El Comitè de Vaga Feminista va reunir-se el passat mes de desembre amb la regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa, Núria Marín. Aquest dimecres, la plataforma ha volgut posar sobre la taula tot el que es va traslladar en aquella trobada i a quines conclusions s’han arribat. La conclusió principal a la qual s’ha arribat és la “necessitat amb caràcter d’emergència d’un servei 24 hores”, cobert ara mateix per l’entitat.

Des del Comitè exposen que les situacions compartides venen “avaldes per la nostra experiència, i l’experiència de dones i famílies que en aquests dos anys s’han posat en contacte amb nosaltres”. Fruit d’això es va elaborar tot un seguit de situacions que afecten diversos àmbits que cal posar-hi remei.

Què falla?

ENSENYAMENT:

– Hi ha directors d’escola que al·leguen desconeixement sobre protocols per violències de gènere o directament neguen q existeixin

– Hi ha centres que no han volgut gestionar casos greus de violència, intentant silenciar el conflicte, amenaçant agredides i famílies.

– Les direccions de centres on han hagut casos de violències a menors, no han donat la veu d’alarma a altres estaments.

– Hi ha professors que han assetjat alumnes via xarxes socials per a que aquestes no denunciessin.

– Pocs, poquíssims alumnes coneixen l’existència del SIAD

EN SANITAT:

– Hi ha professionals que desconeixen els protocols

– Sovint no es respecta el dret de la víctima a no haver de relatar episodis traumàtics repetidament

– Persones migrants i/o sense recursos ens han fet arribar que han hagut de pagar consultes a urgències

EN JUSTÍCIA:

– Sabem de mossos q han pressionat a menors (per a que denunciïn) sense estar en presència de cap tutora legal

– Es cita als jutjats a agressor i agredida a la mateixa hora, amb la greu amenaça que això comporta per la seguretat física i psicològica de l’agredida.

– A l’habitació “segura” on les agredides són aïllades al jutjat, la treballadora social q les acompanya no té cap espai íntim per a parlar amb elles. Això fa que els detalls íntims de cada agressió es comentin en un espai ple d’altres dones més els seus acompanyants.

SIAD:

– Aquest servei és absolutament desconegut, especialment per gent jove i dones migrades. Ens escriuen al comitè de vaga pq hi ha agredides més familiars que en el moment de màxim estres i pànic posterior a una agressió no saben què fer ni a on acudir, i es senten soles.

– L’horari d’atenció del SIAD fa que tot el que passa fora d’horari d’oficina hagi “d’esperar” o hagi de ser gestionat forçosament pels mossos. És a dir, hem de confiar en que una dona en ple xoc acudeixi sense companyia d’algú que conegui els protocols vagi a hospital/mossos.

Mesures i accions a fer

Davant d’aquests “greus fets que atribuïm no a la mala voluntat de les professionals sinó a la saturació dels serveis i a la manca de recursos i de voluntat política d’abordar la violència contra les dones”, des de la Vaga Feminista han exigit diferents mesures:

  • Un Servei d’informació i atenció a la Dona (SIAD) a cada districte de la ciutat, començant per la perifèria.
  • Un servei de guàrdia 24h format per una psicòloga + una advocada amb formació feminista, transinclusiva i antiracista.
  • Que es deixi de demanar autorització de pare i mare als menors que han de ser visitats per la psicòloga del SIAD.
  • Exigim mesures de seguiment, control i monitoratge de tots els protocols per violències masclistes a Terrassa i de la seva implementació REAL
  • Exigim un canvi estratègic en la campanya de difusió del SIAD: en el llenguatge, en el contingut i que faci arribar a la ciutadania que el SIAD pretén ser un espai segur per a totes les dones, especialment per a les racialitzades, trans i migrants

Des del Comitè afirmen que l’Ajuntament ha manifestat la voluntat de trobar una nova ubicació per al SIAD, que hauria d’estar resolta el 2020. També pel que fa al personal, passaran advocades, tècniques i psicòlogues a jornada completa. Des de la regidora van senyalar que no existeix un òrgan superior que fiscalitzi tots els protocals, perquè cadascun depèn d’una branca diferent: Territori, Defensa, Sanitat o Ensenyament, tots ells de la Generalitat. Tanmateix, sí que des del govern s’han compromès a actualitzar i ampliar aquest 2020 el protocol de violències en l’àmbit de la parella, i enllestir el protocol d’agressions en espais d’oci.

Nou comentari