El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) presenya un Acord de Junta de Portaveus per demanar el restabliment de l’activitat sanitària presencial als centres d’atenció primària de Terrassa i de tota Catalunya.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La pandèmia provocada per la COVID-19 ha desencadenat una crisi sanitària, social, econòmica que ha requerit implementar mesures d’emergència en tots els àmbits i institucions. Aquesta crisi ha fet emergir les mancances del sistema sanitari i sociosanitari a causa de les dràstiques retallades pressupostàries que els Governs de Catalunya han anat aplicant des del 2010. Unes retallades que han comportat un deteriorament progressiu del sistema sanitari, posant-lo en greu perill, i amb una sobrecàrrega intolerable per als professionals sanitaris i sociosanitaris.
Aquesta crisi sanitària ha mostrat les debilitats del sistema sanitari públic català i reobre el debat sobre la urgència per revertir les mancances que la COVID-19 ha evidenciat. Els i les professionals sanitaris i sociosanitaris del sector públic en un context d’extraordinària dificultat i en moltes ocasions sense l’acompanyament del Departament de Salut, han demostrat la seva professionalitat per atendre en les millors condicions a la nostra ciutadania.
La pressió dels professionals sanitaris i el context de pandèmia va fer que el govern de la Generalitat presentés el setembre de 2020 l’anomenat Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària, vigent fins l’any 2022. El Pla consta de tres fases diferenciades: enfortiment (2020), transformació (2021) i consolidació (2022) i disposava d’un fons de 300 milions d’euros dels quals, 46 milions provenien del fons extraordinari de la COVID-19 lliurat per l’Estat. El pla ha resultat absolutament insuficient no recupera ni de lluny les retallades de fa una dècada: 350 milions anuals i 3000 professionals menys.
El Pla pateix del mateix mal de sempre: està elaborat pensant en una atenció primària subalterna, sense capacitat de coordinació amb la resta d’actors del sistema, i que dóna una atenció fragmentada sense tenir la longitudinalitat, (la relació personal al llarg del temps entre el pacient i el professional referencial) i la fortalesa d’uns i unes professionals de referència com un immens valor a preservar. A la pràctica el pla és només una proposta de mínims per a afrontar la crisi de l’atenció primària que la pandèmia del COVID ha accentuat. El progressiu retorn a la normalitat no ha vingut acompanyat ni amb els recursos necessaris ni amb la recuperació dels imprescindibles nivells d’atenció presencial. Molts dels centres continuen amb poques visites presencials perquè es fa servir de manera abusiva la consulta telefònica o telemàtica, amb greus repercussions en l’accés de la població als serveis sanitaris bàsics, en especial per a les persones grans i amb més problemes de salut.
Als problemes preexistents de pressupost, manca de personal, equipaments i la sobrecàrrega que suposa la detecció, diagnòstic i seguiment dels casos de la COVID-19, s’ha afegit la cinquena onada del coronavirus. Portant de nou al límit la pressió assistencial a l’atenció primària.
El passat mes de juny, les marees blanques, moviments socials i veïnals, amb el suport dels sindicats, col·lectius de professionals de sector i forces polítiques es van mobilitzar per tot el territori de Catalunya. Milers de persones van sortir al carrer van reclamar la millora urgent de l’atenció primària sota el lema de ‘Més que mai Sanitat Pública’ i on s’exigeix al govern de la Generalitat: (i) reobertura de tots els CAPs i Consultoris locals; (ii) recuperació de les visites presencials a criteri de pacient; (iii) recuperació de la metgessa i la infermera de referència; (iv) millora dels equipaments tecnològics per a comunicació telefònica i telemàtica per resoldre consultes administratives o de seguiment; (v) redimensionament dels Equips d’Atenció Primària en funció de la població a atendre, incloses les persones que viuen en residències, consolidació del personal administratiu, augment sensible del personal d’infermeria i recuperació del personal mèdic perdut els darrers anys; (vi) Destinar el 25% del pressupost de Salut per als Equips d’Atenció Primària; (vii) garantir els serveis de suport als Equips d’Atenció Primària per a una òptima atenció a la ciutadania: comunicació fluïda amb serveis hospitalaris, implantació a tot el territori del Programa de Salut Mental de Suport a la Primària, rehabilitació, podologia i altres; (viii) capacitar l’atenció primària dins del sistema: que la professional de referència pugui decidir un ingrés hospitalari o sociosanitari, prioritzar una exploració o una visita d’especialitat; (ix) posar en marxa els Consells de Participació en cada Àrea Bàsica de Salut amb representació de pacients i ciutadania com a instrument per millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la gestió dels centres; (x) programes d’atenció comunitària per a un enfocament globalitzador dels problemes de salut, intervenint en els condicionants socials de la salut.
