Cada cop se’n parla més de salut mental, i això és una bona noticia. Situar la problemàtica que viu la nostra societat respecte els trastorns i les malalties mentals al debat públic és el primer pas per què les administracions dediquin els recursos necessaris per afrontar aquesta situació. Però encara estem molt lluny d’arribar a aquest objectiu.
Els problemes de salut mental de la població han augmentat en els darrers anys, i
sobretot s’han vist agreujats des de l’inici de la pandèmia. Hi ha dades que certifiquen
aquest increment: durant el 2021 l’Hospital de Terrassa ha atès un 17% més de
pacients amb problemes de salut mental que al 2020. Els suïcidis són la primera causa
de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys, i al 2020 es van cobrar més vides
que la Covid-19 entre els menors de 50 anys. Unes dades alarmants que evidencien
quina és la magnitud del problema.
Davant d’això la solució segurament no sigui única ni fàcil, cada situació concreta
requereix el seu tractament, però si està clara una cosa: cal atenció professional a les
persones que pateixen problemes de salut mental. I ha de ser l’administració pública
qui ha de donar resposta a aquesta necessitat i qui ha de garantir que tothom que
necessiti ajuda la rebi. La sanitat pública no pot deixar enrere als milers de persones
que necessiten atenció psicològica i psiquiàtrica.
Actualment, qui necessita l’atenció professional per problemes derivats de salut
mental ha d’acudir a un professional de la sanitat privada. Les llistes d’espera que hi ha
al sistema públic de salut i l’escassa freqüència de visites a l’especialista obliguen a les
persones que realment necessiten tractament psicològic o psiquiàtric acudeixin al
sistema privat. I això és quelcom que no es pot permetre. Això significa que qui no es
pot pagar el tractament no pot accedir a ell. Intolerable.
Les administracions públiques són les responsables de donar resposta a aquesta
necessitat. Concretament, la Generalitat de Catalunya és qui té la competència en
matèria de sanitat i qui ha de garantir els recursos suficients per al bon
desenvolupament del servei. Però no ho fa. Fa temps que la Generalitat té altres
prioritats, i la sanitat no és una d’elles. Al Parlament de Catalunya, el Grup
Parlamentari Socialistes i Units per Avançar va presentar una esmena, en el marc del
debat pressupostari per a 2022, per incrementar en 10 milions d’euros els recursos
destinats a la salut mental, però ERC i Junts van votar en contra.
Davant la greu inacció de l’administració autonòmica, l’Ajuntament de Terrassa no es
pot quedar parat. Per aquest motiu, des del PSC vam presentar una proposta per crear
un servei municipal d’atenció psicològica a joves i adolescents que doni resposta a les
necessitats plantejades, però el partit de Ballart i ERC van votar en contra, així que la
proposta va quedar rebutjada. El motiu que va donar el Govern Municipal és que
s’estava treballant en quelcom similar des del servei de Joventut (quan aquest és un
problema de salut). Ara, ens hem assabentat que aquesta nova eina que crearà
l’Ajuntament consisteix en un suport emocional de 3 hores a la setmana per tots els
joves de Terrassa i 11 municipis més.
Aquesta mesura de l’Ajuntament és clarament insuficient per atendre a la
necessitat que hi ha a una ciutat com a Terrassa. 3 hores a la setmana en cap
cas arribaran a cobrir ni una mínima part de la demanda d’atenció psicològica
d’una ciutat de 224.000 habitants. Aquests dies hem sabut que l’Ajuntament de
Barcelona ampliarà el servei d’atenció psicològica a tota la ciutadania,
independentment de l’edat; i l’Ajuntament d’El Vendrell crearà un servei
d’aquest tipus per als joves. Per tant, estem parlant d’una mesura que és
possible. A Terrassa ho necessitem, i malgrat la negativa dels partits que
governen a la nostra ciutat, des del PSC ho seguirem reclamant.
Javier García
Secretari d’Organització del PSC Terrassa i regidor a l’Ajuntament
