L’enginyer empresari i assessor d’empreses Ramon Roset té unes imatges gravades de la riuada de 1962 a Terrassa que mai oblidarà. La pitjor tragèdia natural que ha viscut l’antiga vila egarenca. “Entre morts i desapareguts, uns diuen que 1.200 persones, altres 1.600. Les últimes dades són uns 300 morts a Terrassa, dels quals 72 a la Rambla. Jo penso que van ser més. Els 300 diria que ja els vaig veure estesos al Cementiri. És que realment encara tinc una visió ara: la filera de cossos estesos que hi havia allà a terra. Però no era una, diverses fileres, no sé quantes. Al Cementiri d’aquí a Terrassa hi vaig anar una vegada perquè, com que els hi enviàvem ajuda, volia veure les necessitats que tenien. Hi vaig un cop i en vaig tenir prou.” Ramon Roset va ser el primer responsable del magatzem que rebia i distribuïa tot el gènere que arribava d’arreu per satisfer les necessitats de la població afectada pels aiguats. I va viure situacions estranyes, com la desaparició per art de màgia de camions que havien de portar material per ajudar els damnificats.
Els voluntaris necessitaven beure més del que era recomanable
“Perquè necessitaves fetge, coratge, necessitaves… no sé què necessitaves. La majoria dels licors que ens van arribar anaven a espetegar al cementiri de Terrassa. Els hi donàvem als treballadors, perquè si no estaven beguts, no es podia resistir aquella situació. Pensem que tants morts, després de dies, estaven en procés de descomposició. Vull dir que no era com ara, que els hi fan l’autòpsia, els miren… Aleshores, se’ls rentava una mica com es podia, perquè tampoc hi havia prou aigua. Feia un ferum terrible. Vull recordar l’Antonio. Un voluntari qualsevol, però una persona amb molt caràcter… No era famós ni es coneix la seva història. Suposo que, com que era 8 o 10 anys més gran que jo, potser ha mort. Per aguantar el que va aguantar aquest home amb els cadàvers s’havia de tenir valor. A aquest sí que se li havien de posar totes les medalles”.
Roset recorda que un dia es va enfadar amb els responsables del magatzem. “Perquè s’acabava el conyac. I és clar, si no anaven mig torrats, els voluntaris, era impossible treballar. Havien d’anar drogats, beguts. Perquè era impossible aguantar el que van aguantar aquelles persones. I ell, l’Antonio hi va ser des del primer dia fins a l’últim.” Els voluntaris dedicaven hores i més hores, de dia i de nit.
A València han patit una situació semblant amb la Dana. Roset veu algunes diferències: per exemple amb la quantitat de fang que es veu en les imatges de televisió. A Terrassa, “l’aigua va córrer més. I el fang va anar més avall. Però moltes de les imatges sí que em porten al 62: com els cotxes amuntegats, l’aigua… No n’hi havia gaires a la ciutat. No tothom tenia vehicle en aquells temps i estaven ben guardats.
Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya, Vapor Aymerich Amat i Jové
L’entrevista a Ramon Roset s’ha gravat al Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya, el Vapor Aymerich Amat i Jové, però en aquella època hi havia també la Manufactura Auxiliar, que pràcticament eren al mateix edifici. Estaven separades. Aymerich i Amat era l’empresa on el dia de la tragèdia ell havia de portar el treball que havia fet per organitzar i posar totes les mesures de treball i els incentius.
“A la nau dels telers pràcticament no va quedar res. A prop hi havia Amorós i Montaner. El vapor va quedar arrasat. A Manufactura Auxiliar, algunes màquines van resistir més i en va quedar alguna de dreta. A la resta de l’edifici només van restar les bancades i els ferros que aguantaven. El personal es va poder salvar perquè el despatx on es feien les ordres de fabricació, i els estudis de mostres i de plegat, estava en unes golfs, dins del mateix edifici. I la gent va poder pujar a dalt i va sortir per les finestres, que donaven el carrer, llavors anomenat Alcázar de Toledo.
Una entrevista a Ramon Roset
Aquesta és la tercera de cinc entregues de l’entrevista feta a l’enginyer terrassenc-matadeperenc, assessor d’empreses i empresari Ramon Roset, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, avui Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (MNACTEC). Al final, us oferirem el vídeo complet, gravat a un escenari especial, on ell treballava i un dels que va resultar afectat per l’aigua que va baixar per la rambla d’Ègara.
