Què hi fan unes figures romàniques en un casalot de Terrassa a mig construir? Amb aquesta pregunta comença un fil de Twitter del compte @RomanicCatala, creat per al periodista i amant de la història de l’art Joan Pau Inarejos, el qual es proposa acostar-nos una mica més en un dels edificis més sorprenents i curiosos que existeixen a la nostra ciutat.
Us expliquem la història a continuació, però podeu llegir i mirar més fotografies en detall clicant aquí.
De l’anunciació de Maria a signes del zodíac
Al nucli de les Fonts, al sud de Terrassa, s’alça aquesta estrambòtica casa-castell iniciada la dècada de 1960. El sorprenent poti-poti arquitectònic reuneix diferents estils, entre ells el neoromànic. El ‘mad doctor’ al darrere d’aquesta fortalesa és Jacint Garcia ‘Cinto’, un comerciant de vi que es va començar a interessar per la compravenda d’antiguitats. Va encarregar la construcció d’aquest castell urbà per fer-lo servir de magatzem.
La casa-castell del Cinto va anar creixent de manera anàrquica, amb la participació de diferents manobres que van deixar-hi el seu segell. Hi podem trobar des de torres, fossats, gàrgoles i merlets medievalitzants fins a bustos clàssics, passant per forjats d’estil neomodernista. La part que més ens interessa aquí són els baixos relleus d’estil neoromànic que ressegueixen els murs exteriors del casalot de les Fonts. Alguns tenen una iconografia ben identificable, com aquest cicle del Naixement, amb l’Epifania, el Portal i l’Anunciació als Pastors. També reconeixem una Anunciació a Maria, emmarcada en dos arcs de mig punt en baix relleu, o el que sembla un Sant Josep o potser un Sant Cristòfol (el gegant que duu el nen Jesús a l’espatlla).
Faccions esquemàtiques, ulls ametllats, desproporció jeràrquica, primitivisme, adequació als marcs arquitectònics i decoratius… signes d’identitat de la plàstica romànica que Jacint Garcia va voler homenatjar a ulls dels vianants. Alguns dels baixos relleus que encerclen la casa tenen fins i tot un referent concret, com aquests personatges en barca, molt similars als apòstols esculpits pel Mestre de Cabestany que es poden veure al Museu Frederic Marès, i que s’han recreat sovint (pessebre de Barcelona, 2011).
Altres escenes són més rares, com aquesta possible al·legoria del pecat i el paradís, amb un paisatge. La silueta de la casa-castell, amb una síndrome de Diògenes plàstica molt daliniana, ens recorda els castells de sorra o les mesquites de fang de l’Àfrica negra. Fins i tot hi trobareu signes del zodíac. El misteri i el despropòsit segueixen envoltant aquesta ‘Sagrada Família neoromànica’, amb bona part en obra vista i tot de mirades de curiosos que venen atrets per les imatges de Google Maps. El kitsch és bell!
Salut i romànic”.
Si voleu conèixer més curiositats sobre el Castell de Les Fonts podeu clicar sobre aquest article que vam fer a Món Terrassa, en què s’explica també la història de l’edifici, què ha passat amb ell i quines altres curiositats hi podem trobar:
