Terrassa continua sent una ciutat de xemeneis. Malgrat que moltes han desaparegut, encara en resten dempeus i recorden aquella ciutat del segle XIX i XX. Aquí en presentem una de les més emblemàtiques, la de la Saphil.
La SAPHIL o l’Anònima
Lloc de l’emplaçament: la plaça de l’Anònima
Les seves característiques: una alçària total, 36 metres.
Diàmetre de la base, de 3 metres.
Diàmetre superior, de 2,2 metres
Xemeneia de base quadrada amb un fust troncocònic.
A dalt té una plataforma amb barana a la qual s’accedeix per una escala de gat. Al llarg del fust i en vertical es llegeix «SAPHIL».
Amb el tancament de la Sociedad Anònima del Peinaje e Hilatura de Lana ara farà 32 anys, el 1991 (coneguda popularment comla Saphil, o l’Anònima), al carrer de Galileu, al barri de Ca n’Aurell, i la posterior requalificació d’aquesta zona urbana, les quadres van ser enderrocades i l’espai es va transformar en el que avui és la plaça de l’Anònima, un dels noms populars amb què es coneixia l’empresa, deixant. Ara hi ha una plaça i una zona de jocs infantils, i la terrassa d’un bar. A l’altra banda del carrer de Galileu s’hi han aixecat pisos, nous i aprofotant les antiguesnaus, amb la seva volta catalana, i hi ha un gran supermercat de Mercadona. També una plaça dura i la seu actual de Prodis.
La xemeneia va ser construïda l’any 1961 i al llarg del seu fust es van adossar, en mida grossa, les lletres SAPHIL.
Plaça de l’Anònima | J.M.O.
Societad Anónima de Peinado e Hilatura de Lana
Un grup d’empresaris va constituir l’11 de desembre de 1919, la Societad Anónima de Peinado e Hilatura de Lana, dedicada a la filatura de llana i a la seva manipulació fins a la venda dels productes manufacturats. Van arribar a ser les dues fàbriques més grans de la ciutat. L’any 1990 tancava i la immobiliària Aterba va adquirir els terrenys. El 17 de novembre de 1994 rebia el nom de plaça de l’Anònima l’espai entre la xemeneia i Galileu, i es mantenia la segona xemeneia de 1961 i que agafava el lloc de la del centre de les naus.
Les xemeneies
Les xemeneies són història viva de Terrassa. La implantació de les màquines de vapor mogudes amb carbó va obligar a crear un conducte per donar sortida al fum, als productes de la combustió: les xemeneies. Són un símbol de la Terrassa dels segle XIX i XX que roman dempeus i que ajuda la ciutadania a recordar aquell passat industrial, a tenir en la memòria el que se’n va dir la ciutat del fum, la que feia que passejant pel carrer s’escoltés el soroll de les llançadores.
SAPHIL | Joaquim Verdaguer
