Tica Martínez
Una veïna de Les Fonts de Terrassa es va trobar diumenge al migdia una sorpresa al patí de casa seva, al barri de Les Fonts de Terrassa, una serp. La presència d’aquests rèptils no és estranya en aquesta època de l’any. Va ser un dels gossos, Roc, el que va avisar de la presència de l’ofidi. Probablement es tracta d’una Malpolon monspessulanus (serp verda) una mica clareta. Però per la imatge no es pot assegurar, assegura l’expert Agustí Ortega. En estar panxa enlaire no s’aprecia el color o dibuix.
La serp verda o colobra bastarda és la de més grans proporcions de l’herpetofauna dels Països Catalans. Hi ha exemplars adults que ultrapassen dos metres del cap a la cua. La vista en aquesta casa de Les Fonts és un exemplar petit. Per la situació de les dents, difícilment pot injectar verí a les persones i, si ho fa, l’emmetzinament no sol tenir conseqüències greus.
El Museu de Ciències Naturals de Catalunya explica que és una espècie habitualment ràpida, agressiva i molt polivalent, capaç de nedar i de trepar amb facilitat, si be passa gran part del seu temps a terra o entre la vegetació. Si no pot fugir, bufa i proba de mossegar insistentment, intentant fuetejar amb la cua, el que va fer la de Les Fonts ab el gos. Originària del nord d’Àfrica, és una tot-terreny, força resistent que prefereix temperatures elevades, assolellant-se amb bastanta freqüència en llocs descoberts. Tot i ser verinosa, degut a l’escassa toxicitat del verí i un sistema d’inoculació més pensat per matar presses que no pas per defensar-se, les seves mossegades no revesteixin de perill per l’home. És una espècie oportunista que s’alimenta de tota mena de mamífers, aus i rèptils, en funció de la seva mida i a la vegada és caçada per mamífers i rapinyaires. Fonamentalment es mou buscant activament les seves presses amb l’ajut de la seva excel·lent visió i de vegades aixeca un terç del cos per poder veure millor. Quan caça, les presses més grans són retingudes a la boca i atrapades per un anell del cos que la serp ha enroscat, per tal de subjectar-la prou temps per que el verí pugi actuar. Els mascles comencen a produir esperma a la primavera i no a la tardor de l’any anterior com en la majoria de les nostres serps. Mentre cerquen femelles, els mascles si es troben poden lluitar entre ells enroscant-se. Les femelles, normalment de mida més petita produeixen sovint una posta anual de 3 a 15 ous. Tot i l’augment de la superfície forestal és una espècie abundant especialment degut a la seva adaptació als ambients fortament humanitzats.
