La relació de Jaume Badiella i Mònica Borràs era molt tòxica i plena de baralles amb crits. Una relació que va acabar amb l’assassinat de la dona a mans de la seva ex parella amb una destral “en un moment de desesperació”, segons l’acusat ha declarat aquest matí en la segona sessió del judici a l’Audiència de Barcelona. Així ho han confirmat també les declaracions dels testimonis, entre els quals una amiga de Borràs ha explicat que la dona li havia confessat dies abans de la seva mort que amb Badiella no estaven bé i que “acabaria malament”.
Setmanes abans del crim, Borràs estava planejant fer un viatge a Mèxic amb la seva amiga, a qui va alertar de la relació tòxica que tenia amb Badiella: “Les coses no van bé i acabarà malament”, li va dir. La testimoni ha expressat davant del jurat que, a més a més, la víctima li havia comentat aquell estiu del 2018 que ja no volia viure amb Badiella i que tenia intenció de marxar del pis del carrer Volta.
El terrassenc ha narrat que la seva relació era molt complicada i que en moltes ocasions “tenia por” de la dona, ja que patia un trastorn límit de la personalitat. La mare de Borràs, qui ha declarat telemàticament, ha confirmat que la malaltia agreujava la relació, però que es prenia medicació i visitava psiquiatres i psicòlegs per tractar-ho. També ha relatat que en aquella època la parella no tenia una relació sentimental oficial, però “anaven junts de vacances, tenien afecte i es comportaven com un matrimoni”.
El germà de la víctima, qui ha declarat després de la seva mare de forma presencial, ha expressat convençut que eren més que uns simples companys de pis, “compartien el PIN del telèfon mòbil i fins i tot la contrasenya del banc”, uns objectes que Badiella es va mostrar reticent a entregar quan el germà li va demanar dies després de la desaparició de Borràs.
Després d’una aturada per errors de la tecnologia a la sala, passat dos quarts de dotze, ha estat el torn de la germana de Badiella, qui ha subratllat en una breu intervenció davant del jurat que la relació que tenien Borràs i Badiella era simplement que “vivien sota el mateix sostre”.
