Sant Cugat és l’únic municipi del Vallès Occidental on han vist néixer més criatures. Segons les dades definitives de l’Estadística de naixements de l’Institut d’Estadística de Catalunya (idescat), el 2021 van tenir 53 nadons més que els registrats l’any anterior, i fins i tot en va néixer 1 més que el 2019. En total es van incorporar al padró municipal 806 bebès.
El segon lloc del rànquing amb més nadons nascuts vius se l’endú Sabadell. La cocapital vallesana en suma 46 respecte el 2020, tot i així, encara està lluny d’igualar les xifres d’abans de la pandèmia. Aquest 2021 van néixer 1.768, pels 1.881 del 2019. Tanca el podi, a molta distància, Barberà del Vallès amb una variació positiva de +15.
Tanmateix, la positivitat no és la norma a la comarca. Ja que segons subratlla l’Observatori Comarcal del vallès Occidental, l’any 2021 van néixer a la comarca 7.223 nadons, una disminució del 0,4% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020. En considerar el 2019, any previ a la pandèmia, el descens va ser del 6,2%. Així, la taxa bruta de natalitat de l’any 2021 és de 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, similar al 2020 (7,7 per mil), una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal.
Boom de criatures a Rellinars, mentre Rubí i Ullastrell pateixen
I és que al Vallès, la majoria dels municipis (12 de 23) van registrar l’any 2021, un descens del nombre de naixements. Des de l’Observatori remarquen que la caiguda en la xifra de naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID-19, però també “s’ha de situar en la tendència de descens de la natalitat de les últimes dècades causat, per una banda, per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i, per l’altra, per l’evolució de la fecunditat d’aquesta població”.
A banda dels tres municipis amb més natalitat, si ens fixem amb percentatge, potser qui més content hauria d’estar és Rellinars. El petit municipi ha tingut un increment del 133%, amb 7 criatures nascudes al poble, una xifra molt superior a les 3 del 2020, i una mica més que les 6 del 2019. Una tendència positiva que sembla que es consolida.
La patacada més important en nombres absoluts se l’ha endut Rubí, on el balanç surt 62 infants menys. Dels 622 del 2020 als 560 del 2021, un 10% menys. Tanmateix, en xifres percentuals, Ullastrell és qui més ha patit. Un 39,1% menys de nadons nascuts vius aquest 2021 respecte el 2020. Passant dels 23 als 14. Cal dir però que els 23 de 2020 van ser una xifra excepcional, si tenim en compte que el 2019 van ser-ne 12.
Terrassa va tancar l’any 2021 amb un total de 1.815 naixements, mentre que el nombre total de defuncions va ser 1.905. Tot i que es registri un creixement natural negatiu, la població a la ciutat continua creixent, mantenint-se com a tercera ciutat més poblada de Catalunya. Aquest 2022, s’ha arribat fins als 224.114 habitants, marcant distàncies amb la resta de ciutats que la segueixen. Tant l’indicador de naixements com l’indicador de defuncions han disminuït respecte el 2020: El 2021 es van registrar 1.849 naixements (és a dir, 34 naixements més que el 2021) i 2.092 morts (187 morts més que el 2021). L’any 2019 també es van registrar més naixements (2.034) però menys morts (1.671).
Finalment, a la resta de municipis de la demarcació del Vallès Oest, cal dir que Vacarisses també té xifres positives, amb la recuperació dels 54 nadons registrats el 2019. Això és un +2 respecte el 2020. En canvi, a Viladecavalls, la tendència no augura massa bones notícies ja que des del 2019 s’està patint una davallada progressiva de naixements (51, 45 i l’últim registre de 2021 son 41). En la mateixa situació es troba Castellbisbal, que torna a restar naixements, passant dels 106 del 2019, als 97 del 2020, i els 95 de 2021. Pel que fa a Matadepera, la baixada sembla més un tema circumstancial, ja que el 2020 va tenir un increment sorprenent de criatures nascudes (82) respecte el 2019 (59), i aquest 2021 la xifra s’ha quedat amb 78.
El nombre de fills per dona al Vallès, dels més baixos des de fa 20 anys
Des de l’Observatori del Vallès Occidental consideren que aquesta tendència a la baixa de naixements ve motivada per també una davallada de dones en edats més fecundes (de 25 a 39 anys) i la davallada en els fluxos d’immigració en població femenina. Això ha fet que del 2009 al 2022, la comarca hagi perdut prop de 32.400 persones d’aquest col·lectiu.
A més, el segon factor important a tenir en compte és que Espanya es caracteritza per presentar una fecunditat que se situa entre les més baixes i tardanes dins del context del països occidentals, per sota de l’anomenat nivell de reemplaçament generacional, establert en 2,1 fills per dona.
En el cas del Vallès Occidental, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) es de 1,28 fills per dona l’any 2021, un dels valors més baixos de les dos últimes dècades, mentre que l’edat de les mares en néixer els fills ha seguit endarrerint-se i se situa en 32,7 anys.
