El problema dels residus és un dels vectors mediambientals greus, i cal afrontar-ho amb la màxima responsabilitat, compromís i transparència. I sobretot, necessita la màxima col·laboració de la ciutadania en molts aspectes si de veritat es vol avançar, per tant, coherència i menys foto i menys titulars de mitjans de comunicació puntuals. Quan no és té una proposta clara, ni se sap on es va, el perill és gran, i al final posarà en risc la credibilitat del problema i sobretot, de les solucions. La ciutadania que és el gran peó de treball gratuït que ha d’intentar satisfer el discurs dramàtic d’ajudar al medi ambient amb el seu compromís i responsabilitat, necessita que les Administracions juguin net en aquest tema, i de veritat vulguin aplicar solucions, sinó es corre el risc de banalitzar el problema i que aquesta ciutadania més conscient, al final plegui i ho deixi tot a l’atzar o les Administracions maldestres.

Ja ho he dit en d’altres articles referits a aquest problema, si l’actual equip de govern no és capaç de tenir una proposta clara sobre aquest problema important i no busca de veritat la complicitat i compromís de la ciutadania, llavors el problema s’agreuja. No es poden anar prenen decisions sense criteri i coherència, anar fen afirmacions en funció del lloc i l’espai, o de la reivindicació fàcil de l’entitat o col·lectiu de torn. I aquests dies això ho anem observant.

Prova pilot de mobles al Barri Segle XX. Una prova pilot serveix per a implantar una proposta nova, veure els aspectes positius i negatius, i aplicar les millores necessàries, a més amb una temporalitat definida. El següent objectiu, és aplicar-la al conjunt de la ciutat de forma total o gradual. És més, el criteri tècnic d’aquesta aplicació, és anar-ho fent seguint pels barris més propers a la prova pilot. Doncs no, atenen a una demanda puntual, es proposa anar a fer la següent actuació al barri de Sant Pere Nord. Això és un veritable despropòsit i manca de criteri raonable.

Posar Mini deixalleries als barris. Una altra idea lluminosa i absurda, aquesta experiència ja es va fer fa uns anys, i va ser un veritable fracàs i va generar greus problemes de funcionament. La solució passa per a fer la tercera Deixalleria fixa a la zona Nord, i ampliar el servei de Deixalleria Mòbil amb horari de tarda i amb més punts de parada. A més, així ho planteja el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa aprovat, però sembla que alguns no se l’han llegit.

Campanya Ara l’Orgànica!, promoguda pel Consorci de Residus. En comptes d’actuar amb criteris reals i creure’s els objectius tant de recollida selectiva, com de la fracció orgànica, s’ha de fer per l’obligació de gastar una subvenció rebuda. Per tant, una actuació abocada de nou al fracàs. Des de l’any 1992 que s’havia d’aplicar per obligació la recollida d’aquesta fracció, els municipis més grans de la Comarca, no han posat tots els mitjans per aconseguit ni els objectius de recollida selectiva (avui només entre 34 i 37%, quan haurien d’haver arribat al 60%), i en recollida de la fracció orgànica cap dels tres municipis(Terrassa, Sabadell i Rubí) arriba al 10% del total.

Recollida porta a porta. Aquest sistema que és el més eficient, no es vol aplicar amb l’absurd criteri de que només es pot fer a municipis petits. Això és fals i hi ha molts exemples per a demostrar-ho. És evident, que si es vol arribar als objectius del 60% com a mínim, s’ha d’aplicar aquest sistema al 50% de la ciutat.

Campanyes d’informació i sensibilització, així com programes d’educació ambiental en aquest apartat. Aquest és un dels elements fonamentals per a ajudar a millorar i crear consciència del problema a tots els nivells, tant l’educatiu com al conjunt de la ciutadania. Doncs la incoherència és total i els recursos destinats ridículs, mol per sota de les recomanacions dels experts. És més, en l’anterior legislatura ERC va presentar una moció al Ple per a demanar l’aplicació del 2% de la Taxa de Residus, que no es feia des de l’any 2008. Ara que està al govern, ni l’aplica, ni fa res al respecte. En aquest camp, la coherència i la credibilitat és un factor important si de veritat es vol una ciutadania compromesa i de responsabilitat compartida.

Taula de Residus. Aquesta és la última aberració i irresponsabilitat. L’Ajuntament ha convocat de nou la Taula de Residus, un veritable model fracassat de participació, on les entitats veïnals la van abandonar per inútil, manca de transparència i sense cap voluntat política, una pèrdua de temps. Al final de legislatura es va acordar posar en marxa una eina de participació més potent i capaç de generar el debat i reflexió per a avançar davant d’aquest problema. Eina on el compromís de les parts, Ajuntament, serveis i ciutadania podien gaudir d’un espai de participació més real, l’Observatori de la Neteja i la Gestió dels Residus de Terrassa. I aquí tornem a trobar les contradiccions d’alguns, ERC estava d’acord amb aquest model de participació, i ara no l’aplica. I Tot per Terrassa amb reunions fetes també hi estava d’acord, per tant, ara ningú entén aquestes posicions i contradiccions.

Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa. Se suposa que aquest hauria de ser la gran eina de referència per a anar a complir els objectius de Prevenció i Recollida selectiva, allà hi ha recollides les accions, però sembla que alguns no en sàpiguen el contingut, ni saben com i quan aplicar-lo, una veritable llàstima.

Eco-Equip SAM. Una eina important ja que d’ella depenen moltes de les actuacions, però la necessitem compromesa de veritat per avançar, millorar i ser útil. No pot ser només el sac del cops, se li han de donar les eines i instruments per a funcionar correctament. Els seus treballadors/es i gestors han d’entendre que cal el compromís per a garantir un bon servei públic, recuperar la seva imatge corporativa en qualitat i bon servei, i que no tot es manca de pressupost, personal i vehicles, és molt més esforç del personal, ja que sinó difícilment avançarem. Tenim ja una bona empresa pública, només cal que millori en compromís, responsabilitat i bona gestió. I la ciutadania, al marge de criticar i demanar millores, també s’ha de comprometre a afrontar el problema, ja que també és responsable de les mancances, la brutícia i els residus no arriben sols i per voluntat divina.

Nou comentari