La perspectiva de sexe i gènere en salut és un tema complex i molt ampli, sobre el qual cada vegada hi ha més evidència científica. Amb aquest article volem fer-ne una aproximació a partir d’alguns aspectes clau i algunes dades que ens ajudin a comprendre millor la realitat que tenim al davant i la importància d’aquesta perspectiva.
Per posar-nos en context, cal definir primer què és el sexe i què és el gènere. El sexe fa referència a les característiques biològiques d’una persona: els cromosomes, les gònades, les hormones i l’anatomia reproductiva. Tradicionalment es classifica com a masculí o femení, tot i que existeixen condicions intersexuals que no encaixen en aquesta dicotomia estricta. El gènere, en canvi, és una construcció social i cultural que fa referència als rols, comportaments, activitats i atributs que una societat considera apropiats per als homes, les dones o altres identitats. Pot variar segons el context històric i cultural i no és necessàriament binari.
El sexe i el gènere tenen una incidència important en la salut. La biologia sexual influeix en la prevalença de les malalties, la fisiopatologia, l’expressió clínica i la resposta als tractaments, com a resultat de diferències genètiques i hormonals. Alhora, el gènere és un factor determinant d’inequitat sanitària i influeix en aspectes com l’estil de vida, els hàbits, l’exercici físic, l’estrès, la percepció dels símptomes i les malalties i l’accés i ús dels sistemes de salut.
A més, ser percebuda com a home o dona pot comportar diferents respostes del personal mèdic, que pot interpretar els símptomes de manera diferent o diagnosticar o suggerir intervencions diferents segons el gènere. Això acaba comportant diferents mesures preventives i estratègies terapèutiques.
I com repercuteix tot això en la recerca mèdica i en la pràctica diària? Històricament, els estudis clínics s’han basat en el model masculí, fent recomanacions generalistes per a ambdós sexes. En moltes ocasions, les dones han quedat excloses dels estudis per motius com l’edat reproductiva, l’embaràs o la lactància. Com a resultat, la recerca clínica s’ha centrat en la fisiologia masculina, fet que genera una desigualtat important pel que fa a la salut de les dones.
La perspectiva de sexe i gènere en la medicina es va començar a discutir de manera formal i sistemàtica a partir de les dècades de 1960 i 1970, arran del moviment de salut de les dones, que va denunciar aquesta exclusió. L’any 1993, el NIH (National Institutes of Health) dels Estats Units va exigir la inclusió de les dones als assaigs clínics.
Aquesta realitat sembla que està canviant. En els últims anys han augmentat les publicacions sobre aquest tema i cada vegada hi ha més consciència sobre la seva importància. És necessari que aquestes variables s’integrin des de la investigació bàsica fins als sistemes de salut per adaptar les estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament als diferents grups de pacients.
Malgrat això, la integració del sexe i el gènere en la recerca i en la pràctica diària continua sent molt limitada. L’any 2016 es van publicar les guies SAGER (Sex and Gender Equity in Research), elaborades per expertes amb l’objectiu d’incorporar aquesta perspectiva en la investigació i promoure la igualtat. Les guies proposen valorar, des del disseny de l’estudi fins a la discussió, si el sexe i el gènere influiran en els resultats.
La informació més recent indica que el seu ús en les revistes científiques d’alt impacte és limitat i inconsistent. En una anàlisi de 190 revistes biomèdiques preeminents, només el 34% tenia una política de reportar sexe i/o gènere i únicament el 16% demanava als autors i autores que expliquessin els mètodes per determinar sexe i gènere.
Les guies SAGER són reconegudes com a referència internacional per millorar la qualitat i la transparència en la recerca, però la seva adopció per part de les revistes i la seva aplicació efectiva en la recerca biomèdica encara són insuficients. Davant d’aquesta realitat, cal continuar reivindicant la incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en la salut.
La perspectiva de sexe i gènere en salut és, per tant, una qüestió complexa que encara té un llarg recorregut per davant. Malgrat els avenços dels darrers anys, la seva integració en la recerca i en la pràctica diària continua sent limitada. Incorporar aquesta perspectiva és necessari per comprendre millor les diferències que existeixen entre les persones i avançar cap a una salut que tingui en compte aquesta realitat.
Anna Puy Guillén
Casal de la Dona de Terrassa
