i va fer una crida a la ciutadania per ajudar a l’Arxiu Històric a aconseguir més dades, fotografies i documents sobre el que va succeir i els que ho van patir. A continuació reproduïm, de forma íntegra, el text que es va llegir:
Intervenció íntegra de Niños Desaparecidos
“Quan passa un fet com el de la nit del 25 de setembre del 1962 hem de pensar que darrere de les xifres de morts i desapareguts parlem de persones. De persones que havien format una família, que tenien un projecte de vida i que, en poques hores, ho van perdre absolutament tot. Volem recordar les paraules de la Judit Núñez, estudiant de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que en el seu treball, “Riuades que van fer desaparèixer vides“, diu: Què passaria si aquella vida amb la qual somiaves, totes aquelles coses perquè has lluitat i el camí que has construït fos arrossegat per l’aigua? Emportant-se records, llars, amics, família i fills…
Això és el que va passar aquella nit i això és el que des de la nostra associació sempre tenim present.
És igual els anys que hagin passat. El record d’aquestes persones ha d’estar present, així com el seu dret a la justícia i a la reparació. Recollir les dades el més exacte possible de totes aquelles persones de Terrassa i de Les Fonts que van perdre la vida aquella nit o que van desaparèixer, posar noms i cognoms a les xifres i intentar que cap persona quedi fora del recompte i que tothom tingui el seu espai en el record, és per nosaltres un gran acte de reparació i dignitat.
Cal recordar que el sumari judicial de la riuada del 1962 que es va obrir el setembre d’aquell any és el registre, l’únic registre, oficial judicial de víctimes que inclou el llistat d’identificacions a dia d’avui. Però aquest sumari es va tancar el 1964, dos anys després, deixant desenes de cadàvers sense identificar i sense oferir una xifra real i definitiva de desapareguts. I és ara, avui, demà, 64 anys després, que a partir de la recerca i la recopilació de dades feta pel Centre Històric d’Estudis Històrics de Terrassa tenim l’oportunitat que es completi la feina que es va començar l’any 62.
Però perquè aquesta feina sigui el més exacta i rigorosa possible demanem als familiars i als amics de les víctimes que, en primer lloc, verifiquin la informació recollida a través de l’Arxiu que es farà públic a partir d’aquest divendres, tant per rectificar les dades que no siguin correctes com per afegir, si cal, alguna persona que no aparegui al llistat. I en segon lloc, que es posin en contacte amb la nostra entitat o amb l’Arxiu Històric de Terrassa per facilitar informació dels seus desapareguts de cara també a l’elaboració del cens corresponent. Arribar a la xifra més exacta possible de morts i desapareguts de Terrassa i Les Fonts ha de ser l’objectiu comú de la nostra ciutat.
Ells i elles eren ciutadans com nosaltres, eren pares eren fills, eren avis, cosins, eren famílies, i es mereixen ser recordats i dignificats. Sempre. Per acabar, volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Terrassa per escoltar les nostres peticions. Moltes gràcies. A l’Arxiu històric de Terrassa, que és com casa nostra, per facilitar l’accés al sumari. I, especialment, a totes les persones que van col·laborar després de la riuada en la identificació de cadàvers. La brigada de la mort, els fotògrafs els grups de voluntaris, els veïns i veïnes els familiars i els amics. Sense ells i elles res d’això hauria estat possible. Moltes gràcies.