Fem nostres les demandes de marees, sindicats i moviments socials en defensa del sistema públic de salut i l’impuls de l’atenció primària a Catalunya, en especial els que tenen activitat al nostre municipi com són la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa / Marea Blanca de Terrassa i el Moviment per unes Pensions Dignes de Terrassa (MPD).
És necessari un enfortiment real i immediat de l’Atenció Primària que ha de garantir les eines més efectives en la millora de la salut comunitària i individual, és imprescindible la millora de l’accessibilitat, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació entre tots els serveis sanitaris.
Reclamem que el govern de la Generalitat i la Conselleria de Salut entomin amb caràcter urgent i prioritari l’atenció primària com a servei imprescindible per a la població i per al sosteniment i permanència d’un sistema sanitari públic, universal i de qualitat. Per això reclamem una atenció primària que garanteixi els valors que li donen sentit i la participació efectiva de la ciutadania en les decisions de política sanitària en tots els nivells i instàncies.
Reclamem alhora la necessitat d’un nou pacte per la sanitat, augmentant els recursos econòmics al sistema sanitari públic que permeti reduir el temps d’espera de les proves diagnòstiques i les intervencions quirúrgiques, la millora de les infraestructures sanitàries i de les condicions i els recursos per als i les professionals de la salut entre altres mesures amb l’objectiu de millorar el sistema públic de salut.
Sense una Atenció Primària forta no hi pot haver un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i resolutiu. Ens hi va la salut i la vida.
Per tot el que s’ha expressat es proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa l’adopció dels següents:
ACORDS
Primer.- Instar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a destinar els recursos necessaris a l’Atenció Primària per a fer front a les noves necessitats derivades de la pandèmia i recuperar la visita presencial amb el professional de referència.
Segon.- Reclamar l’establiment de criteris clars i clínicament ètics sobre visita presencial i no presencial. Facilitant la primera sempre que es requereixi l’explicació i exploració del pacient, en situacions d’angoixa i en aquells pacients que els hi és difícil la utilització dels mitjans no presencials, assegurant l’accessibilitat (no urgent en 48 hores) i ser atès per l’equip de primària (metgessa o infermera) de referència de cada pacient.
Tercer.- Recuperar els serveis, professionals sanitaris i especialistes perduts durant la crisi sanitària.
Quart.- Instar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es recuperin els recursos econòmics i de professionals perduts durant les retallades dels anys 2010 i posteriors i garantir el 25% del pressupost de Salut per a l’Atenció Primària.
Cinquè.- Instar les conselleries de Salut i de Drets Socials a millorar la coordinació interna dels serveis de salut amb els serveis socials per tal d’impulsar la integració social i sanitària en l’atenció a la dependència i garantir el dret de les persones que viuen en centres residencials a l’atenció sanitària pública.
Sisè.- Instar l’elaboració d’un Pacte Nacional per la Salut en defensa d’un sistema de salut públic, universal, equitatiu i de qualitat, consensuat amb tots els agents implicats, que estableixi la salut pública i l’atenció primària els pilars fonamentals de la nostra sanitat.
Setè.- Instar el Departament de Salut a incrementar els recursos per als serveis de Salut Pública i Vigilància Epidemiològica i reforçar-ne la coordinació amb les administracions locals.
Vuitè.- Comunicar aquests acords a la Conselleria de Salut a les direccions dels CAPs del municipi, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes de Catalunya, a la Marea Blanca de Catalunya i al Moviment per unes Pensions Dignes de Terrassa (MPD).
