MónTerrassa
Projecte per detectar l’estrès posttraumàtic en sanitaris exposats a la Covid-19

El Fondo Supera Covid-19, llançat el mes d’abril per Banc Santander a través de Santander Universitats, en col·laboració amb Crue Universitats Espanyoles i el Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC), ha finançat dos estudis liderats per equips de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El primer és l’ES3-PT (d’Estrès PostTraumàtic), liderat per Jordi Aguiló, investigador del Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics de la UAB i del CIBER-BBN (Centro de Investigación Biomédica en Red de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina). L’estudi té com a objectiu la detecció precoç dels símptomes d’estrès en els professionals de salut més directament involucrats en el tractament de pacients amb Covid-19 (personal d’infermeria, metges i auxiliars mèdics), per tal d’evitar o atenuar l’aparició de trastorns mentals més greus, com l’estrès posttraumàtic o depressions majors.

Així, l’equip de recerca està adaptant per a aquesta finalitat una metodologia pròpia que permetrà seguir l’evolució dels individus, avaluar la gravetat dels símptomes d’estrès i la capacitat d’adaptació per superar-lo. Els investigadors adaptaran i automatitzaran les eines de mesura d’estrès desenvolupades pel grup UAB-CIBER: una polsera intel·ligent que enregistra diverses senyals fisiològiques -ritme cardíac i respiratori, activitat electrodèrmica o temperatura cutània, entre d’altres-; un sistema patentat que permet valorar el nivell d’estrès a partir d’un conjunt de variables que s’obtenen del tractament acurat d’aquestes senyals i un programa informàtic, denominat MARIA, que en paral·lel permet avaluar la resposta cognitiva.

En el projecte s’utilitzaran aquests avenços per valorar l’evolució de professionals dels hospitals del Mar i Clínic (Barcelona) i Infanta Leonor (Madrid) cap a nivells d’estrès patològics. Ja s’han començat a provar en més de 500 individus i els investigadors esperen poder ampliar el nombre amb la incorporació d’altres centres hospitalaris nacionals i internacionals.

Jordi Aguiló explica que la medicina somàtica disposa d’eines com l‘electrocardiograma, l’escàner o els mesuradors de glucosa, entre molts d’altres, que donen pistes clares sobre les malalties. L’objectiu de la investigació és “utilitzar les tecnologies més avançades per construir eines tan indiscutibles com les esmentades, que ajudin els professionals de la salut mental en el diagnòstic, valoració i seguiment dels desordres mentals”, afirma l’investigador. El projecte té un pressupost de 180.000 € i una durada d’un any. Els dispositius desenvolupats serviran també en un futur per avaluar la vulnerabilitat a l’estrès d’altres grups de població.

Teletreball i desigualtats de gènere

És el segon projecte, anomenat IGETECO, que analitzarà l’impacte de gènere del teletreball i les rutines de confinament per investigar més enllà d’allò que és obvi. Per exemple, com el tancament de les escoles i la impossibilitat d’externalitzar part del treball domèstic i de cura han influenciat les relacions de gènere. “L’estudi ens permetrà dissenyar un catàleg de propostes d’intervenció orientades a establir les condicions que ha de tenir el teletreball per no reforçar les desigualtats de gènere”, explica Sara Moreno, investigadora del Departament de Sociologia que lidera el projecte.

La recerca analitzarà aspectes com: els canvis en l’ús i distribució dels espais, temps i treballs dins de la llar on s’ha treballat remuneradament a distància durant el confinament; les rutines de confinament segons el cicle de vida (cura de criatures, cura d’adults, etc.) i la situació laboral; les rutines quotidianes de confinament en comparació amb les rutines anteriors a la pandèmia; les conseqüències que l’organització del teletreball i les rutines de confinament tenen sobre la corresponsabilitat dels treballs i els costos quotidians que el teletreball implica per a les condicions socials, laborals, econòmiques i de salut en el cas dels homes i les dones.

L’equip de recerca implicat en l’estudi està format per Sara Moreno i Vicent Borràs -també investigador del Departament de Sociologia-, que formen part del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB (QUIT), i Sergi Porcel i Irene Cruz, de Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Per dur-lo a terme, investigaran el cas en una administració pública, mitjançant anàlisi estadística i entrevistes en profunditat. La durada de l’estudi, que està dotat amb 36.000 €, serà d’un any.

Nou comentari

Comparteix