Personatges peculiars de Terrassa “La Molinillos”, “El Cantinflas”, “El Matraca”. Més enllà en el temps s’hi poden afegir Conrad Fontellas i Gamisans (1910-1975), més conegut com a Pickman i Ramiro de Masdeu. I segur que n’hi ha més, potser cada barri té els seus. Qui no els havia vist alguna vegada i pensat: “Quina gent més estranya”. Ara en diem “frikis”, però també podem parlar de personatges populars. D’aquells especials que té cada poble. D’aquells que té cada ciutat. Gent que podem anomenar diferent, peculiar. I també tenim una llista a Terrassa que segur que tots i totes coneixem o havíem vist alguna vegada. Ja no els trobem al carrer perquè han mort.

Joan Carles Ciurana i Eixarch “Matraca” ens va deixar als 55 anys (Terrassa, 25 de juny de 1962). Era un dels personatges més estimats de la ciutat, àmpliament reconegut per la seva personalitat excèntrica, que sortia de la norma i que el feia entranyable, dins de la seva peculiar manera d’entendre la vida i el món. L’estrafolari pintor i creador artístic va ser reconegut com a Capgròs de l’Any el 2001.
Juan Colomera (imitador d’en Cantinflas i animador espontani de les festes populars de la ciutat) havia nascut a Terrassa el 1950 i el 1990 va ser nomenat Capgròs de l’Any. Era de Can Boada. Vestit de mexicà, se’l veia arreu quan hi havia alguna activitat.
La Molinillos era una dona que feia molinets de vent amb un bastonet i paper i els venia a un duro. Si no n’hi compraves un, podies rebre com a regal una escopinada. El Capuchino era un captaire vestit com un frare amb caputxa que dormia sobre uns cartons sota la porxada del Centre Cultural. El bufa-bosses era un xicot que posava dissolvent tipus toluè, en una bossa i el respirava anant sempre col·locat.
Conrad Fontellas i Gamisans, Pickman
Conrad Fontellas i Gamisans (1910-1975), més conegut com a Pickman, va ser artista de cinema i va arribar a sortir en algunes pel·lícules rodades a Barcelona. Es diu que va sortir d’extra en una pel·lícula de la Marilyn Monroe, i es vantava d’haver-li fet un petó. En Pickman anava amb una gavardina clara, bastant tronada, i era fàcil trobar-te’l en qualsevol bar de Terrassa. Al final de la seva vida venia ensaïmades de Mallorca i vivia en una casa que feia cantonada amb els carrers de Sant Leopold i Sant Isidre, ens explica Santi Rius a Records de Terrassa.
En Pickman va ser un reconegut enginyer tèxtil, titular d’alguns invents notables, com ara l’astracan sintètic.
Ramiro Masdeu i el lleó
Ramiro Masdeu va ser un erudit historiador que va impulsar els estudis sobre l’origen i datació de les esglésies de Sant Pere. Es va autoanomenar integrant de la noblesa espanyola i es va canviar el nom per un de més aristocràtic (Ramiro de Mas Deu). Va comprar un lleó acabat de néixer i el lluïa pel carrer com si fos un gosset. El va anar alimentant fins que se l’hi va fer tan gran que no va poder tenir-lo més a casa i el va donar a una gasolinera que hi ha a l’entrada del poble de Sallent, que es diu “Estació de servei El Lleó”, en record de l’animal, de nom “Règulus“.
Santi Rius recorsa que se l’enduia a passejar i d’excursió i que la bèstia era molt dòcil. El va portar a la Mola i a mitja pujada el va lligar a una alzina a peu del camí, mentre ell s’amagava per veure com reaccionava la gent al trobar-se un lleó lligat a un arbre.