Els infants són cada vegada més miops. Des del grup de recerca Visió, Optimetria i Salut de la UPC de Terrassa han presentat aquest dijous, dia 10 de setembre, un estudi que demostra que els infants entre els 8 i els 12 anys augmenten 0,29 diòptries de mitjana cada any.
La investigació va arrancar l’any 2021, quan es va començar a fer exàmens visuals a alumnes de tercer de primària de setze escoles de la ciutat de Terrassa, deu de les quals d’alta complexitat. Però el que fa inèdit i pioner aquest treball a Catalunya i al sud d’Europa, és que s’ha fet un seguiment en els anys següents dels mateixos 2.500 pacients, amb proves a 4t i 6è. Això ha permès recollir no només dades clíniques, sinó també de la seva evolució de la seva salut visual.
“Estem orgullosos que la recerca tingui un impacte real sobre les persones. I més en un projecte que combina formació acadèmica amb compromís social”, ha subratllat Aurora Torrents, degana de la FOOT. I és que el projecte s’ha desenvolupat des del Centre Universitari de la Visió de Terrassa, amb la participació dels docents, estudiants que realitzen les proves i el grup de recerca que estudia les dades obtingudes.
“Ens preocupa la miopia, perquè s’ha convertit en un problema de salut pública, en una pandèmia com diu la OMS. Hem detectat que cada vegada es comença a edats més primerenques i evoluciona més ràpid”, ha apuntat Núria Vila, coordinadora de CISVIT i directora del Centre Universitari de la Visió de Terrassa. De fet, una de les principals conclusions és que s’ha triplicat en els nens i nenes de 8 a 12 anys. Així, mentre que la prevalença en infants de 8 anys és del 12%, en 10 anys puja al 17% i en alumnes de 6è ja s’enfila al 28%.
Una eina per detectar la miopia abans que aparegui
L’estudi de la salut visual del nen, ha aportat dues investigacions paral·leles: una sobre les dades biomètriques de l’ull (la mesura de la còrnia i de l’ull) i una sobre l’agudesa visual (graduació). Això ha estat rellevant perquè ha permès esbrinar una gran eina de detecció precoç. És a dir, gràcies a l’estudi de la longitud del nervi òptic i de les mesures de l’ull s’ha esbrinat que es pot detectar la miopia fins a dos anys abans que aquell nen/a la desenvolupi. Ulls, a priori sans, que acabaran sent malalts.
Per tant, ofereix una eina clau per “avançar-nos en la patologia. Ja no només treballem per tractar nens amb miopia sinó també posem sobre la taula la necessitat de fer cribatges públics pediàtrics per detectar el risc abans que aparegui el problema”, ha recalcat Laura Gisasola, coordinadora del CISVIT. Per això, reclamen a Salut que cal més inversió per actuar de manera preventiva sobre el creixement de l’ull, fent més revisions pediàtriques i analitzant els seus hàbits. “És molt important prestar atenció a les miopies primerenques perquè ens ofereix l’oportunitat d’actuar en aquells factors modificables que es poden corregir”, subratlla.
En aquest sentit, la recerca ha identificat com a indicadors d’alt risc de miopia una combinació d’hipermetropia baixa als 8 anys (per sota de 0,75 diòptries) juntament amb una major longitud axial de l’ull i determinades proporcions biomètriques.
Factors de prevalença en la miopia
Perquè la miopia és multifactorial. Hi ha els biomarcadors biològics (sexe, ètnia, herència dels progenitors) i els modificables (estil de vida). En els primers no es pot actuar, però en els segons sí. L’estudi ha constatat a partir de qüestionaris sobre els hàbits de vida dels infants que més hores a l’aire lliure, fent esport i amb llum sol són un factor protector de la miopia. Per contra, l’ús continuat de la visió propera, especialment en dispositius mòbils o pantalles, són un factor de risc evident. “Intentem que els infants estiguin com més temps possible a l’exterior, exercitant la vista de lluny i no la de prop”, ha demanat Guisasola.
No hi ha diferències significatives quant a sexe, tot i que alerten que cal parar més atenció a les nenes, perquè desenvolupen abans la miopia i evoluciona més ràpid. Pel que fa a ètnies, la mostra prou representativa amb nens caucàsics, llatinoamericans i magrebins indica que si bé a les edats més primerenques tenen els ulls més llargs i són més propensos, a mesura que van creixent, aquesta es va reduint fins a equivaldre’s a la resta.
Pel que fa al nivell socioeconòmic, no hi ha una correlació directa de prevalença, si que s’ha observat que a nivells més baixos, més miopia. El motiu és l’analfabetització en salut, és a dir, les famílies no tenen els coneixements suficients en aquesta patologia per ser conscients de la gravetat que revesteix i dels tractaments que es poden fer per reduir-la. Amb igualtat de coneixements i igualtat d’accés a la salut pública, aquesta diferència es corregeix.
Consells i pautes
Com hem mencionat, els investigadors tenen clar que cal fer exàmens més profunds abans que el nen desenvolupi la miopia, calen exàmens biomètrics no només quan no hi comença a veure-hi bé. Cal fer més prevenció i sensibilització sobre els hàbits visuals i de vida.
Respecte a consells, el que s’ha mencionat: la millor recepte és l’aire lliure i el sol associats amb un menor risc de desenvolupar la malaltia. També influeix tenir unes hores de son adequades i sobretot, en correlació, disminuir el màxim el nombre d’hores de visió propera.
