Aquesta setmana, a l’espera de les dades d’aquest dilluns, els casos registrats per bronquiolitis han seguit augmentant respecte l’anterior, al voltant de l’1,7% i un total d’uns 1.900 casos. Des de la conselleria de Salut mantenen un seguiment diari de com evoluciona el virus, sobretot davant la lògica preocupació de les famílies, ja que aquesta malaltia afecta principalment lactants i/o infants menors de 2 anys.
Per conèixer una mica millor com està la situació a Terrassa, quins son els símptomes, i les recomanacions de tractament en casos lleus, Món Terrassa ha parlat amb el Dr. Abel Martínez, cap de Servei de Pediatria del Consorci Sanitari de Terrassa.
Què és la bronquiolitis i perquè se’n parla tant darrerament?
La bronquiolitis és una inflamació dels bronquis petitets. En nens petits, sobretot en lactants, de seguida es produeix aquesta inflamació quan s’hi posa moc. Això pot provocar dificultat respiratòria. No hi ha un medicament concret que combati la bronquiolitis. La bronquiolitis és una patologia respiratòria i aquestes són habituals en aquesta època de l’any. Que s’hagi fet ara tant ressò de la bronquiolitis segurament és perquè la situació és lleument diferent perquè aquest any ha vingut abans i és una mica més intensa. Però cal dir que la gran majoria de casos detectats són lleus.
En quina situació ens trobem actualment al CST?
Al Consorci Sanitari de Terrassa estem sobre un 40% més de visites de les que pertocarien en aquesta època. Estem parlant fonamentalment d’urgències. La bronquiolitis ens ha vingut una mica abans del que ens pensàvem. L’esperàvem cap allà al desembre i s’ha avançat unes setmanes. En aquests moments creiem que arribarem aquesta mateixa setmana al pic de contagis.
I què s’està fent per donar cobertura a aquest increment de consultes?
No és la primera vegada que tenim un episodi de bronquiolitis amb intensitat. El 2015-16 ens vam trobar en una situació similar. Hem tingut 2 anys de pausa, però aquest any ja és una cosa més habitual, amb un punt més d’agressivitat. A urgències pediàtriques del CST sabíem que això passaria i per això hem reforçat alguns dies l’atenció. Per exemple, hem reforçat les franges més delicades, com son les tardes, els dilluns, els divendres i els caps de setmana, tant a infermeria com a pediatria. Hem buscat espais que ens ajudin a optimitzar el servei i hem reconvertit un box d’observació amb un per atendre els pacients. El col·lectiu sanitari està cansat però continuem estant al peu del canó, som professionals i atendrem a tothom que ho necessiti.
Així doncs aquesta setmana tindrem el màxim de casos registrats?
Això és el que es preveu sí. I després probablement entrarem en un fase de descens sostingut. Sostingut perquè mantindrem l’activitat assistencial elevada per la interacció amb altres virus. Hem de pensar que la Covid continua viva, i que encara està per arribar la grip, tant en adults com en pediatria. El pic de bronquiolitis arribarà aviat però hi haurà altres infeccions respiratòries que duraran tota la temporada.
Per quin motiu ha pres tanta intensitat?
Ens trobem que hem viscut una situació excepcional. Els infants de 2 a 4 anys ens hem trobat que han tingut poc contacte entre ells, amb altres adults i, en definitiva amb els virus respiratoris, això els ha fet més vulnerables, amb menys defenses. De cop, ha tornat la normalitat, han anat a classe, han començat a socialitzar i s’han trobat els virus habituals voltant. Aquest contacte intens que no s’havia produït en els dos anys anteriors, ha fet que ens trobem que un virus que normalment afecta majoritàriament a lactants, s’hagi estès de franja d’edat. Per això s’ha incrementat el nombre de pacients.
Abans parlava que s’havia avançat. A què es degut?
Va en bona part relacionat amb l’explicació d’abans. L’increment de les relacions i contacte entre infants, i entre infants i adults ha estat especialment intens aquests darreres setmanes, sobretot amb l’arribada del fred. Amb temperatures baixes el virus viu millor i li és més fàcil reproduir-se. Si això li sumem un contacte estret, nens tancats en espais reduïts i cap mesura de prevenció, ja ho tenim tot perquè s’acceleri.
Per rebaixar l’alarma que s’ha creat, de quin percentatge estaríem parlant d’infants ingressats?
Aproximadament a Catalunya estem ingressant un 2% dels infants menors de 4 anys que pateixen bronquiolitis. La situació és anormal perquè ens estem trobant, com ja he dit, nens més grandets. De fet, 1 de cada 4 infants pot tenir contacte amb el virus, però justament, els infants de 2 a 4 anys són els que presenten una simptomatologia més lleu. És per sota de l’any, i especialment, dels sis mesos, que hem d’anar més en compte perquè les situacions poden ser més complicades. Com més petit, més risc. Tot i així, subratllo, només un 2% dels casos necessiten hospitalització, i d’aquest 2% només un 6% va a la UCI. Amb bronquiolitis estem atenent un 15-18% dels casos totals d’urgències.
Quins son els principals símptomes de la bronquiolitis i quan ens hem de començar a preocupar?
Pot començar amb moc nassal i una mica de tosseta. Pot tenir una mica de febre. En la gran majoria dels casos només amb rentats nassals i una bona hidratació, controlant la temperatura i amb antitèrmics, en tenim suficient. Mentre l’infant mengi bé i estigui content no hem de patir. Tranquil·litat i calma. Si veiem que la tos es fa més lletja, li puja la febre, li costa respirar, l’ideal és consultar al centre d’atenció primària amb el nostre pediatre. Si l’infant s’ofega i es torna pàl·lid, aleshores sí, a urgències directe. Però per a la immensa majoria de casos seran processos lleus. Així que molta calma, antitèrmics, prendre accions preventives a casa i evitar el contacte amb els altres nens. I també vull dir que en el cas de la bronquiolitis els antibiòtics no juguen cap paper, no formen part del tractament dels virus respiratoris.
Hi ha un abús d’anar a urgències hospitalàries?
No diria abús, entenem que els pares es preocupin. Però sí que demanem des del personal sanitari que es faci un ús de forma ordenada. Recordem que com més contacte hi hagi entre nens petits més estem afavorint el risc de transmissió. Si el podem tractar a casa sempre és molt millor. Si creiem que cal consultar un pediatre, fem-ho. Però només en aquells casos de dificultat respiratòria o febre molt alta, anem a urgències. Mirem de no saturar els serveis d’urgències per coses que poden ser banals, perquè si no estem ajudant a transmetre el virus. Intentem mantenir la calma.
I per últim, algun consell preventiu que poden seguir les famílies?
Sí, hi ha diverses mesures preventives. Procurar que els infants menors de quatre anys no tinguin contacte amb adults refredats o si en tenen que es posin ells o, sobretot els adults, la mascareta. Insistir en la higiene de mans, perquè el virus es transmet per les gotetes d’aire, però aquestes van a llocs que es poden tocar i transmetre. Seguir amb la lactància materna. Evitar espais en fum de tabac i amb molta gent. Mantenir sempre que es pugui la distància amb adults. I sobretot airejar els llocs.
