Es defineix com a “La Pussy Roig” dels Països Catalans però és més coneguda per tothom com a La Queency. És una jove de 24 anys i veïna del barri de Can Palet de Terrassa i aquesta setmana ha estat la protagonista del programa que presenta el polític Gabriel Rufián, La Fábrica. Graduada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat com a administrativa en un gimnàs i com a mossa de magatzem, però ara es dedica al que realment li agrada i apassiona: la música. Francina Gorina i Martinez (Terrassa, 1997), àlies La Queency, és també la fundadora d’El Pecado, un col·lectiu no mixt de dones artistes i segell discogràfic independent.

Gràcies aquest ha pogut donar a conèixer algunes de les seves cançons, sempre punyents i d’actualitat. Sense amagar-se i sense pèls a la llengua. Estem parlant de peces com ara “Urkinaona”, inspirada en les protestes que van tenir lloc a Barcelons als dies posteriors a la sentència del judici als presos polítics catalans, o també “Free Pablito”, en una col·laboració amb la cantant Cooba, i que fa referència a l’empresonament del raper Pablo Hasél. També es poden escoltar temes més lleugers i desenfadats, amb referències sexuals, això sí sempre des d’una visio feminista i de “dona empoderada”, com “Posa’t rumantik”.

C Tangana, el procés o la llum

Al programa amb Gabriel Rufián, La Queency tampoc s’ha mossegat la llengua hi ha deixat reflexions sobre què va significar per ella i per als joves que van sortir al carrer les manifestacions postsentència, “per la nostra generació va anar molt més enllà de l’empresonament dels polítics, que evidentment ens semblava malament, però també hi havia un component social, de queixa per la societat en què estàvem, pels desnonaments que s’estaven produïnt, per tot. I no, la classe política mai respon adequadament, per això la meva generació no confia en la política”, ha dit deixant clar que ella no és ni de Colau, ni d’Ayuso, ni d’Abascal ni d’Arrimadas. O que almenys reparteix per tothom igual.

També es queixa dels problemes d’habitatge, o del preu de la llum. “Em sembla una vergonya, el que hauria de ser un dret bàsic que es capitalitzi d’aquesta manera, i que estigui en mans de quatre multinacionals”, afirma sobre l’electricitat. I no dubta a subratllar que “crec que falta més carrer, que la gent surt a manifestar-se, a protestar, però també ens falta organització, instruir-nos”.

També és conscient que la seva significació política i de compromís amb els moviments socials pot arribar a “penalitzar-la” si es mogués en un ambient “mainstream”, però que això es converteix en una avantatge en el món “underground, perquè al final la gent que es mou en aquest món o consumeix aquest tipus de cultura són afins a això, són contraculturals i de discurs social”. I tampoc no es reprimeix a l’hora de criticar personatges com C Tangana i la famosa foto on va aparèixer amb una desena de noies lleugeres de roba, “ell que té milions de visites i és tan conegut, sap greu que reprodueixi aquests rols de gènere tan masclistes” o la mateixa reina d’Espanya, “quedaria amb Letícia però seria per explicar-li algunes coses que ens afecten a la ciutadania i que ella hauria de conèixer”.

Comentaris

    Eudald Octubre 14, 2021 | 22:35
    Molt valenta i amb un talent increïble. Ben orgullos de que Terrassa tingui persones així.

Respon a Eudald Cancel·la les respostes