L’actual Quadra de la Fàbrica Izard és l’única que es conserva. Concretament n’era la nau de tints. Es tracta d’un edifici funcional condicionat a la necessitat de ventilació i il·luminació. Presenta planta rectangular i trobem la característica de l’arquitecte en aquest tipus d’edificis: l’ús de maó vist.
En destaquen les voltes de la coberta fetes de maó pla i coronades per llanternes, actualment tancades amb vidre. L’any 1982, es va procedir a la rehabilitació de la nau per convertir-la en la Sala d’Exposicions Muncunill, en homenatge de Lluís Muncunill, que va construir l’edifici. Joan Baca i Reixach en reformà posteriorment les voltes.
Construcció de planta rectangular, feta de totxo massís
La quadra del Vapor Amat que allotja ara la sala d’exposicions municipal és una construcció de planta rectangular, feta de totxo massís, dividida a l’interior en dues parts longitudinals, separades entre elles per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. Muncunill hi va experimentar l’obertura de llanternes damunt les voltes, amb què assajava un sistema d’il·luminació alternatiu a la tradicional coberta de dents de serra.
Aquestes llanternes sobreposades, d’arc de quatre punts, tenien com a objectiu la ventilació de la nau, i actualment, a diferència d’abans, es troben tancades per vidres.
A l’espai que ocupava l’antic vapor, el 1993 s’hi va arranjar la plaça dedicada al titellaire terrassenc Ezequiel Vigués, conegut amb el sobrenom de Didó. Només se’n van conservar la quadra dels tints, ara Sala Muncunill, que tanca la plaça per dalt, i l’antiga xemeneia, que era anterior a l’edifici modernista de Lluís Muncunill; de fet, fou construïda l’any 1900, quan l’originari Vapor Amat l’ocupava en règim de lloguer la fàbrica Sala Hermanos, que més endavant fou substituïda per la Manufactura Tèxtil, coneguda popularment com a Ca l’Izard. La xemeneia, al bell mig de la plaça, és de base quadrada i fust troncocònic, de 10 metres d’alçada; l’any 1987 fou retallada. Com a curiositat, cal fer notar la senyalització metàl·lica al paviment de la plaça Didó, que indica la silueta de l’ombra que fa la xemeneia a les nou del matí del solstici d’estiu.
