Els qui han de viure-hi o passar-hi llargues hores encara no hi eren, però de fet constituïen els protagonistes de la inauguració aquest dimarts de la residència Amunt al barri de Sant Llorenç de Terrassa, una iniciativa de la fundació manresana Ampans que obre el seu primer centre fora del Bages i ve a omplir un buit a la ciutat per a discapacitats intel·lectuals amb atenció especial. En total, són 60 places per a residir-hi, més vint com a establiment de dia, que evitarà que aquestes persones hagin de viure tan lluny de les seves famílies. L’esdeveniment va comptar amb el flamant conseller de Drets Socials i Inclusiu, Raúl Moreno -en el seu primer acte després de substituir Mònica Martínez-, el president del Parlament, Josep Rull, i l’alcalde, Jordi Ballart, entre altres autoritats en un cita a la primera planta de la residència plena de pares de la Coordinadora Capaç, impulsora del projecte, i de personal que en una setmana estarà ja atenent els inquilins, segons va assegurar el mateix conseller Moreno.
“Molt probablement els primers residents estaran aquesta setmana”, ha declarat a la premsa el responsable de la Generalitat preguntat sobre els tempos administratius per començar a ocupar les deu unitats per a sis inquilins cadascuna, a més del centre de dia per a vint persones. “El canvi de conseller fa que les signatures també hagin de canviar, però molt probablement aquesta mateixa setmana s’acabaran de concertar les places i els residents podran entrar, si no a finals d’aquesta setmana, a inicis de la vinent”, ha concretat Moreno d’un procés en què el govern català, que finança aquestes places, estableix el protocol.
“El que fem és concertar amb la fundació Ampans el cost de la plaça, però l’organització interna de qui ha de venir no ens correspon”, ha seguit detallant el conseller. “Nosaltres no triem el nom ni cognoms de les persones que les han d’ocupar, sinó que el que fem és proveir i pagar aquestes places perquè puguin ser ocupades”, ha remarcat sobre el procediment d’unes llistes d’espera que haurien de prioritzar aquelles persones procedents de Terrassa i que, ara, resideixen al Bages. La Coordinadora terrassenca Capaç calcula que són al voltant de vint.
Els reptes del nou conseller Moreno amb les llistes d’espera
“Una de les prioritats del Govern és poder fer més places, tant de persones amb discapacitats, com de gent gran i tenim altres reptes que venim compartint de l’etapa de la Mònica Martínez Bravo”, ha avançat Moreno, que fins ara era precisament el secretari general del departament. De les xifres sobre places per a persones amb discapacitat, el conseller ha detallat que del compromís de 6.000 del govern Illa se n’han fet 2.700 en els primers dos anys de mandat. “I continuarem treballant”, ha afirmat el responsable polític.
“Jo, com a conseller, el que faré és continuar la tasca que feia Mònica Martínez, posant en relleu i, sobretot, endreçant les prestacions socials”, ha enunciat com a objectiu. “Hem d’intentar que les prestacions en dependència arribin en temps i forma al conjunt de la població, reduint el temps d’espera, enfortint tot el sistema de protecció social a la infància, que ja vam començar fa dos anys”, ha enumerat Moreno. “En general, creant un sistema social que permeti al tercer sector del país i les administracions ser més lleugeres, més eficaces a l’hora de poder garantir una reducció de les desigualtats al conjunt de la ciutadania”, ha desitjat.
I com a nou dossier, el conseller també ha citat la problemàtica de les persones en situació de sensellarisme. “Des de Drets Socials, en col·laboració amb els ajuntaments, intentarem fer algunes polítiques que ja hem començat a dissenyar per intentar que les persones no estiguin dormint el ras”, ha fet saber el nou responsable del departament.
Ballart posa com a exemple la coordinació entre administracions
En aquest sentit, l’alcalde Ballart en la seva intervenció davant l’auditori ha manifestat que estava segur que, amb el canvi de conseller, “se seguiria duent a terme una feina lleial als ajuntaments”. Ballart ha posat com a exemple la construcció d’aquesta residència, en un solar cedit per l’Ajuntament al carrer de la Castellassa, i en l’edificació de la qual la Generalitat hi ha posat 2 milions d’euros i la Diputació de Barcelona 1,6 sobre un cost total de 9 milions. L’alcalde ha recordat que el projecte venia de lluny, del 2009 -a Terrassa, la Fundació Prodis posseeix pisos al barri de Torre-sana però per a persones amb un grau de discapacitat intel·lectual menor-, i ha reclamat que en aquests casos “no hi hagi lluita partidista”. “Sens dubte, s’ha de continuar treballant per a tenir una ciutat més inclusiva perquè les necessitats seguiran creixent”, ha avisat.
En el seu cas, el president del Parlament Rull ha fet esment d’una llei propera a aprovar-se a l’hemicicle perquè a totes les lleis catalanes es deixi d’utilitzar un llenguatge pejoratiu per a les persones amb discapacitat. “Col·lectivament, ens hem de preparar per a una ciutat i una nació que no deixi ningú enrere”, ha destacat. En una línia similar, el diputat adjunt de l’Àrea de Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Soufian Laroussi, ha anunciat un futur pla transversal de la institució per a les persones amb discapacitat que es presentarà al desembre i tindrà una dotació pressupostària ja el 2027.
Un desig que esperava des de feia disset anys
Han coordinat l’acte el president d’Ampans, Lluís Sánchez Seuba, que ha rememorat que ell mateix com a bagenc va haver de portar el seu fill fa uns cinquanta anys a l’escola especial El Pi de Terrassa, i el director general de la fundació, Toni Espinal, que ha moderat una taula rodona amb la directora de la residència Amunt, Pilar Massó, i la coordinadora, Marta del Real, terrassenques al seu torn que fins ara treballaven a Manresa. I, en un lloc central, també hi eren la presidenta de la Coordinadora Capaç, Gemma Paüls, i un dels seus promotors, Carles Godall. “Ja no podem esperar més que els nostres fills i filles vinguin a aquest centre”, ha reconegut Godall durant la taula rodona. “Ja està tot preparat i només falten els usuaris”, no s’ha estat de dir després de disset anys d’espera.
